Un jutjat de Cerdanyola sentencia contra el criteri del Suprem i el Codi Civil espanyol i diu que només es pot treure l'habitatge si es va concedir per raons de necessitat
ACN
Barcelona.-Una sentncia del jutjat de primera instncia número 7 de Cerdanyola del Vallés ha resolt en sentit contrari al criteri recentment exhibit pel Tribunal Suprem, que en cas de separació o divorci, el fet que el cnjuge que gaudeix de l'ús del domicili familiar convisqui amb una nova parella no extingeix automticament el dret a seguir fent-ne ús, tret que aquest dret d'ús s'atorgués temporalment per raó de necessitat del cnjuge beneficiari.
El passat mes de novembre, el Tribunal Suprem confirmava una sentncia prvia de l'Audincia de Valladolid que estimava, en contra del criteri del ministeri fiscal, que la convivncia estable amb una nova parella extingia el dret d'ús de l'habitatge familiar després d'un divorci pel fet que l'entrada d'una tercera persona a l'habitatge feia que aquest perdés la seva antiga naturalesa d'habitatge familiar "en servir per a l'ús d'una família dissemblant i diferent". Tot i avanar que la qüestió en controvrsia no tenia relació amb la voluntat de qüestionar la llibertat per establir noves relacions, la sentncia del Suprem assenyalava que aquesta llibertat no es podia utilitzar en perjudici de tercers. D'aquesta forma, l'alt tribunal considerava que calia valorar "l'evident influncia" que tenia l'aparició d'una nova parella a l'hora de variar substancialment les circumstncies que, en el moment del divorci, havien servit de base per establir les diferents condicions vinculades a la separació o el divorci com ara, per exemple, la convenincia de fixar una pensió compensatria, l'import de la manutenció dels fills, en cas d'haver-n'hi, o, precisament, el dret d'ús de l'habitatge que havia estat comú i que "es confereix i es manté en tant que conservi el carcter familiar".Insuficincia de l'article 96 del Codi Civil espanyolTal i com ha fet en reiterades ocasions el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i com, de fet, el propi Tribunal Suprem admetia en la seva sentncia, el jutjat de Cerdanyola lamenta la "insuficincia" de l'article 96 del Codi Civil espanyol per regular l'amplitud de problemtiques i circumstncies que poden convergir en la utilització del domicili familiar amb posterioritat a un procediment de divorci o separació. Així, l'article es limita a establir que "en defecte d'acord dels cnjuges aprovat pel jutge, l'ús de l'habitatge familiar i dels objectes d'ús ordinari que contingui correspon als fills i al cnjuge en companyia del qual queden". És d'aquest redactat d'on es desprn la valoració que el Tribunal Suprem realitza de la prdua de la condició de "domicili familiar" que suposa la convivncia amb una nova parella aliena al nucli familiar original.En contraposició, i seguint el principi de legalitat, el jutjat cerdanyolenc invoca el Codi Civil catal per resoldre la demanda interposada per un cnjuge contra la seva exparella, de qui s'havia divorciat l'any 2011, on, a banda de sollicitar l'extinció de l'obligació de seguir aportant una pensió d'aliments a la filla gran del matrimoni, demanava que es retirés el dret d'ús sobre l'habitatge familiar a qui havia estat la seva dona, ja que aquesta convivia de forma habitual en el domicili amb la seva actual parella.En relació a aquesta petició, i en sentit divergent respecte la resolució del Suprem, la sentncia desestima la pretensió en considerar que el Codi Civil catal, que ha de prevaldre en aquest cas sobre la normativa estatal, només estableix l'extinció del dret dús com a conseqüncia de "matrimoni o convivncia marital del cnjuge beneficiari amb una altra persona" en aquells casos en qu l'atribució del dret dús es va fer "amb carcter temporal per raó de la necessitat del cnjuge". D'aquesta manera, considera que si el dret d'ús a un dels cnjuges es va acordar entre les parts en el moment de formalitzar el divorci o va ser l'autoritat judicial qui el va atribuir en atenció a l'efectiva guarda dels menors, sense que hi hagués una especial situació de necessitat material, no correspon qüestionar la utilització de l'habitatge per part del cnjuge només pel fet que existeixi una nova relació de parella o nucli de convivncia.Atribució per necessitatEl Codi Civil catal atorga mplies atribucions als cnjuges per acordar com millor convingui els termes d'ús de l'habitatge familiar en el context de prestacions i contraprestacions (pensió d'aliments, guarda i custdia o altres) que les parts pactin. En absncia de pacte o si aquest no és validat per l'autoritat judicial, correspon als jutges atribuir l'ús de l'habitatge atorgant preferncia al cnjuge a qui correspongui la guarda dels fills comuns mentre duri aquesta. Ara bé, aquesta norma general de preferncia es pot subvertir en favor del cnjuge que presenti majors dificultats econmiques o circumstncies de necessitat, fins i tot en el cas que no convisqui habitualment amb els fills, si l'altre cnjuge disposa de mitjans suficients per cobrir la seva necessitat d'habitatge i, si li correspon la guarda, la dels fills. És en aquest cas d'atribució per necessitat que la norma catalana especifica que la convivncia amb una nova parella és causa d'extinció del dret.Sobre aquesta base, la sentncia raona que si l'atribució del dret no es va fer per circumstncia de necessitat i el pacte entre els cnjuges no estableix cap disposició en aquest sentit, no correspon l'extinció del dret d'ús.Augment de les peticions d'extincióEsther Costa, advocada del Collectiu Ronda que ha representat en aquest procediment a la dona que feia ús de l'habitatge en virtut de la guarda dels fills, constata que després de la sentncia del Tribunal Suprem s'han multiplicat les peticions sollicitant l'extinció del dret d'ús de l'habitatge atenent al fet que els cnjuges beneficiaris mantenen una nova relació sentimental. "En molts casos, aquestes peticions es fonamenten bsicament en una actitud que té més a veure amb qüestions sentimentals que no pas amb la voluntat de satisfer el deure parental d'avantposar els interessos dels fills comuns als interessos propis", explica. L'atorgament del dret d'ús respon a les circumstncies del divorci o la separació i ha de tenir sempre com a objectiu prioritari protegir el benestar del menors. Les circumstncies poden variar amb el decurs del temps i poden fer-ho fins el punt d'aconsellar reconsiderar les decisions adoptades en el seu moment, per "no es pot pretendre que una cosa tan natural i habitual com iniciar una nova relació i refer la vida sentimental pugui esdevenir un automatisme que posi en perill l'estabilitat dels fills i les seves condicions materials de vida".
