Publicado 13/11/2019 13:00

El canvi en el paisatge urb de Manlleu encara la recta final amb la desaparició dels pisos de Can Garcia

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

Només queden deu famílies que viuen al bloc, nou d'elles amb sostre assegurat i una pendent de resolució

ACN

Manlleu.-Els pisos de Can Garcia han estat durant molt de temps un element indiscutible dins l'anomenat 'sky line' de Manlleu (Osona). Fa anys que se'n parla, per sembla que la desaparició dels blocs podria estar més a prop que mai si l'obra pot comenar l'any que ve. Dels 256 pisos que existien repartits entre els dos grans blocs -un d'ells aterrat el 2015-, ja només hi queden una desena de famílies. Alguns dels inquilins tenen dret a un reallotjament, per aquells que no -pel fet de ser famílies en situació vulnerable- també s'ha negociat amb la mesa d'emergncia perqu tinguin un lloc on anar. Dels deu casos tan sols en queda un pendent de resolució. L'enderroc no només canviar la fisonomia de la ciutat, sinó que representar una transformació total pel barri. "És una gran notícia per a Manlleu", ha assenyalat l'alcalde, lex Garrido.

"Ara estic molt content. El pis és nou i molt gran. Té alguns desperfectes, per a veure si els poden arreglar", ha explicat Mohamed Karrouch, un dels vens que ja no viu als pisos de Can Garcia. En va marxar fa dos mesos acompanyat de la seva dona, la mare, i els seus tres fills adolescents. "Ara em faltaria el més important, tenir feina", ha lamentat. Karrouch ha dit que fa vint anys, quan va entrar a viure a Can Garcia, sabia que anava a uns pisos que eren "per a pobres". "Per era barat, eren prou grans i no estaven malament", ha explicat. L'home té un record agradable d'aquell moment: "Els meus fills han crescut all". Per alhora afegeix que mentre els primers anys s'hi vivia "molt bé", "després va anar entrant gent molt diferent i l'ambient es va complicar". El barri on viu ara "no té res a veure" amb Can Garcia, ha destacat. "És molt diferent: el pis és molt més gran, i el barri molt tranquil". Entre els pers hi ha el preu del lloguer. Karrouch assegura que li van prometre que pagaria la mateixa quota que estava abonant a Can Garcia, per la mesada s'ha acabat incrementant uns 80 euros. Malgrat ser conscient que el preu que paga est molt per sota del preu de mercat, "la quantitat continua sent molt alta". "Aquest pis és molt barat, per com que no tinc feina, per a mi és molt car", ha dit afegint que no li surten els comptes. L'Abdel és un altre veí. Ell encara viu amb la seva família a Can Garcia. I tot i que originalment no tenia dret a reallotjament, després de passar per la mesa d'emergncia d'habitatge i pel fet de ser una família amb fills petits en situació de vulnerabilitat, ha aconseguit una alternativa. "Jo porto aquí des del 2005 i fins dos anys després d'entrar no vaig saber que tancarien els pisos", ha explicat el jove. Fins que no li han confirmat que podran anar a un altre pis, l'Abdel relatava la "preocupació" i el "nerviosisme" amb qu vivien la inquietud de no tenir un sostre per dormir. "A Can Garcia ara ja només hi vivim marroquins. Abans hi havia gent de molts altres llocs i tot anava be", ha explicat. Pisos en estat molt deficientEl gran gegant de formigó que representen els pisos de Can Garcia no ha aconseguit superar el pas del temps. Inicialment es van construir 256 habitatges, repartits en dos edificis de tres escales cadascun. Alguns dels blocs tenen 11 plantes, d'altres 12, amb quatre habitatges per repl. El coordinador de projectes de remodelació de l'Incasl, Pere Picorelli, ha explicat que l'alada de l'edifici i la manca de rehabilitació reiterada per part dels propietaris van repercutir en la degradació de l'estructura creant un problema endmic. "Habitualment treballem amb pisos degradats en ciutats de la mida de Manlleu, per no d'aquesta alada", ha explicat Pere Picorelli. El responsable ha explicat que la combinació de diversos factors (excepcionalitat de l'alada i la manca de manteniment i rehabilitació d'una estructura ja dbil per se) provocava un "risc de collapse real". L'Incasl va expropiar els pisos a principis dels 2000. Segons Picorelli, probablement, el collapse no hagués provocat la caiguda sobtada d'un bloc, "per sí de les zones humides dels habitatges, com per exemple que un bany que hagués caigut sobre l'altre del pis inferior". Calendari d'enderroc i futur de la zonaCom és bvi, l'Incasl no adjudicar l'obra de l'enderroc fins que hagin marxat totes les famílies. El procés de buidatge tardar més o menys depenent del ritme dels reallotjaments i la disponibilitat dels nous pisos. Amb tot, per, les previsions amb qu treballa l'Institut Catal del Sl és que el bloc quedi buit abans d'acabar el 2019. L'obra ja est licitada i s'espera que es pugui adjudicar el projecte a principis del 2020. L'enderroc, que durar uns sis mesos i es far de la mateixa manera que es va fer amb el bloc número 1, "no ser una tasca senzilla", ha advertit Picorelli, "ja que s'han de separar els edificis de manera manual, picar a m, i després s'hauran de baixar cinc plantes també de forma manual". Per a la zona on ara hi ha Can Garcia, el planejament urbanístic de Manlleu preveu "un edifici en consonncia amb la ciutat, més baix, d'unes cinc o sis plantes, i amb un equipament a la planta baixa", ha explicat Picorelli. La realitat, per, és que encara no s'ha analitzat si es far aix o no, "s'ha de decidir". Des del consistori, el fet que el procés d'enderroc arribi al final és una "molt bona notícia". "Teníem clar que no seria rpid i que el desallotjament requeria un treball profund i intens de totes les parts", ha explicat l'alcalde, lex Garrido. El batlle ha afegit que el punt "més complicat" de tot el procés és el reallotjament de les famílies, "per ja som al tram final". Emmarcat en la Llei de barris del 2006, l'enderroc dels pisos de Can Garcia canviar a tots nivells un indret de la ciutat que s'havia degradat amb el pas dels anys i s'havia convertit en focus de conflicte, també molt massificat des que les onades migratries dels anys 60 van comenar a omplir el barri.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés