Territori admet que l'espcie ha vingut per quedar-se i se centra en minimitzar-ne els efectes en espais protegits
ACN
Girona.-El coipú, una espcie invasora procedent de la Patagnia, ha colonitzat les comarques gironines. Aquest rosegador herbívor, també conegut com a 'rata-llúdriga', va entrar a Catalunya per l'Alt Empord ara fa set anys. I des d'aquí ha anat estenent-se pel territori fins arribar ja a la comarca de la Selva. Es caracteritza per les seves incisives, de color taronja i molt desenvolupades, i per la seva voracitat. Té un impacte directe damunt els ecosistemes fluvials, perqu sol menjar les plantes que creixen a les lleres dels rius i fa els caus arran d'aigua. "En trams del Fluvi o la Muga podem trobar fins a una desena de coipús per quilmetre", concreta el bileg del servei de Fauna i Flora de Territori Santi Palazón. La Generalitat admet que aquesta espcie invasora ha vingut per quedar-se i se centra en minimitzar-ne els efectes en parcs naturals i espais protegits.
Pot arribar a pesar fins a 10 quilos i es reprodueix amb facilitat (perqu de cada part en poden arribar a néixer fins a vuit cries). Sembla un creuament entre una rata i una llúdriga d'aquí, el seu sobrenom- i es caracteritza pels seus grans incisius taronges. S'inclou dins el catleg d'espcies invasores i pot comprometre l'hbitat fluvial.A Catalunya, la presncia constant del coipú es va detectar per primera vegada ara fa set anys. Va arribar-hi procedent de Frana, on se'l criava per a la indústria pelletera. Segons explica Palazón, abans del 2012 se n'havia vist algun exemplar a la Cerdanya, per les primeres cites regulars d'aquest rosegador van ser a l'Alt Empord. Hi va arribar a través de les conques fluvials de l'Albera. A partir d'aquí, aquesta espcie invasora es va establir als Aiguamolls i va comenar a estendre's pel territori. Ha anat colonitzant rius com la Muga, el Ter i el Fluvi i ara, fins i tot, hi ha coipús que ja han arribat a la comarca de la Selva. Impacte damunt l'ecosistemaAquest rosegador té un impacte directe damunt els ecosistemes fluvials. El bileg del Servei de Fauna i Flora explica que canvia "la morfologia" dels rius, perqu sol fer els seus caus arran d'aigua i es menja les plantes que creixen a les vores. "A més, li agrada molt la gespa i els brots verds", concreta Palazón, explicant que s'han arribat a veure prats de camps de golf plens de coipús.L'espcie invasora, a més, pot comprometre els habitats de ribera. "És un competidor d'altres espcies d'herbívors més pacífics, com la rata d'aigua", indica el bileg. A més, com que es menja vegetació i plantes aqutiques, pot deixar sense aliment les aus de la zona (o destruir-ne els nius). Parcs naturals i espais protegitsEl bileg del Departament admet que és impossible eradicar aquesta espcie invasora. "És difícil de frenar, perqu és un animal aqutic amb una gran capacitat reproductora; hi ha trams del Fluvi i la Muga on, en un quilmetre lineal de riu, hi arriben a viure entre cinc i deu coipús", explica Palazón. "All que hem de fer és comenar a pensar que hem de conviure amb les espcies invasores, i aix significa que all on puguin crear danys sobre la biodiversitat, hem d'abaixar-ne la densitat", concreta el bileg. Per aix, els esforos se centren sobretot a controlar-ne la població en aquells espais protegits, com ara el parc natural dels Aiguamolls de l'Empord.Aquí, es colloquen paranys per atrapar-los o també, segons concreta Palazón, els Agents Rurals fan aguaits i els abaten. Per els coipús són esmunyedissos i és "complicat" capturar-los, admet el bileg. Al 2017, se'n van agafar 39; i l'any passat, una trentena. El coipú, a més, no és l'única espcie invasora que s'ha establert als rius gironins. També hi ha el visó americ o la tortuga de Florida, entre d'altres. A més, segons concreta Palazón, el llistat es podria ampliar amb un altre rosegador: la rata mesquera (Ondatra zibethicus). En aquest cas, és omnívora i també pot fer el salt a Catalunya procedent de Frana. La rata mesquera, com el coipú, també fa els caus arran d'aigua. Pot arribar a rosegar gran quantitat de joncs per, sobretot, afectar els cultius de la zona i les poblacions de crustacis.
