La VOSC, els cicles temtics o la reestrena de films per reduir el preu de l'entrada són propostes que usen els exhibidors per personalitzar l'oferta
ACN
Barcelona.-Els últims cinc anys, Catalunya ha perdut una vintena de cinemes i 80 pantalles. El 2014, el país tenia 158 cinemes a tot el territori i 756 pantalles. Actualment, segons dades de l'Institut Catal de les Empreses Culturals (ICEC), les xifres s'han redut: hi ha 137 cines i 676 sales. La recent digitalització del sector, per, est permetent als exhibidors atomitzar més l'audincia i oferir al públic all que s'adapta als seus gustos. La versió original amb subtítols, els cicles temtics o l'estrena tardana de films per reduir el preu de l'entrada són només algunes de les propostes que els exhibidors tenen a les seves mans per "personalitzar" l'oferta, segons Camilo Tarrazón, president del Gremi d'Empresaris de Cinemes. Casos com els Texas, els Balmes, l'Arenas, els Verdi, els Full o els Phenomena a Barcelona o altres de fora de la capital com el Kursaal de Penelles, el de Caseres o la Rambla de lArt a Cambrils s'han fet un lloc destacat en el mapa.
El president del Gremi dels exhibidors especifica que hi ha quatre factors que determinen l'assistncia de públic als cinemes. En primer terme, la funció de "prescripció" de films, que amb una aposta encertada pot arribar a guanyar-se la confiana d'un públic i omplir la sala sense el reclam d'un 'blockbuster'. "La programació s'ha d'alinear amb els espectadors", ha precisat Tarrazón.D'altra banda, segons el mateix president del sector, el públic assisteix a les sales per "l'experincia compartida" i el "punt de trobada" que es genera a les sales. Finalment, "l'excellncia tecnolgica i el confort" dels cinemes també en determina la concurrncia. La combinació entre aquests factors determina la viabilitat d'un projecte. En aquest sentit, projectes com el Phenomena, destinat als nostlgics del cinema amb butaques no numerades i experincies paralleles a la pellícula, tenen molt xit entre els espectadors, així com els Verdi o els Texas, cinemes vinculats als barris amb preus competitius. Precisament el propietari dels Texas, Ventura Pons, recorda en declaracions a l'ACN la seva aposta per les reestrenes subtitulades en catal, un fet que els distingeix de la resta de sales. "El públic est fart de veure només 'blockbusters'", afirma. Pons assegura que va proposar fer una programació com quan es feia quan era petit amb les tres 'B': "bo, bonic i barat". El cineasta destaca la importncia del seu equip i "d'atendre bé als demés com un espera que el tractin" i així ha aconseguit "fidelitzar" el públic."La formula ha funcionat, per no m'he inventat res", ressalta. Ha recordat per exemple que, entre d'altres, Quentin Taratino té un cinema los Angeles o el Nanni Moretti a Roma. "És lgic que la gent que fem cinema ens preocupem que aquest arribi a la gent", afegeix. Un cas ben diferent va ser el dels cinemes La Vegas de Valncia, també de Ventura Pons, que va tancar les seves portes per falta de públic. Tampoc han acabat de funcionar els cinemes Las Vegas, de Figueres, amb un concepte similar. De fet, recentment els seus treballadors van denunciar que no cobraven les nmines i temien que l'espai acabés tancant les portes.Un altre projecte destacat és el dels Full de Cornell, el cinema amb més espectadors de Catalunya i que disposa de tecnologia puntera, té 28 pantalles. Aquesta circumstncia els permet cobrir qualsevol preferncia del públic potencial. El Kursaal de Penelles: un cine que no és comercialPenelles (Noguera) va recuperar fa un any i mig el seu cinema després de tancar l'any 2004. Ho va fer de la m d'un programa de televisió de la cadena Cuatro, en un moment en que la idea de reobrir-lo ja s'havia comenat a barallar des dels propietaris de la sala, la família Vilaltella i també l'Ajuntament, que hi va posar l'empenta institucional. Pere Aumedes, gerent de Circut Urgellenc, assegura que, després d'uns mesos de fer-hi obres, s'ha convertit en un espai social i cultural que 'recorda el que havia estat als anys 60', que és quan va tenir la mxima esplendor. El Kursaal per aix, no ha reobert com un cinema comercial, sinó com un espai 'on la gent del poble i els voltants venen els caps de setmana i festius a veure pellícules que no són estrena'. Segons Aumedes, al Kursaal s'hi poden veure films de tota la vida, 'que fan pensar a grans i petits' per, sobretot, que fan que aquella estona que passen al cine 'puguin fer poble, societat i cultura'. Una de les darreres pellícules que s'hi han projectat són 'El Mundo de Suzie Wong', del 1960.Quan va reobrir, el cinema de Penells va ser rebut amb molt bona resposta per part del públic, i actualment unes 170 persones aporten una quota mensual que es mou entre els 5 i els 6 euros. Caseres, l'únic cinema de l'Estat que ha projectat ininterrompudament Josep Maria Peris i la seva família gestionen l'únic cinema de l'Estat que, de forma ininterrompuda, ha projectat pellícules cada setmana des de l'any 1952. Va ser el seu tiet, qui va iniciar aquesta singular aventura que encara perdura en un dels poblets més occidentals de la Terra Alta: Caseres. En plena revolució de l'streaming i la multiplicació de les plataformes de pagament, segueixen fidelment oferint setmanalment una pellícula. "De vegades són d'estrena, per habitualment tenen només entre un i dos mesos respecte quan arriben a les multisales", precisa.Entre 40 i 50 dels 250 habitants de Caseres acudeixen regularment cada cap de setmana a les projeccions, tota una fita. "Fem pellícules prou actuals i la gent ho aprecia", suggereix. Situats a 80 quilmetres de Tortosa, 100 de Tarragona o 150 de Saragossa, on es troben alguns dels multisales més prxims, recorda que "no tota la gent té la facilitat de moure's" aquestes distncies per anar veure una pellícula. Per contra, la possibilitat d'assistir al cine cada setmana al mateix poble és, per ella mateixa, un fenomen d'atracció social i cultural de primer ordre.Entén Peris que la supervivncia d'aquests cinemes en municipis en un entorn principalment rural com un servei públic, malgrat que les xifres resultin deficitries per al mateix Ajuntament, que dona suport financer a la iniciativa. Els abonats poden comprar per entre tres i quatre euros l'entrada de cadascuna de les sessions. Un preu molt assequible, recorda, si es compara amb el de les multicinemes o les sales de les grans ciutats. "Si el cine plega, a Caseres qu faríem? Només tenim un o dos bars", sentencia.Molts dels espectadors, de fet, són també joves. No en la mateixa proporció que la gent "més gran". Diu, per, que tot és qüestió de posar "les pellícules adequades" per atreure tot tipus de públics. Al poble, per exemple, es pot veure 'Spiderman', 'El Rey León' o les últims blockbusters nord-americans d'acció. I, malgrat tot, les noves plataformes de pagament, assegura, no són una competncia preocupant encara. "Netflix est molt bé per el veus per una pantalla de televisió. A qui li agrada el cinema no és el mateix: ni el so, ni la imatge, ni els efectes especials", remarca.La seva família que també es dedica a l'agricultura i la ramaderia, entre d'altres activitats- gestiona també, via acords amb els ajuntaments, els cinemes de cinc pobles més de la Terra Alta, així com d'altres com Flix, Vandells i l'Hospitalet de l'Infant, compartint programació setmanal. Fa uns anys, van aconseguir substituir les antigues mquines de 35 millímetres per flamants projectors digitals i disposa de dos equips per a sessions a l'aire lliure els mesos d'estiu.Cambrils, l'únic cinema d'una sala amb programació cada dia de l'anyA Cambrils, el cinema Rambla de lArt sha reinventat per convertir-se en lúnic cine duna sala de tot Catalunya amb programació els 365 dies de lany. Es tracta duna sala que histricament havia estat municipal fins que fruit de la digitalització del sector i la davallada despectadors, va tancar la Setmana Santa del 2013. Una empresa familiar es va interessar per les installacions i van guanyar el concurs per gestionar lespai, que va reobrir el desembre del mateix any. El gerent del cinema Rambla de lArt, Toni Badimon, explica que van fer una inversió important per digitalitzar la sala, millorar el so i arreglar el vestíbul.Des daleshores programen entre tres i quatre films diriament. Fan tant estrenes comercials, com cicles de cinema clssic, documentals, versions originals subtitulades o films que no es troben en els circuits habituals. A més formen part de la xarxa Europa Cinemas de la Unió Europea, que els permet tenir una subvenció a canvi de programar cinema europeu.La venda dentrades suposa aproximadament el 90% del negoci, que es complementa amb una botiga amb articles vinculats al món del cine: pellícules, llibres o marxandatge relacionat amb pellícules icniques, entre altres. També disposen duna petita sala per fer exposicions o esdeveniments, com presentacions de pellícules, cinefrums o fins i tot algun sopar cinematogrfic. A més fan servei de videoclub "a l'antiga" amb films menys comercials. "Una llibreria o videoclub avui en dia ja no pot subsistir, gairebé ni tan sols a Barcelona, per per nosaltres és complementari", raona Badimon.Amb tot han aconseguit fer-se un lloc i un nom al Camp de Tarragona i un 80% del públic és de fora de Cambrils. Venen turistes per també tenim un gruix de gent de la zona que ve a veure unes pellícules que no es poden veure en altres sales, comenta Badimon. El gerent relata que tenen un gruix dentre 100 i 150 persones "molt cinfiles" que hi van almenys un cop per setmana.Dades del sectorSegons dades de l'Institut Catal de les Empreses Culturals (ICEC), Catalunya va tancar el 2018 amb 137 cinemes actius, 1 menys que l'any anterior i una vintena menys que al 2014. La davallada va afectar especialment la demarcació de Tarragona, que va perdre vuit cinemes, seguida per Lleida, on van tancar-ne sis; Barcelona, amb cinc menys, i Girona, dos. L'any passat funcionaven al territori catal 676 sales (11 menys que l'any anterior), de les quals Barcelona n'aplegava unes 450; Tarragona, un centenar; Girona, prop de 90, i Lleida, una quarantena. Tot plegat, amb un aforament per a unes 133.000 persones. Quant a les pantalles actives, el 2018 hi havia 676 pantalles, una desena menys que el 2017. A banda, el total de cinemes barcelonins que el 2018 tenien una única sala prcticament coincidia amb el conjunt que en tenia més de vuit, mentre que a la resta de demarcacions predominaven els cinemes amb només una pantalla.Dels 947 municipis catalans, tan sols 92 disposaven d'una o més sales actives. A més, malgrat que totes les comarques comptaven amb cinema, n'hi havia una dotzena on només n'hi havia un. És el cas de l'Aran, el Pallars Juss, el Priorat, el Baix Ebre o el Montsi. Per contra, el Barcelons, el Baix Llobregat, el Valls Occidental i el Maresme van encapalar l'any passat la llista de comarques amb més pantalles.
