L'espectacle és fruit de la investigació de la companyia La Ruta 40 durant la seva residència a l'equipament
ACN
Barcelona.-L'obra 'Una lluita constant' de Carlota Subirós, que s'estrena a la Sala Beckett el 14 de novembre, explora les lluites col·lectives històriques. El muntatge és fruit d'un projecte d'investigació dramatúrgica, escènica i actoral entorn del compromís polític en moments significatius de lluita col·lectiva, realitzat per la companyia La Ruta 40 durant la seva residència a la Beckett. "Aquest espectacle sorgeix del desig de parlar de la implicació política de la gent del carrer, dels diferents col·lectius que s'armen quan els temps són convulsos i la gent sent la necessitat de posicionar-se èticament, políticament i col·lectivament", ha dit la directora.
A partir de la referència simbòlica del maig del 68 i fins a arribar a l'actualitat, l'obra recorre molts col·lectius i situacions diferents en què la gent s'ha empoderat, ha pres la paraula i ha confrontat les seves idees i accions. "Hem identificat alguns fils que van reapareixent al llarg de les generacions, que es van reformulant, però que són realment constants, tal com assenyala el títol", ha explicat Subirós. Alguns d'aquests fils essencials són la lluita obrera, la lluita feminista, la lluita per l'habitatge digne o la lluita contra la precarització."La idea no és recórrer de manera exhaustiva cap d'aquests fils perquè són inacabables", ha dit la directora, que és conscient que deixen fora de la peça molts espais de lluita i d'altres només els tracten de "manera episòdica". Més que explicar cap lluita en concret, el que els ha interessat és la connexió entre totes les reivindicacions i la constància i recurrència que tenen al llarg de la història. Per a Subirós la "situació bàsica" de l'obra és el "col·lectiu que entra en debat i en assemblea" i ha assegurat que "el públic serà una part fonamental d'aquesta proposta".El director de la Sala Beckett, Toni Casares, que està "orgullosíssim" de tenir un projecte com aquest al teatre, considera que en aquesta peça hi ha "un homenatge molt íntim" i "un respecte per la gent que s'ha mullat, que s'ha compromès i que s'ha atrevit"."A mi m'ha emocionat veure l'amor respecte a allò que s'està explicant", ha expressat Casares, que creu que aquesta obra manifesta molt bé com el compromís és una decisió que no és fàcil i com requereix d'una empenta.Teatre documental a partir d'un collage de textos, moments històrics i lluitesEn cap moment els actors o la directora han triat un text per posar en escena, sinó que el guió que finalment configura la proposta és un teixit de textos que han extret de converses, entrevistes, pel·lícules i documentals.Subirós ha explicat que, tant la companyia com ella, han vist moltes pel·lícules, han llegit molt i han entrat en conversa amb diverses persones, amb l'esperit de crear sobre l'escenari un debat i una discussió d'idees. "Amb tot aquest material que teníem sobre la taula hem volgut fer un collage, posant els materials en discussió també entre ells, per mostrar quantes coses es transvasen i reverberen d'una situació en l'altra", ha afegit la directora.Totes les paraules que es diuen en l'espectacle provenen d'experiències viscudes anteriorment on s'han pronunciat aquestes paraules. "És la idea que cap paraula no ha estat en va i que totes les paraules poden ser recollides i fetes vives una altra vegada en l'escenari i en l'aquí i ara compartit amb el públic", ha emfatitzat Subirós.'Una lluita constant' es tracta d'una obra de teatre documental, que segons la directora també "s'està qüestionant sobre les seves pròpies formes". L'espectador assisteix a com una situació real s'està fent present escènicament. En efecte, tot el que es presenta és la recreació d'un document, sigui històric o generat per l'experiència i converses que han mantingut la directora i els actors durant tel procés de creació. "La peça ens ha servit com un procés d'investigació sobre quins són els materials que posem en escena i com els actors recreen la vida", ha dit Subirós.Una obra de creació fruit d'una residència a la sala BeckettEl projecte ha sorgit de forma compartida entre la companyia La Ruta 40 -integrada per Alberto Díaz, Albert Prat, Sergi Torrecilla, Maria G. Rovelló i Xesca Salvà- i Carlota Subirós. Tots tenien moltes ganes de treballar junts i van compartir de seguida les ganes de fer un espectacle de creació, aprofitant la situació privilegiada d'una residència, en què es podien plantejar procés de treball més llarg.Un dels objectius de la Beckett, des que va iniciar fa dos anys la seva nova etapa amb l'obertura de la sala al Poblenou, era obrir la dinàmica de creació a altres companyies i creadors. "Ens agrada acollir companyies amb una trajectòria i que el seu pas per la Beckett ens pugui enriquir a nosaltres i a elles mateixes", ha explicat el director del teatre.En conèixer la proposta temàtica i el tàndem que els proposava La Ruta 40, amb una creadora com la Carlota Subirós, van considerar que hi havia un material molt interessant, "de posar en qüestionament processos propis i mirar d'obrir-se a altres maneres de concebre la creació", ha dit Casares.
