Publicado 30/10/2019 17:45:03CET

El cineasta Francesc Betriu dona el seu fons documental a la Universitat de Lleida

Entre el material, s'inclouen guions corregits per Mercè Rodoreda i Jaime Gil de Biedma

ACN

Lleida.-L'extensa biblioteca del cineasta Francesc Betriu, amb més de 6.000 volums, la seva col·lecció de revistes cinematogràfiques i de còmics, tota la documentació relacionada amb les seves pel·lícules i sèries de televisió, així com objectes dels decorats o claquetes, passaran a formar part del fons documental de la Universitat de Lleida (UdL), gràcies al conveni que han signat aquest dimecres el director, guionista i productor lleidatà amb el rector de la UdL, Jaume Puy, Betriu (Organyà, 1940) és un dels cineastes més rellevants dels últims cinquanta anys a l'Estat. Bona part dels seus films i sèries televisives són adaptacions d'importants d'obres literàries de Mercè Rodoreda, Juan Marsé, Ramon J. Sender, Miguel Delibes o Josep M. de Sagarra, com ara 'La Plaça del Diamant' (1981) o 'Rèquiem por un campesino español' (1985).

Entre el material donat per Francesc Betriu a la UdL, hi ha les correccions a mà de Rodoreda sobre el guió de la sèrie 'La Plaça del Diamant', les del poeta Gil de Biedma, guionista de 'Vida privada' (1987), basada en l'obra homònima de Josep M. de Sagarra, així com un guió original i inèdit de Juan Marsé, adaptació del seu conte 'Historia de detectives'. També s'inclouen altres curiositats, com ara les notes a mà de Joaquin Sabina sobre la banda sonora de 'Sinatra' (Premi de cinematografia de la Generalitat 1988) o els dibuixos originals de Josep Maria Beà pel story-board de 'La ciudad de los prodigios' que no es va arribar a rodar. "La carrera d'un cineasta són tan els guions inèdits no rodats com els que es van fer", ha dit el director.Betriu va destacar sobretot durant la transició i els inicis de la democràcia amb pel·lícules de sàtira social com és el cas de 'La viuda andaluza' (1976), 'Los fieles sirvientes' (1980) o 'Fúria española' (1975), llargmetratge que compta amb el rècord de talls de la censura espanyola, 22 en 11 minuts, i que segons ha explicat el propi Betriu va ser l'última o la penúltima pel·lícula que va veure el dictador Franco abans de morir. Entre el material donat a la UdL, hi ha dos dictàmens de la junta de censura rebutjant aquesta pel·lícula, així com la carta ministerial amb els talls dels censors al guió de 'Corazon solitario' (1973) exigits per obtenir l'autorització del seu rodatge. El cineasta lleidatà, que va ser un pioner els anys seixanta en la producció independent de curtmetratges, ha estat també director i\/o guionista de llargmetratges de caire més documental. Entre ells ha destacat 'Mònica del Raval' (2009) i 'L'últim aviador' (2019) i ha anunciat que està treballant en un altre projecte. Entre altres guardons rebuts, Francesc Betriu compta amb el Premi Sant Jordi de Cinematografia per la seva trajectòria (2014) i el Premi Jordi Dauder (2017). El valor del seu llegat, que un cop catalogat s'ubicarà a la Biblioteca de Lletres de la UdL, suposa "convertir la universitat en un centre important per a la recerca d'un director essencial al cinema català i espanyol, i particularment del que es va produir en la transició a la democràcia", així com també "per a l'anàlisi de les relacions entre cinema i literatura", ha explicat el professor de la UdL, Jorge Nieto, que ha anunciat s'impulsaran treballs de final de grau per a catalogar el material d'aquesta donació.Per la seva part, tant el rector de la UdL com la directora de la unitat de Biblioteca i documentació de la UdL, Loli Manciñeiras, han agraït a Betriu i a la seva companya, haver triat la Universitat de Lleida per dipositar aquest llegat.

Contador
L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.