Publicado 30/10/2019 17:45

El cineasta Francesc Betriu dona el seu fons documental a la Universitat de Lleida

Entre el material, s'inclouen guions corregits per Merc Rodoreda i Jaime Gil de Biedma

ACN

Lleida.-L'extensa biblioteca del cineasta Francesc Betriu, amb més de 6.000 volums, la seva collecció de revistes cinematogrfiques i de cmics, tota la documentació relacionada amb les seves pellícules i sries de televisió, així com objectes dels decorats o claquetes, passaran a formar part del fons documental de la Universitat de Lleida (UdL), grcies al conveni que han signat aquest dimecres el director, guionista i productor lleidat amb el rector de la UdL, Jaume Puy, Betriu (Organy, 1940) és un dels cineastes més rellevants dels últims cinquanta anys a l'Estat. Bona part dels seus films i sries televisives són adaptacions d'importants d'obres literries de Merc Rodoreda, Juan Marsé, Ramon J. Sender, Miguel Delibes o Josep M. de Sagarra, com ara 'La Plaa del Diamant' (1981) o 'Rquiem por un campesino español' (1985).

Entre el material donat per Francesc Betriu a la UdL, hi ha les correccions a m de Rodoreda sobre el guió de la srie 'La Plaa del Diamant', les del poeta Gil de Biedma, guionista de 'Vida privada' (1987), basada en l'obra homnima de Josep M. de Sagarra, així com un guió original i indit de Juan Marsé, adaptació del seu conte 'Historia de detectives'. També s'inclouen altres curiositats, com ara les notes a m de Joaquin Sabina sobre la banda sonora de 'Sinatra' (Premi de cinematografia de la Generalitat 1988) o els dibuixos originals de Josep Maria Be pel story-board de 'La ciudad de los prodigios' que no es va arribar a rodar. "La carrera d'un cineasta són tan els guions indits no rodats com els que es van fer", ha dit el director.Betriu va destacar sobretot durant la transició i els inicis de la democrcia amb pellícules de stira social com és el cas de 'La viuda andaluza' (1976), 'Los fieles sirvientes' (1980) o 'Fúria española' (1975), llargmetratge que compta amb el rcord de talls de la censura espanyola, 22 en 11 minuts, i que segons ha explicat el propi Betriu va ser l'última o la penúltima pellícula que va veure el dictador Franco abans de morir. Entre el material donat a la UdL, hi ha dos dictmens de la junta de censura rebutjant aquesta pellícula, així com la carta ministerial amb els talls dels censors al guió de 'Corazon solitario' (1973) exigits per obtenir l'autorització del seu rodatge. El cineasta lleidat, que va ser un pioner els anys seixanta en la producció independent de curtmetratges, ha estat també director i\/o guionista de llargmetratges de caire més documental. Entre ells ha destacat 'Mnica del Raval' (2009) i 'L'últim aviador' (2019) i ha anunciat que est treballant en un altre projecte. Entre altres guardons rebuts, Francesc Betriu compta amb el Premi Sant Jordi de Cinematografia per la seva trajectria (2014) i el Premi Jordi Dauder (2017). El valor del seu llegat, que un cop catalogat s'ubicar a la Biblioteca de Lletres de la UdL, suposa "convertir la universitat en un centre important per a la recerca d'un director essencial al cinema catal i espanyol, i particularment del que es va produir en la transició a la democrcia", així com també "per a l'anlisi de les relacions entre cinema i literatura", ha explicat el professor de la UdL, Jorge Nieto, que ha anunciat s'impulsaran treballs de final de grau per a catalogar el material d'aquesta donació.Per la seva part, tant el rector de la UdL com la directora de la unitat de Biblioteca i documentació de la UdL, Loli Manciñeiras, han agrat a Betriu i a la seva companya, haver triat la Universitat de Lleida per dipositar aquest llegat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés