La Comissió Mixta de Justícia i TSJC es reuneix per primer cop des de mitjans del 2017
ACN
Barcelona.-La consellera de Justícia, Ester Capella, ha volgut destacar aquest dilluns "l'esforç inversor" de la Generalitat en edificis judicials, 66 milions fins el 2025 en nous edificis o reformes dels existents, com a mostra del compromís del Govern en el servei públic al ciutadà. No obstant això, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, ha lamentat que aquest esforç no "satisfà les necessitats" actuals dels jutjats catalans. Ho han dit tots dos després de reunir-se la Comissió de Justícia entre les dues institucions, reunió que no es feia des de mitjans del 2017.
Un dels temes a tractar era el nou jutjat de guàrdia de judicis de delictes lleus de Barcelona, que hauria d'entrar en funcionament a finals de gener o principis de febrer. La Generalitat ja ha reservat la partida pressupostària per pagar els sous dels funcionaris, però el Ministeri de Justícia encara ha de comprometre els diners per pagar el jutge. Capella i Barrientos han mostrat la confiança i necessitat d'aquest reforç, que encara cal concretar en quin nombre de funcionaris serà. Segons Barrientos, és una "exigència inajornable perquè actualment hi ha una "situació de risc de prescripció" de molts delictes lleus.A banda d'això, Capella ha explicat que el departament destinarà 40 milions d'euros fins l'any 2025 a nous edificis judicials, i uns 26 més a manteniment i reforma d'edificis ja existents. A més, entre aquest any i el 2020 està previst posar en funcionament fins a catorze nous jutjats, cosa que suposarà un cost de 7,4 milions en obres, instal·lacions, mobiliari, tecnologies de la informació i treballadors. Al juny van entrar en funcionament cinc jutjats, a l'octubre tres i a finals d'any ho faran dos més al Vendrell i l'Hospitalet de Llobregat. El 2019 també n'hi haurà tres més, a Sabadell i Lleida, i el 2020 ho farà l'últim, a Girona.Entre els nous edificis més destacats hi ha el nou Palau de Justícia de Tortosa, que s'acabarà a principis del 2019, amb una inversió total de 5,3 milions. Tindrà 3.500 metres quadrats i permetrà concentrar a l'entorn de la plaça dels Estudis tota l'activitat judicial de la ciutat.El 2021 s'iniciaran les obres d'un nou edifici judicial a Sant Feliu de Llobregat, amb una inversió de 8 milions. A Mataró s'ampliarà l'actual edifici judicial, ubicats al a plaça Tomás y Valiente, que tindrà 3.600 metres quadrats més i permetrà concentrar allà els jutjats repartits en altres quatre edificis. Les obres estan previstes pel 2024 i suposaran una inversió de 8,9 milions d'euro.Just després de l'estiu vinent començaran les obres del nou centre penitenciari obert de Tarragona, situat en una petita part del solar del carrer Arquebisbe Pont i Gol, que serà on s'ubiqui el futur Fòrum judicial de la ciutat. Aquesta presó serà la primera peça d'aquest complex judicial, i el seu soterrani, de 800 metres quadrats, serà l'arxiu judicial.A la tardor també està previst el trasllat dels jutjats de Mollet del Vallès a un edifici de la zona de Can Fàbregas, on la Generalitat llogarà un edifici pels propers 20 anys. Amb 2.800 metres quadrats, el condicionament i lloguer costarà 696.000 euros. A principis del 2020 començaran les obres per concentrar tots els jutjats de Vic, adequant la Casa Serra i Moret, que tindrà un cost d'1,4 milions.A Martorell, un dels jutjats amb més problemes de seguretat i confort, Justícia i l'ajuntament estan treballant per trobar un emplaçament definitiu. Pendents d'un tràmit urbanístic, es preveu construir un edifici en un solar dels Ferrocarrils de la Generalitat que permetrà agrupar les tres seus judicials actuals. Tindrà un cost d'uns 8 milions d'euros. La solució s'ha trobat després de comprovar que la ciutat no té edificis de 5.000 metres quadrats en lloguer, cosa que ha obligat a construir un nou complex judicial, alternativa més lenta i cara.A més, es destinaran 26 milions a reformes dels actuals edificis judicials per millorar la climatització, la seguretat, la funcionalitat, l'accessibilitat o problemes estructurals. Entre aquestes obres destaquen les set noves sales de vistes i l'arxiu amb capacitat per a cinc quilòmetres de documents que recentment han estrenat els jutjats de Lleida, al Canyeret, amb un cost de 2,2 milions. Uns 3,3 milions es destinen a l'enderroc dels antics jutjats del passeig Lluís Companys de Barcelona, treballs aturats per la troballa de restes arqueològiques. L'edifici judicial del carrer Prim de Badalona també ha començat a reformar-se recentment, obres que tenen un cost de 2,7 milions.En tot cas, Capella ha dit que la Generalitat "no para d'invertir, hi ha més pressupost que mai, però la justícia té els mateixos problemes de sempre", com la lentitud.De fet, Barrientos no ha volgut rebatre les grans xifres de Capella, però ha recordat que en la recent presentació de la memòria del TSJC al Parlament ja va enumerar diverses deficiències de diversos edificis judicials. Tot i reconèixer l'esforç pressupostari de la Generalitat, ha dit que aquest "lamentablement no satisfà les necessitats" de la justícia catalana, i ha recordat que diversos plans inversors anteriors s'han complert amb retards. "Ens preocupa el dia a dia, més enllà del mitjà termini", ha dit.Queixes cap al govern espanyolLa Conselleria s'ha tornat a queixar que l'estat recapta cada any uns 60 milions d'euros en taxes judicials a Catalunya, però no els retorna a la Generalitat, que assumeix 500 milions d'euros en despeses anuals pels sous dels 7.500 treballadors dels jutjats i el manteniment d'un centenar d'edificis judicials.Una altra queixa històrica és la manca de jutges. A Catalunya n'hi ha deu per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana estatal és d'11. Això suposa que a Catalunya s'haurien de crear 70 nous jutjats, cosa que és competència del Ministeri de Justícia. Malgrat tot, la Generalitat dota cada jutge amb una mitjana de 8,68 funcionaris, xifra només per darrere i just per sota de Madrid i Euskadi.Des que el 1996 la Generalitat va assumir les competències en administració de justícia, ha habilitat i dotat de recursos humans i materials una seixantena de nous jutjats. Des d'aleshores, però, l'aportació de l'estat està congelada, cosa que suposa una despesa addicional de 288 milions d'euros, assumida directament pel Departament. Totes les comunitats autònomes amb competències en administració de justícia reben una transferència directa i finalista per a la creació de nous òrgans judicials, excepte Catalunya.Preguntats sobre la seguretat als jutjats, sobretot pels atacs rebuts per independentistes, Capella ha dit que la seguretat "és bona" i "no hi ha un problema de seguretat", ja que no els consta cap denúncia. Barrientos ha dit que en tot cas la qüestió cal abordar-la amb els Mossos d'Esquadra, i no a la comissió mixta de justícia.A la reunió de la comissió mixta hi han assistit, a banda de Capella i Barrientos, la secretària general del Departament, Patrícia Gomà, el secretari de Relacions amb l'Administració de Justícia, Joan Abad, la directora general de Modernització de l'Administració de Justícia, Montserrat Muñoz, els presidents de les audiències de Barcelona i Girona, Antonio Recio i Fernando Lacaba, respectivament, i la degana dels jutjats de Barcelona, Mercè Caso, entre altres.La trobada normalment es feia tres cops a l'any, però des de mitjans del 2017 fins aquest dilluns no s'havia celebrat. Capella ha volgut emmarcar la trobada en la "normalitat" de la relació entre les dues institucions, que treballen plegades perquè el servei públic de justícia funcioni, ha dit.
