Publicado 15/3/2019 15:10:52 +01:00CET

Cap dels policies que han declarat pels fets de l'1-O a l'escola Ramon Llull recorda haver vist ferits

Un agent de l'escola Montserd diu que va témer per la seva vida perqu hi havia una "multitud hostil i descontrolada"

ACN

Barcelona.-Un dels agents del Cos Nacional de Policia que van actuar l'1-O a l'escola Ramon Llull ha declarat, en els mateixos termes que les declaracions dels seus companys de les darreres setmanes, que no recorda haver vist cap ferit aquell dia, ni cap ambulncia, ni el tret que va impactar en Roger Español. "Aix porta a una conclusió, algú o té molt mala memria o est ocultant els fets", ha indicat l'advocada d'Irídia Anas Franquesa a la sortida de la Ciutat de la Justícia. Ha explicat que a les imatges es veuen com a mínim dos escuders i que per tant "alguna cosa no quadra". Aquest divendres han declarat tres policies com a investigats pels fets de les escoles Dolors Montserd, Mediterrnia i Pau Claris, i un com a testimoni pels fets de l'escola Ramon Llull.

El mateix agent que va actuar a l'escola Ramon Llull ha dit que els van llanar pedres i llambordes "molt grans" i que va témer per la seva vida, tot i que hauria afegit que ni ell ni els seus companys van ser ferits i l'escut i la furgoneta no van patir desperfectes, ha exposat l'advocada de l'Associació de Juristes pels Drets Humans, Núria Garrido Blanch, que ha volgut recordar que als carrers propers a l'escola Ramon Llull no hi ha llambordes.El policia que ha declarat com a investigat pels fets de l'1.O a l'escola Dolors Montserd és l'únic que aquest divendres ho ha fet per videoconferncia. Ha parlat de "turba descontrolada" que llanava "ampolles d'aigua i pedres", ha indicat Garrido. La terminologia que ha utilitzat ha estat "de muralles humanes, multitud hostil, tumult, situació descontrolada" i ha dit que tots temien per la seva vida. L'agent de la Dolors Montserd ha indicat que volia protegir la integritat dels seus subordinats per "en cap moment s'ha referit a garantir la integritat dels ciutadans", ha indicat Garrido. L'advocada ha afegit s'ha referit al llenguatge utilitzat pels policies, que "es refereixen a la gent com a una massa" i parlen d'una "violncia extrema ambienta, perqu est clar que no va ser física per part dels votants", ha afegit.Puntades de peu "molt lleus"Per la seva banda, el policia que va actuar a l'escola Pau Claris, que és el mateix que hauria lesionat a Marta Torrecillas, ha declarat per les puntades de peu a la gent que estava asseguda al pati i a l'entrada de l'escola, cosa que ha quedat acreditada amb la visió del vídeo. Segons Garrido, l'agent ha argumentat que ha dit que "era per defensar-se, perqu també l'estaven atacant, amenaant i agredint". Franquesa ha afegit que el subinspector s'ha reconegut a les imatges, i ha dit que les puntades de peu eren "molt lleus", i que "en cap cas lesionaven les persones assegudes" perqu les feia "amb la part de la sola" per facilitar la feina dels altres companys.Finalment, l'agent que ha declarat pels fets de l'1-O a l'escola Mediterrnia ha dit que no va veure cap megfon ni cap advertiment, segons Garrido, el que hauria deixat "bastant acreditat" que "a Mediterrnia van entrar 'assac'", ha concls.Divendres vinent declaren tres policies mésEl jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona va citar a declarar com a investigats tres comandaments de la Policia Nacional el proper divendres, 22 de mar per les crregues policials a l'escola Estel del Guinardó l'1-O, on van resultar ferits 18 votants. Es tracta de tots els comandaments que van actuar en aquest centre, on la policia va fer una rpida incursió que va dificultar que els votants poguessin prendre imatges, cosa que ha obstaculitzat la investigació. Amb aquests comandaments, un inspector cap de nucli i dos subinspectors, tots de l'equip Orca, ja són 37 els policies espanyols investigats per l'actuació d'aquell dia a la capital catalana. Els tres comandaments podran declarar per videoconferncia. Fa uns dies l'Audincia de Barcelona va decidir reobrir la causa, després del recurs de l'Ajuntament de Barcelona, acusació popular, contra l'arxivament que havia fet anteriorment Instrucció 7.