La xarxa de transport públic acumula el 30% dels delictes de furt que es produeixen a Barcelona
ACN
Barcelona.-Entre 80 i 100 carteristes 'treballen' cada dia a la xarxa del metro de Barcelona. Es colloquen a les estacions de més afluncia, com són els intercanviadors, i on pugui haver-hi més espai d'escales, ascensors i passadissos, i furten sobretot carteres i mbils. Ho fan de diferents maneres per gairebé sempre actuant amb petits grups on cadascú té un rol. Només el mes de juny, els Mossos d'Esquadra de l'rea de Seguretat del Transport Metropolit han identificat 470 carteristes i han practicat 67 detencions. El 30% dels furts que es produeixen a la capital catalana tenen lloc a la xarxa de transport públic on representen prcticament el 90% de delictes que es produeixen.
A l'andana de l'estació de Diagonal de la L5, un petit grup de policies de pais detecta l'enfrontament entre dos usuaris del metro. Un li retreu a l'altre haver-li sostret la cartera. Els Mossos intervenen i la suposada víctima explica que li ha pres la cartera amb 550 euros. En sobrepassar els 400 euros, els Mossos l'han de detenir. Se l'enduen al vestíbul i all l'identifiquen. És la 27a vegada que l'arresten. Pocs minuts més tard, dos agents més detecten la presncia de dues noies sospitoses. Les identifiquen i una d'elles té una ordre de cerca i captura per no haver-se presentat a un altre judici també per furt. Amb aquests antecedents, també és detinguda, mentre després de registrar-la, deixen marxar la seva companya,Són dues de les detencions que els agents de l'rea de Seguretat del Transport Metropolit fan habitualment al metro de Barcelona. Es calcula que cada dia hi ha un centenar de carteristes actuant a les andanes, passadissos, escales, ascensors i vagons del metro. Actuen de maneres molt diferents. Una de les més habituals és obrir la bossa o la motxilla de la víctima amb una pea de roba damunt per evitar que sigui vist per també s'utilitza la tctica de la taca. En aquest cas, un dels carteristes embruta la víctima i mentre es disculpa i l'ajuda a netejar-se la taca, un segon li sostreu el mbil o la cartera de la bossa. Segons ha relatat a l'ACN el sotscap de de l'rea de Seguretat del Transport Metropolit, Carles Valls, els carteristes també es van actualitzant amb noves tcniques i darrerament, una de les que més han detectat és el robatori de targetes de crdit i DNI per després suplantar la identitat de la víctima i anar a demanar microcrdits a entitats bancries per imports petits 'que no cridin l'atenció'. En aquest cas, relata Valls, el carterista es converteix també en estafador per marxa de l'entitat de crdit amb 'els diners a la butxaca', mentre que el banc acaba perseguint el titular del crdit. Valls ha explicat que el modus operandi depn també de l'origen dels carteristes. Per exemple, els grups de noies bosnianes acostumen a separar-se i mentre dues fan 'un tap' a la víctima, dues més fan 'contravigilncia' i un altra fa 'la pina' sostraient l'objecte que vulguin. En canvi, segons Valls, els romanesos acostumen a actuar amb parelles i mentre un despista, l'altre fa la pina, mentre que els xilens 'són més fins'. Explica que actuen dins del vagó, sense relacionar-se amb entre ells més enll del mbil, i juguen a 'cohibir' la víctima. Els turistes són les víctimes del 40% dels furts, mentre que el 60% restant són residents. A banda que porten habitualment més diners en efectiu, els carteristes els prefereixen per la barrera idiomtica que representa i per l'avantatge que suposa de cara al procés judicial que es pugui obrir, ja que és molt poc provable que testifiquin al judici. Per aquest motiu, i per garantir testimonis en futurs judicis, segons Valls, és important poder enxampar els carteristes 'in fraganti'. Amb aquest objectiu, els Mossos d'Esquadra destinen 130 agents a fer patrullatge pel metro de Barcelona. Els uniformats dissuadeixen els carteristes de delinquir, per els que van vestits de pais, poden presenciar furts i identificar sospitosos a tota la xarxa. La reincidncia és una de les característiques comunes entre tots els carteristes. De fet, n'hi ha alguns que han estat identificats per la política més de 1.000 vegades, una situació que fins i tot ha obligat a canviar el sistema informtic dels Mossos, dissenyat per fer un mxim de 999 identificacions per persona. Per evitar la reincidncia un cop s'ha imposat la sentncia, els Mossos reconeixen que una de les mesures que més funciona són les ordres d'allunyament del metro. Per aconseguir-la, els Mossos argumenten a la fiscalia que el carterista no utilitza el metro com a mitj de transport sinó per delinquir, a partir de les identificacions i les detencions. Així, la fiscalia pot demanar aquesta mesura al jutge. Des que ho fan, el 2016, se n'han decretat 310. Valls creu que és una mesura 'molt dissuasiva' perqu el carterista vol delinquir 'cada dia', i en canvi, així, no pot accedir al metro. Si se salten la prohibició, s'arrisquen a ser detinguts una altra vegada i a penes de presó per haver incomplert la condemna. Altres delictesEls furts representen gairebé el 90% dels delictes que es donen al metro. Es produeixen sobretot en horari diürn, entre les set del matí i les vuit del vespre. Més enll d'aquest horari es denuncien alguns robatoris amb violncia, o delictes de danys, per Valls assegura que són molt pocs i que grcies a les cmeres de seguretat es poden investigar tots. També hi ha casos de tocaments i abusos sexuals. En tot el 2018 es van fer 70 denúncies de caire sexual a tota la xarxa de transport.
