Publicado 8/4/2019 18:24:56 +02:00CET

El cas Castor acabar al Tribunal d'Estrasburg, segons pronostica un jurista de la UB al Parlament

Agencia Catalana de Noticias
ACN

El catedrtic d'Estratigrafia Mariano Marzo reconeix que el context geolgic en el qual del projecte era "esferedor" per defensa la necessitat dels magatzems

ACN

Barcelona.-El cas Castor podria acabar resolent-se davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. Aquesta és el pronstic que ha plantejat davant la Comissió d'Investigació del Parlament sobre el fiasco del projecte el professor de Dret Internacional públic de la UB i membre de l'equip tcnic del cas Castor, David Bondia. El jurista ha carregat de forma contundent contra les instncies judicials espanyoles per negar-se sistemticament a investigar un cas de possible corrupció de gran envergadura, vulnerant el dret a la tutela judicial efectiva de la ciutadania. Per la seva banda, en la mateixa sessió, el catedrtic d'Estratigrafia de la UB, Mariano Marzo, ha reconegut que el context geolgic en el qual es desenvolupava el projecte era "esferedor" per, tot i aix, ha defensat la necessitat de construir aquest tipus de magatzems.

La negativa dels tribunals espanyols a investigar les implicacions del cas Castor, després que l'Audincia Nacional rebutgés la querella presentada per la Xarxa de l'Observatori del Deute en la Globalització i X-Net, i que el Tribunal Constitucional tombés el recurs d'aquestes entitats, ha planat sobre la sessió de la Comissió d'Investigació que ha tingut lloc aquest dilluns al Parlament. Bondia, en aquest sentit, ha alertat que aquestes decisions suposen a l'hora d'enfortir la impunitat i la manca de coneixement sobre un cas reconegut com "un dels graus fraus del sector energtic a l'Estat espanyol". I és que més enll que pugui ser considerat com un cas paradigmtic de la corrupció estatal, la desestimació de la querella, presentada contra responsables polítics i empresarials per malversació de cabals públics, prevaricació, frau a l'administració i estafa, considera el jurista que desvirtua la funció de la justícia l'hora d'investigar els indicis i els fets. "Els tribunals no es poden negar a investigar", ha clamat, tot recordant també el "sorprenent" paper de la Fiscalia Anticorrupció, que en cap moment ha mostrat inters en aquest assumpte ni ha volgut intervenir-hi. "Per transformar-se en probabilitat cal obrir la causa, processar i instruir judici., Després veurem amb certesa si s'han produt. Per si ho tanques negues el dret a la informació", ha insistit.En aquest sentit, ha recordat, la magistrada Carmen Lamela va arxivar el cas abonant una suposada normalitat administrativa i sense requerir proves pericials. Bondia, per, es mostra especialment escandalitzat davant l'argument que el cas es va iniciar temps enrere, molt abans que els querellats adoptessin les decisions. Aix, ha insistit, suposa un "desconeixement" de la jurisprudncia en aspectes com la coautoria adhesiva o successiva, que ajudaria a explicar tot l'entramat al llarg del temps i exigint responsabilitats independentment del govern de torn."Es va perdre una oportunitat histrica: no hi ha doctrina del Constitucional per garantir el dret de la tutela judicial efectiva en casos de corrupció. Hauria d'haver un plus per admetre aquests casos", sentencia. Partidari de reforar el vincle entre corrupció i la vulneració de drets humans, creu que el cas arribar a mans del Tribunal Europeu de Drets Humans Creu que una sentncia condemnatria d'Estrasburg permetria donar peu a un recurs de revisió i reobrir alguns aspectes del cas, sobretot pel que fa a la jurisprudncia que ha marcat en els casos de coautoria adhesiva o successiva que rebutgen les instncies espanyoles.En la sessió d'aquest dilluns ha comparegut també davant la Comissió d'Investigació del Parlament el catedrtic d'Estratigrafia de la UB, Mariano Marzo. A diferncia de la resta de compareixents que havien declarat fins ara, l'expert ha declinat fer una exposició inicial sobre el tema, segons ha assegurat, per no disposar d'informació, i ha demanat als diputats que li plantegessin qüestions arribat el torn de preguntes. Defensa dels magatzems subterranisMarzo ha defensat la necessitat de construir magatzems subterranis de gas ha posat els exemples dels que hi ha al subsl de ciutats com Berlín i París- davant la possibilitat futura que, amb el tancament de les centrals nuclears, les centrals trmiques puguin funcionar com a backup davant la "intermitncia" de les fonts d'energia renovables. En aquest sentit, ha justificat la inclusió del Castor en la planificació de magatzems de gas durant la primera dcada del 2000 per garantir les importacions des d'Algria i fer front a eventuals problemes de subministrament davant una demanda que creixia en magnituds de dos dígits.Sobre el cas concret del projecte, el catedrtic de la UB s'ha mostrat molt prudent a l'hora de criticar els punts foscos del projecte, novament amb l'argument de manca d'informació. Així, ha reconegut que "el context geolgic de la zona, pel que fa a les fractures, és esferedor". Malgrat aquestes dificultats, considera que no calia portar la "precaució fins a l'extrem, perqu no faríem res". El fet d'ubicar-se en un jaciment petrolífer esgotat no era suficient, ha precisat, per descartar-lo, i ha recordat que les moviments sísmics "són consubstancials a qualsevol operació que es fa al subsl i pot fer variar les pressions". El catedrtic de la UB, que considera que la falla d'Amposta no va ser la que van mobilitzar les injeccions de gas, considera positiva la proposta d'encarregar una auditoria tcnica per determinar els errors del Castor. També ha declarat desconixer la competncia tcnica dels promotors per poder executar el projecte. "Em consta que es van fer estudis de modelització del gas matals en instituts ben reputats. Altra cosa es si la injecció s'hi va ajustar o no", s'ha limitat a apuntar, tot matisant que sota el mar l'aplicació de models geolgics pot resultar inexacta.