L'estudi de l'ens cameral recomana accelerar les inversions previstes i la desestacionalització i reconfiguració de les pistes, entre d'altres
ACN
Barcelona.-Un estudi de la Cambra de Comer de Barcelona preveu que l'Aeroport pugui arribar fins als 90 milions de passatgers l'any 2030, tot i que avisa que caldria que aquest creixement es produeixi de manera sostenible i amb un enfocament estratgic equlibrat. Segons l'estudi, l'escenari actual fa pensar que s'assoliran els 70 milions de passatgers abans del 2030, que és l'horitzó fixat en el nou Pla Director, i recomana que s'acceleri el calendari d'inversions previstes, junt amb altres mesures com el foment de la desestacionalització, la reducció de la distncia segura entre avions consecutius, adaptar la configuració de les pistes al trfic o restringit per creixement urbanístic a la zona d'influncia directa de les operacions aries, entre d'altres.
Actualment, l'Aeroport del Prat té 50 milions de passatgers consolidats i fa 78 operacions per hora, segons dades del 2018, una xifra que augmentaria fins a les 90 amb un escenari tant de 70 milions de passatgers mantenint un trfic d'aeronaus similars o de fins a 90 milions de passatgers desestacionalitzant l'operativa. De fet, aquesta una de les mesures que recomana la Cambra, una desestacionalització tant en les hores, ja que els 'slots' més demandats són entre deu i dotze del migdia i entre set i nou del vespre, com en l'poca de l'any per fer del Prat una destinació atractiva els 365 dies de l'any.El director d'Infraestructures de la Cambra de Comer de Barcelona, Christian Bardají, ha recordat que l'actual pla director treballa amb un mxim previst de 70 milions de passatgers i que és un "horitzó" que se superar aquell any, just quan també est prevista l'entrada en funcionament d'una nova terminal satllit. Segons ha detallat, en un escenari continuista, el 2030 es podrien arribar als 81,3 milions el 2030 mentre que els escenaris més optimistes situen la xifra de passatgers en es 107,2 milions, per la qual cosa la Cambra ha treballat en un escenari intermig.D'altra banda, Bardají ha assegurat que la Cambra és "conscient" de la congestió de l'espai aeri europeu i ha recordat els problemes de l'estiu passat que es van traduir en una manca de puntualitat a molts dels aeroports. "Les previsions diuen que pujar i no tenim clar si l'espai aeri dona més de si. Hi haur tensions que van més enll de l'aeroport", ha comentat Bardají, que ha deixat clar que "no es podr créixer indefinidament".Amb tot, per fer front a un creixement sostenible, la Cambra proposa diverses mesures, com avaluar diferents configuracions de les pistes i els seus impactes en l'entorn, tant a nivell mediambiental com acústic. Actualment, la configuració preferent és l'oest per s'han avaluat diferents escenaris en qu s'ha concls que l'operativa actual, amb aterratge per la pista llarga i enlairaments per la curta, afecta 4.200 vens de Gav; mentre que a la inversa n'afecta 4.657. En cas d'utilitzar les dues pistes en el mateix sentit, les persones exposades s'eleven a 12.653 de Gav i Castelldefels.Segons Bardají, les molsties venen principalment de la pista llarga i ha avisat que si la tendncia és utilitzar aeronaus cada vegada més grans (com els models A350 i A380), "caldr trobar maneres de normalitzar l'ús de la pista llarga o que la pista curta sigui més llarga per la part del Port" i ha demanat revisar l'operativa que l'operativa en horari nocturn per les limitacions que hi ha entre onze de la nit i set del matí. Així, la Cambra ha reclamat una millor gestió els usos del sl a l'entorn de l'aeroport i que hi hagi restriccions al creixements urbanístics a les zones d'influncia, a més de la convocatria d'una taula de concertació territorial.El director d'infraestructures de l'ens cameral ha assegurat que incidncia dels sorolls entre els vens prxims a l'aeroport és molt menor a d'altres infraestructures comparables, com Londres Heathrow (707.600 afectats), Brusselles (70.000) o Amsterdam (62.000).La presentació de l'estudi ha coincidit amb el darrer acte públic del president sortint de la Cambra, Miquel Valls, que ha destacat que sempre ha recamat una gestió individualitzada de l'aeroport i que va ser l'ens qui va liderar l'acte del IESE del 2007.
