Publicado 25/03/2019 19:45

Un catedrtic de la UCM retreu que al Castor "es van fer les coses malament d'inici i no hi va haver cap previsió"

Luis González de Vallejo assegura davant la Comissió d'Investigació del Parlament que el model geomecnic del magatzem era erroni i retreu que ningú va tenir en compte els riscos sísmics

ACN

Barcelona.-Un plantejament del projecte "massa optimista", sense les dades bsiques ni la investigació prvia necessries i que tampoc va tenir en compte els possibles riscos. Aquestes són les principals mancances que haurien portat al fiasco el projecte Castor, segons el catedrtic d'Enginyeria Geolgica de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), Luis González de Vallejo. "Es van fer les coses malament des del comenament i no hi va haver cap criteri per preveure la situació per a la població afectada ", ha declarat davant la Comissió d'Investigació del projecte al Parlament. Segons ha apuntat, el model geomecnic de la promotora Escal UGS era "erroni" i retreu que ni l'empresa ni l'estat tinguessin present els riscos sísmics de l'activitat coneguts arreu del món.

El model no va considerar l'afectació que les injeccions de gas podien tenir sobre les falles prximes. Així, ha recordat, tot i que la promotora havia establert un marge de seguretat fins els 229 bars, la injecció a només prop de 190 ja va ocasionar els moviments sísmics que van desestabilitzar el terreny i generant més d'un miler de terratrmols durant la tardor de l'any 2013. "Si falla el que és substancial des de la sortida, tota la resta ve condicionat", ha afirmat. Considera directament "erroni" el model geomecnic sobre el qual s'haurien establert aquestes pressions. No hi ha constncia, ha explicat, d'assajos o proves sobre el terreny per conixer la caracterització real de l'estructura. "Es va descartar la possibilitat de reactivar falles per les injeccions", ha insistit. Un advertiment que els mateixos organismes de l'Estat van també aprovant el projecte en tots els seus estadis administratius. No era, com ja va dir el 2005 l'Observatori de l'Ebre, un risc en absolut desconegut. Ha recordat casos com el del camp de gas de Lacq, al sud est de Frana, o als Estats Units en els quals les injeccions o les extraccions han generat terratrmols. La desconsideració d'aquest risc sísmic i, especialment, la manca d'informació per a la població potencialment afectada van contribuir a incrementar l'alarma. Fins i tot, un cop es van produir els terratrmols, l'empresa es va entestar a negar la vinculació amb les injeccions de gas. "Va fallar la informació bsica necessria. Era molt general i no permetia arribar a massa conclusions", ha insistit González de Vallejo. D'entrada, Escal UGS va declinar constantment efectuar un estudi al respecte perqu addua que, sobre el paper, era una zona amb risc sísmic molt baix. Tenia també una visió geolgica del magatzem que molts experts han qualificat com a esbiaixada, similar a un tanc, a un dipsit buit. "Les dades no eren suficients: s'havia de fer una investigació més completa i rigorosa. Calia curar-se en salut, estar ben segurs per descartar riscos. No es poden descartar sense proves. I si un no est segur no es pot descartar. El risc consisteix a no tenir en compte el risc", ha sentenciat el catedrtic d'Enginyeria Geolgica. En aquest escenari, tot i no voler parlar obertament de "negligncia", les conseqüncies sísmiques finals eren "totalment previsibles". Ha relatat que les primeres fases d'injecció de gas, amb volums molt baixos, durant els quals no es va alliberar energia sísmica, van generar ja la ruptura de les fractures del magatzem. Un cop es van incrementar els volums i els terratrmols es van convertir en més importants "la fractura s'estava propagant fins connectar amb una falla més important i ja no necessita més injecció". És a dir, aix explicaria perqu els sismes més importants es produeixen dies després que s'aturessin les injeccions i es tanqués el magatzem. "L'augment de la pressió de porus disminueix la resistncia de les roques, de les fractures. L'increment de pressió va ser suficient perqu la falla es mogués, per desequilibrar la falla. Ja no feia falta que injectessin més perqu el mecanisme estava disparat. I aquí tenim el resultat: un terratrmol de 4,2", ha indicat. De fet, segons ja va deixar pals en el seu informe l'Institut Geolgic i Miner (IGME), l'empresa no va actuar seguint les bones prctiques del sector per aquests casos. "No va haver fase d'experimentació, injectant a baixos volums i veient la resposta del terreny", ha apuntat. Calia, en aquest cas, haver installat una xarxa d'observació de microsismes fins i tot, auscultant els sorolls-, una tcnica "sofisticada" per efectiva per poder controlar els moviments més enll de dos únics sismgrafs situats a la costa finanats per Escal UGS, que com molts experts ha considerat del tot insuficient. Aix podia haver ajudat a "modular" les pressions i seguir avanant. "Com no es disposaven d'aquestes eines no es va poder controlar i van seguir injectant", ha corroborat. Descarta per, en contra del que va apuntar l'informe del MIT i Harvard, que s'haguessin pogut produir terratrmols de magnituds superiors.Una falla coneguda com activaEn realitat, i segons es desprn del que ha declarat davant la Comissió d'Investigació el geleg i investigador del CSIC, Héctor Perea, que va caracteritzar en la seva tesi doctoral la falla Oriental d'Amposta, l'empresa promotora ja disposava d'informació sobre el fet que es tractava d'una fractura activa, que potencialment podia produir terratrmols. "Hi ha evidncies geolgiques que diuen que aquesta falla és mou, a poc a poc, per es mou i, aleshores, l'hauries de considerar amb un estudi de perillositat sísmic", ha subratllat, coincidint amb González de Vallejo sobre la necessitat de considerar el risc. "És un falla que es mou molt poc. Per aix no vol dir que no pugui produir un terratrmol molt gran", ha aclarit. Quan ell la va estudiar, feia uns 51 quilmetres i podia arribar a generar, potencialment, sismes de fins a 7,1 graus, amb una recurrncia entre 20.000 i 50.000 anys. Estudis més recents l'han redut a 16 quilmetres de longitud i una magnitud mxima de 6,6 graus, amb una recurrncia sísmica molt menor que l'esmentada. Mentre l'IGME descartava que hagués estat la responsable, els experts del MIT i Harvard situaven els sismes en fractures del seu sistema.Perea ha relatat que aquest mateix estudi conté representacions sísmiques 3D on s'observa com les falles han afectat sediments molt prop de la superfície marina, confirmant la seva activitat recent. "Si no vaig molt equivocat, aquestes dades van ser adquirides per la mateixa companyia promotors. Per tant, ells tenien la informació que es podia produir. Que ho donessin a gent experta, no ho se", ha abundat el geleg, que no s'ha aventurat a asseverar si el projecte s'havia de descartar prviament, una decisió que ha traslladat als responsables polítics.També ha comparegut a la Comissió d'Investigació del Parlament d'aquest dilluns un representant del Collegi d'Enginyers Industrials de Catalunya, José María García Casanovas, qui s'ha centrat a defensar la necessitat d'infraestructures com els magatzems de gas subterranis o submarins. En aquest sentit, considera que la decisió de posar en marxa el projecte Castor va ser "correcta", amb independncia de les condicions contractuals o la capacitat de l'empresa per construir-lo, també com una pea clau dins de la xarxa estatal per poder comercialitzar gas amb la resta d'Europa, tal i com va ser concebut.Segons ha argumentat, els magatzems poden resultar necessaris en el futur per garantir la producció de les trmiques de cicle combinat un cop tanquin les nuclears. Amb tot, García Casanovas considera també "correcta" la decisió de desmantellar-lo, anunciada pel govern espanyol, davant l'elevat preu de la hibernació. Sobre la repercussió dels costos, ha demanat als dirigents polítics que assumeixin la seva responsabilitat i ho plasmin als pressupostos públics per "un error polític".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés