El recinte ha estat declarat recentment Bé Cultural d'Inters Local pel Conselh Generau d'Aran
ACN
Bausen.-A Bausen (Val d'Aran), hi ha un dels cementiris més petits de l'Estat. Es tracta d'un cementiri civil que recentment el Conselh Generau l'ha declarat Bé Cultural d'Inters Local (BCIL). Conegut com el cementiri de Teresa, est situat al mig del bosc. És un recinte singular perqu acull la tomba d'una única persona: Teresa. La seva histria narra que a principis del segle XX, Sisco i Teresa, uns joves de Bausen, van demanar permís eclesistic per contraure matrimoni per se'ls va denegar perqu eren parents. Teresa, amb 33 anys, va morir el 10 de maig de 1916 i el mossn es va negar a enterrar-la al cementiri del poble perqu havia viscut "en pecat". Tots els habitants de Bausen es van posar d'acord per construir un cementiri per a Teresa.
Els vens de Bausen van treballar nit i dia i en tant sols 24 hores el recinte estava finalitzat per poder enterrar a la Teresa. Flors silvestres, herbes i matolls envolten aquesta romntica tomba amb l'objectiu de preservar-la de la intransigncia i la intolerncia."A mi amada Teresa" es pot llegir sobre la pedra, on sovint s'hi veuen flors fresques, un lloc mgic de visita obligada. El cementiri, a encara no un quilmetre del poble, s'hi accedeix per un bonic sender ple de faigs millenaris. El cementiri es troba al Coret, un petit planell on hi ha el cementiri. Un recinte tancat per parets de pedra i una porta de ferro per accedir-hi. Tot plegat uns cent metres quadrats.Bausen, no solament té el cementiri més petit l'estat espanyol sinó que és un poble amb dos cementiris; el cementiri parroquial, situat al costat de l'església de Sant Pir, i el cementiri civil o cementiri de Teresa, situat als afores del poble.Aquesta aprovació, que va comptar amb els vots a favor de l'equip de govern i l'abstenció del grup de CDA, afecta l'església parroquial de Sant Pir i el seu cementiri, la capella de Sant Rc, el cementiri civil de Teresa i la capella de Santa Anna.La iniciativa de la declaració d'aquests elements com a BCIL va partir inicialment de les associacions culturals Es Sarnalhrs i Lanaranesa de Bausen, que van presentar la petició al Conselh Generau d'Aran el mes de desembre de 2019. La sollicitud va ser valorada en la Comissió de Patrimoni on, per unanimitat, es va estimar quins eren els elements que reunien les característiques per a ser considerats Bé Cultural d'Inters Local, excloent alguns que ja comptaven amb la consideració, com els safaretjos, o perqu no tenien entitat suficient."Aquesta ha estat una petició dels vens de Bausen que considerem molt interessant perqu tots aquests elements, que per si mateixos tenen un gran valor patrimonial, mereixen ser protegits i hem d'evitar que es malmetin", assegurava l'alsehores síndic d'Aran, Francés Boya, afegint que: "amb aquesta catalogació com a BCIL existeix l'obligació per part de les administracions d'invertir recursos per a la seva preservació, garantint així la protecció del nostre patrimoni i la nostra cultura, que són un dels grans tresors de la Val d'Aran".
