Publicado 07/07/2019 00:45

Calella de Palafrugell torna a convertir-se en epicentre de l'havanera i estreny llaos amb Cuba

Agencia Catalana de Noticias
Agencia Catalana de Noticias - ACN

La 53a edició de la tradicional Cantada introdueix per primer cop el debat sobre la discriminació de gnere i tnia a les canons

ACN

Calella de Palafrugell.-Calella de Palafrugell (Baix Empord) ha tornat a convertir-se en epicentre de l'havanera, agermanant la nit amb els cants mariners. Des de l'auditori de la platja del Port Bo, a través de les pantalles gegants o a bord de barques, més de 20.000 persones han seguit la tradicional Cantada, que dona el tret de sortida oficiós a la temporada d'estiu. Aquesta 53a edició ha perms estrnyer llaos amb l'altre costat de l'Atlntic, perqu s'ha dedicat a la celebració del mig segle d'histria de la capital cubana, l'Havana. A més del grup deg de la Cantada, Port Bo, per l'escenari de Calella hi han passat també les formacions Arjau, Son de l'Havana i la cantant Neus Mar. Aquest 2019, per primera vegada, a més, la Cantada ha posat damunt la taula el debat sobre la discriminació de gnere i d'tnia a les lletres de les havaneres.

La platja de Port Bo ha tornat a agermanar la nit, el mar i les havaneres. La tradicional Cantada, que marca l'inici de l'estiu a la Costa Brava, ha atret milers de persones fins a Calella, el nucli de Palafrugell que any rere any i ja en van 53- es converteix en capital del cant mariner.Aquest 2019, la Cantada s'ha dedicat a la celebració dels 500 anys d'histria de l'Havana. Un homenatge que, de retruc, estreny llaos directament amb el passat indi de Catalunya. I un llegat que té en l'havanera un dels seus mxims exponents.Per l'escenari del Port Bo hi han passat els grups Arjau, Son de l'Havana, Port Bo i la cantant Neus Mar. Cadascun ha interpretat cinc temes, en un repertori que ha combinat havaneres com 'Mar de bonana', 'Tamariu', 'El capit', 'La barca xica', 'Llop de mar' o 'Canó de la petxina' amb d'altres que saltaven a l'altre costat de l'Atlntic com 'Vivir en la Habana', 'Palmito de baracoa', 'El barquito de nácar' o 'Mi madre fue una mulata'.El grup deg de la Cantada, Port Bo, s'ha encarregat d'homenatjar la capital de Cuba amb una canó fora de repertori: 'Allá en la Habana', adient per a l'ocasió. Al final, i com ja és tradició, mocadors onejant per cantar a l'uníson 'La bella Lola' i 'El meu avi'. Les dues canons icona de la Cantada d'Havaneres, interpretades conjuntament per tots els grups i artistes que hi participen.Reflexió al voltant de les lletresLa principal novetat d'aquest 2019 és que, per primera vegada, la Cantada ha posat damunt la taula el debat sobre la discriminació de gnere i d'tnia a les havaneres. Per aix, una comissió de l'Espai Dona de Palafrugell formada per tres persones- ha analitzat les lletres de les canons que han escollit els diferents grups. L'objectiu no ha estat censurar el repertori, sinó obrir una reflexió per evitar reproduir tpics. Perqu all que expliquen les havaneres antigues no es traslladi a les actuals. "Més enll d'histries de mar i desamors, de tpics i estereotips, moltes lletres fomenten la desigualtat i les discriminacions de gnere i d'tnia", explica el director artístic de la Cantada, Oriol Oller. "En els relats d'havaneres la dona és tractada sovint com un objecte i el seu rol és d'inferioritat; i en la majoria dels casos, qui s'expressa, el protagonista, és un home", hi afegeix. I com a exemple, esmenta explícitament part de la lletra de l'havanera 'La Catalana', que diu, literalment, "quién fuera dueño y marido de esa mujer"."No reproduir patrons"A partir d'aquí, precisa el director artístic, all que han volgut fer és una "lectura serena, reposada i valenta de les lletres i dels valors que desprenen, perqu no són neutres". I posar-ho damunt la taula amb la voluntat que l'havanera contempornia i del futur "no reprodueixi els patrons de discriminació de les antigues, per motius de gnere o tnia".Oller subratlla que l'havanera és "un dileg amb l'ahir que ens connecta amb la nostra histria". I que precisament, per aix cal conixer "els referents" d'aquests cants mariners, per "interpretar-los i generar-ne de nous des del nosaltres i des de l'avui". I aquí, reivindica el paper que juga la Cantada, perqu des del 2017 ha fet una "aposta clara per la creació" incorporant peces que no s'havien escoltat mai damunt l'escenari del Port Bo.Com ja és habitual, per seguir la Cantada, s'han installat pantalles gegants a les platges del Canadell i la del Port Pelegrí (a Calella mateix), a la plaa Nova de Palafrugell i a la platja de Llafranc.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés