Publicado 3/8/2019 7:04:12 +02:00CET

Calvet defensa que el pla urbanístic de Cap Roig compleix els "parmetres paisatgístics i ambientals"

El conseller de Territori i Sostenibilitat afirma que els projectes no inclosos a la moratria "es desenvoluparan amb normalitat"

ACN

Girona.-El conseller de Territori i Sostenibilitat, Dami Calvet, defensa que el pla urbanístic que permet aixecar dos edificis i un auditori semisoterrat als Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell (Baix Empord) compleix els "parmetres paisatgístics i ambientals". La Plataforma SOS Costa Brava ha interposat un recurs contenciós administratiu al TSJC contra el pla especial perqu sosté que les obres estan previstes en sl no urbanitzable i protegit. El conseller ha recordat que la moratria que prohibeix tirar endavant noves urbanitzacions a la Costa Brava mentre s'aprova el nou pla director de revisió dels sls no sostenibles no abasta aquells projectes ja tramitats i amb llicncia d'obres municipals. "El de Cap Roig o d'altres que tenen el seu planejament aprovat es desenvoluparan amb normalitat", ha dit Calvet en una entrevista a l'ACN.

Calvet ha recordat que la moratria revisar un per un aquells sls pendents de desenvolupar a la Costa Brava per acabar definint quines urbanitzacions poden tirar endavant, quines s'hauran de redimensionar o quines no es podran desenvolupar tal com estan previstes. La moratria, aprovada el gener d'aquest any, no inclou per els projectes que ja havien completat la tramitació i compten amb llicncia d'obres. "En aquest camí, hi ha projectes que no han entrat en la moratria per a vegades, jo diria que amb bona fe, es continuen assenyalant des de la societat", ha afirmat Calvet. Un d'aquests, sota el seu punt de vista, és el pla especial que preveu aixecar dos edificis i un auditori semisoterrat als jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell. "El de Cap Roig, i d'altres, tenen tot el seu planejament aprovat i es desenvoluparan amb normalitat", ha dit el conseller. El setembre passat, la Comissió d'Urbanisme de Girona va emetre informe favorable al Pla especial urbanístic dels jardins de Cap Roig. Aleshores, el director d'Hbitat Urb i Territori, Agustí Serra, va situar el projecte com un exemple de "pro activitat" i treball conjunt entre dissenyadors i promotors per adaptar les necessitats a l'entorn. Serra assenyalava que, fruit d'aquesta feina, s'havia redut el sostre inicialment previst a l'auditori soterrat i s'havia eliminat del projecte un nou edifici per a sala polivalent que afectava a la visibilitat del castell. Dami Calvet ha assegurat que des del Departament de Territori i Sostenibilitat presten una especial "atenció" als projectes sensibles, com és el de Cap Roig. A més, recorda que si va rebre l'aval de la Comissió d'Urbanisme és perqu compleix amb tots els "parmetres paisatgístics i ambientals". El conseller ha defensat que treballen amb una sensibilitat "extraordinria" per acabar d'aprovar el pla director de sls no sostenibles al llarg d'aquest any i que es converteixi en una eina que vetlli per entendre la Costa Brava com "una pea única al paisatge de Catalunya". Tot i aix, ha recordat que hi ha algunes urbanitzacions amb propietaris que poden tenir drets adquirits i impedir-los construir podria suposar pagar indemnitzacions. "Aix no vol dir que no assumirem riscos, per els mirarem un a un", ha concls. Als tribunalsLa Plataforma SOS Costa Brava s'ha oposat frontalment al projecte de Cap Roig i aquest divendres ha anunciat que han interposat un recurs contenciós administratiu al TSJC contra el pla especial. L'entitat ecologista sosté que les administracions (la Generalitat i els ajuntaments de Palafrugell i Mont-ras) han donat un "tracte de favor" a la Fundació La Caixa, que promou el projecte. A més, subratllen que les edificacions es preveuen aixecar en un espai "especialment protegit" i subjecte a unes condicions per una herncia. Els ecologistes exposen que la Fundació La Caixa és propietria dels terrenys dels Jardins de Cap Roig des del 2014. Aleshores va adquirir-ho grcies a l'absorció de Caixa de Girona, que va ser la beneficiada d'una donació que el 1969 el Coronel Woevodsky va fer a l'entitat financera.Segons els documents aportats per SOS Costa Brava, la cessió anava vinculada a la protecció del medi i especificava que no es podia construir en algunes de les zones, que sí preveu el pla especial. Per aix, sostenen que incomplir-ho podria suposar una revocació de la cessió.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés