Un informe de l'Ajuntament confirma la segregació escolar a la ciutat, especialment en quatre districtes
ACN
Barcelona.-Ciutat Vella i Nou Barris dupliquen la mitjana d'alumnes que no assoleixen les competncies bsiques a l'ESO a Barcelona. Aquesta és una de les dades que recull el segon Informe d'Oportunitats Educatives de la infncia i l'adolescncia a Barcelona 2018-2019, que confirma també la segregació escolar a la ciutat, especialment en els districtes d'Horta-Guinardó, Les Corts, Sants-Montjuc i Ciutat Vella. Si fossin tractats com a municipis estarien entre els 10 primers en segregació a Catalunya. Els centres públics escolaritzen el doble d'infants amb Necessitats Educatives Especials que els concertats i tres vegades més estrangers i quatre vegades més alumnes amb beques menjador.
Aquest informe constata l'augment la taxa de graduació a finals d'ESO, amb un 91,1% al curs 2017-2018, 4,4 punts més que la mitjana catalana i 2,3 punts més que la xifra registrada en l'informe anterior. Ara bé, hi ha notables diferncies entre districtes. Hi ha un 4% dels centres de secundria on més de la meitat del seu alumnat no assoleix les competncies bsiques. Pel que fa a l'escolarització d'entre 0 i 2 anys, manté el seu creixement i arriba al 44,3% al curs 2017-2018, vuit punts més que el curs 2006-2007. Els districtes amb rendes més baixes tenen percentatges significativament més baixos. L'escolarització en centres privats segueix sent majoritria, amb un 53%. Hi ha una infrarepresentació d'infants estrangers. La taxa de nens que van a llars d'infants és 3,5 vegades superior en el cas dels autctons. La població estrangera menor de 3 anys és d'un 21% per l'escolaritzada només suposa el 7% del total. En els estudis postobligatoris es detecta un increment significatiu en cicles formatius de grau mitj, que han augmentat un 8% des del 2006-2007. En la secundria postobligatria el percentatge de matrícula pública a la ciutat est 30 punts per sota de la mitjana catalana. La matrícula pública a Batxillerat només és majoritria en 3 districtes, i en els cicles de grau mitj en quatre. 3 districtes no tenen cap centre públic que ofereixi cicles de cap família professional i un 25% dels centres públics només ofereixen un únic grup de Batxillerat.En canvi, en altres etapes la proporció entre pública i concertada és diferent. La demanda a P3 és del 50,5% en centres públics en el curs 2017-2018, situant-se per primer cop per davant de la concertada. L'Eixample, Grcia i Sant Andreu presenten un dficit d'oferta. En canvi, la matrícula final se situa en el 47%. Aquesta proporció es redueix a mesura que augmenta el nivell educatiu. La matrícula pública a l'educació primria és del 43,4%, i a l'ESO, del 36,3%. Amés, un de quatre infants no est escolaritzat en el seu districte de residncia i ho fa en els dels voltants. El cas de menor escolarització de proximitat és Grcia, on només el 60% est matriculat al districte.
