El doctor Trilla creu que en un escenari post-covid "cal reforar el sistema sanitari i baixar el ritme social"
ACN
Esterri d'Aneu.-El conseller de Territori en funcions, Dami Calvet, ha dit que la pandmia pot ajudar a prevenir el despoblament als pobles de muntanya. Així ho ha afirmat en el discurs de cloenda de les VII Jornades per a l'excellncia que s'han celebrat els dies 2 i 3 d'octubre a Esterri d'neu (Pallars Sobir), on Calvet també ha defensat que cal adaptar la legislació urbanística a les singularitats d'aquest territori. A la trobada també hi ha participat el cap d'Epidemiologia i Medicina Preventiva de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, que ha indicat que quan s'aconsegueixi controlar la covid-19 "caldr centrar-se en reforar el sistema sanitari públic" i que la gent s'haur "d'adaptar" a un ritme de vida més lent i amb un major distanciament.
El conseller Calvet ha estat l'encarregat de cloure les VII Jornades per a l'excellncia. Calvet, que ha intervingut per videoconferncia, ha indicat que l'agenda verda per Catalunya 2030 que s'est redactant "és el centre de la transició ecolgica i la reactivació econmica del país", i ha afegit que aspira a canviar la manera de produir "per fer un país més sostenible, més resilient als embats i sense deixar de banda l'equilibri, entre el món rural i l'urb, i l'equitat". En aquest sentit, el conseller en funcions ha dit que la pandmia pot revertir la tendncia al despoblament als pobles de muntanya. Calvet ha indicat que entre l'any 2011 i el 2019 el Pirineu catal va perdre 5.372 habitants, passant de 77.000 a 71.000. En els darrers mesos en canvi, les comarques de muntanya han observat l'arribada de noves persones procedents d'mbits urbans. "Només el temps dir si aix és passatger o si hi ha una tendncia estable", ha afegit Calvet. Sigui com sigui, el conseller de Territori ha assegurat que "cal resoldre" al territori una legislació que "flexible i adaptable" en matries d'urbanisme, ús del sl no urbanitzable, inundabilitat i polítiques d'habitatge. "No podem tenir uns únics parmetres homogenis en aquests aspectes a tot el país perqu el país és substancialment diferent, tant des del punta de vista territorial com demogrfic", ha explicat Calvet, que ha insistit que cal trobar-hi solucions malgrat el "moment polític complex".Antoni Trilla explica com ser el món després de la covid-19El cap d'Epidemiologia i Medicina Preventiva de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, ha participat a les Jornades via telemtica per explicar com creu que ser el món en un escenari de post pandmia. El doctor ha comenat la seva ponncia assenyalant que "no es sabr com la pandmia ha trasbalsat la vida de la gent" fins que aquesta no acabi. Una fi que Trilla diu que arribar "en un o dos anys", quan aparegui una vacuna que ajudi a controlar la malaltia. A grans trets per, Antoni Trilla ha indicat que en aquests mesos el país "ha aprs la importncia de tenir un sistema sanitari públic" i ha instat a "reforar-lo" perqu es garanteixi l'equitat i la igualtat d'accés a tots els ciutadans". De la mateixa manera, ha assegurat que si aquest sistema ha aguantat l'alt volum de crrega durant els pitjors mesos de la pandmia ha estat "grcies als professionals sanitaris". "S'han de tractar bé i més de cara en un futur, perqu la generació d'estudiants d'ara sortiran més preparats per poder fer front a futures pandmies", ha dit Trilla, que ha afegit que el sistema sanitari ha de tenir "més autonomia i reforar el paper dels professionals".De cara a un futur proper, Antoni Trilla també ha destacat la necessitat de treballar la vigilncia epidemiolgica, les dades i la seva gestió, aspecte que fins ara "ha fallat". "Quan la pandmia va agafar velocitat, els sistemes van collapsar i aix ha fet que durant aquests mesos no haguem pogut treballar amb dades el suficientment fiables i immediates", ha lamentat el doctor, que ha afegit que el 'big data' "és una necessitat".Així mateix, Trilla creu que després de la pandmia caldr treballar el distanciament amb eines de comunicació a distncia que afavoreixin el contacte telemtic entre pacients, professionals i famílies. A nivell social, s'ha mostrat convenut que les persones s'adaptaran a un ritme de vida "més lent" per protegir la salut i que també augmentar la promoció de la medicina preventiva amb l'objectiu de millorar hbits saludables com fer esport o evitar la contaminació. Finalment, Trilla considera que en un món globalitzat com l'actual cal treballar plegats perqu la salut sigui un "valor fonamental".Una trentena d'experts debaten a la setena edició de les JornadesLa setena edició de les Jornades per a l'excellncia ha reunit professionals, empresaris i representants institucionals que durant dos dies han compartit experincies i han analitzat propostes per poder avanar en el camí de l sostenibilitat. Amb el títol 'Un present responsable per un futur sostenible. El món després de la covid-19', les jornades s'han celebrat al poliesportiu d'Esterri d'neu amb un aforament redut i, per primer cop, s'han pogut seguir en directe per internet.La ministra andorrana de Medi Ambient, Sílvia Calvó, ha estat l'encarregada d'inaugurar la trobada el divendres a la tarda, mentre l'acte de cloenda ha anat a crrec del conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Dami Calvet. Durant els dies 2 i 3 d'octubre pel pavelló poliesportiu d'Esterri d'neu hi han passat noms destacats com Antoni Trilla, cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic, els catedrtics Sebasti Serrano i Oriol Amat, així com Marta Subirats, secretria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, entre altres.Les Jornades per a l'excellncia a Esterri dneu, un acte de referncia al PirineuDesprés de set edicions, les Jornades per l'excellncia s'han convertit en un acte de referncia al Pirineu. De fet, l'any passat es va batre rcord dassistncia en l'edició sobre les dones a lalta muntanya. En anteriors convocatries, els temes tractats han tingut a veure amb les persones com a vehicles de progrés, el turisme, les infraestructures i les comunicacions, la sanitat i el comer electrnic com a oportunitat de negoci global. L'Associació Jornades per a l'excellncia és una entitat sense nim de lucre, constituda a Esterri dneu lany 2014, amb lobjectiu de promoure el perfeccionament professional dels habitants de l'alta muntanya i afavorir, així, el desenvolupament del territori. La sostenibilitat i el progrés de les persones en les organitzacions són els eixos clau que fomenten aquesta iniciativa.
