Des del 2000 els canals de televisió estatals han passat de 5 a 32 mentre que els catalans, de 2 a 8, amb una audiència conjunta del 18,7%
ACN
Barcelona.-El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha constatat que la digitalització de la televisió, que va suposar la multiplicació de l’oferta del nombre de canals, ha comportat la reducció progressiva de la televisió en català. Així ho indica l’informe sobre l’audiovisual a Catalunya del 2016 elaborat pel CAC, que apunta que des de l'any 2000 els canals de televisió estatals han passat de 5 a 32 mentre que els catalans han passat de 2 a 8, amb una audiència conjunta del 18,7%. En canvi, la situació de la ràdio, on la Generalitat té competències plenes, és d’equilibri. En aquest sentit, els grups catalans van tenir l'any passat una mitjana de 2,39 milions d’oients, mentre que els grups estatals en van tenir 2,33 milions.
El creixement del nombre de canals estatals gràcies a la digitalització, fins a un total de 32, s’ha completat durant el 2016, quan han començat les emissions de sis nous canals que van ser atorgats l’octubre del 2015. Es tracta de DKiss, TEN, 13tv, Atreseries HD, BeMas i Real Madrid TV.L’informe del CAC indica com ha evolucionat la situació de la televisió des de l’any 2000. En aquesta posició de partida, els grups estatals tenien cinc canals (La 1, La2, Antena 3 TV, Telecinco i Canal +) i una audiència global del 69,0%. Per la seva banda, Catalunya tenia dos canals (TV3 i 33), amb una audiència global del 26,1%.La migració digital cap a la TDT, que permetia encabir més canals en el mateix espai radioelèctric, va suposar un augment de canals notable, però va desequilibrar encara més l’oferta entre català i castellà. Així, el 2016, els grups estatals tenien 32 canals, amb una audiència acumulada del 70,4%, mentre que Catalunya en tenia 8, amb una audiència conjunta del 18,7%.L'estudi recull les diferents iniciatives que s’han dut a terme durant el 2016 per tractar de redreçar la situació. L’actuació més destacada va ser l’elaboració del 'Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya', que va redactar el CAC per encàrrec del Parlament i que va presentar a la cambra catalana el 23 de gener de 2017. Entre altres qüestions, el Llibre blanc proposa revertir la disminució progressiva d’ingressos públics destinats al sector audiovisual dels darrers anys i demana igualar l’aportació pública a la CCMA als paràmetres dels països i territoris europeus de dimensions similars a Catalunya (entre 5 i 10 milions d’habitants). El CAC considera que el resultat hauria de ser un augment de l’aportació pública anual per a la CCMA de 137 milions d’euros, amb la puntualització que els nous recursos s’haurien de destinar exclusivament a la producció de continguts, especialment ficció, per tal de recuperar públics estratègics, i a noves plataformes de distribució d’aquests continguts, segons apunta.En aquest sentit, el Consell de l'Audiovisual proposa crear una plataforma de televisió 'on demand' amb els continguts més destacats de producció catalana. Un dels projectes inspiradors d’aquesta idea és el BritBox, un partenariat publicoprivat entre la BBC, l’ITV i la productora AMC, per distribuir els seus continguts de ficció en un únic servei de subscripció de vídeo sota demanda (VOD) als EUA.En relació amb el desequilibri entre l’oferta televisiva de grups estatals i catalans, el Llibre blanc aborda la qüestió de les polítiques de planificació i assignació de l’espectre aplicades per l’estat espanyol. En aquest sentit, el document del CAC demana dotar Catalunya de competències en la gestió del domini públic radioelèctric.Equilibri a la ràdioLa ràdio a Catalunya va viure una situació molt diferent a la de la televisió durant el 2016. Aquest sector està subjecte a la legislació del Parlament, molt especialment, la Llei 1\/1998, de política lingüística, i la Llei 22\/2005, de la comunicació audiovisual de Catalunya. A més, segons assenyala el CAC, és la Generalitat qui té plenes competències per atorgar les llicències als operadors mitjançant els concursos per a l’explotació de serveis de ràdio. Com a resultat d’això, la configuració del mercat radiofònic és força diferent del televisiu.Per cadenes, Rac1 va ser líder destacada el 2016 amb 715.000 oients de mitjana diària, seguida a certa distància de Catalunya Ràdio, amb 529.000. Així, si s’observen les audiències per grups empresarials (la qual cosa inclou les radiofórmules) es pot veure que el líder n’és Prisa. Aquesta anàlisi és rellevant des d’un punt de vista industrial, perquè es constata que gràcies a l’exercici de competències pròpies, l’estructura del mercat radiofònic va ser d’equilibri el 2016 ja que els grups radicats a Catalunya van obtenir una audiència acumulada mitjana diària de 2.398 milers durant el període febrer-novembre de 2016 i van superar lleugerament les empreses estatals, amb 2.337 milers, segons el CAC.Canvis normatius a EuropaEl CAC subratlla que la principal novetat durant el 2016 en regulació en l’àmbit europeu va ser la proposta de la Comissió Europea de revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual (DSCAV) en el marc de l’estratègia per al mercat comú digital, una de les prioritats de la CE per al seu mandat 2014-2019, i es preveu que s’aprovi al llarg del 2017. Des dels seus inicis, amb la Directiva de televisió sense fronteres de 1989, aquesta norma persegueix avançar en l’harmonització legal del sector a Europa, amb l’objectiu d’afavorir la circulació dels continguts i de crear, així, un mercat únic audiovisual a la UE. Una de les principals característiques de la proposta actual és l’ampliació del seu abast. A més de regular la televisió convencional i els serveis audiovisuals sota demanda, com TV3alacarta o Netflix), s’hi troba com a novetat la inclusió de les plataformes d’intercanvi de vídeos, com YouTube). En aquest àmbit, el debat se centra en si les xarxes socials també han d’estar subjectes a la nova directiva, ja que incorporen cada cop més continguts audiovisuals. Diàriament es veuen més de 10.000 milions de vídeos a Snapchat, per 8.000 milions a Facebook. Així mateix, la nova directiva aposta per l’autoregulació i la corregulació com a mecanismes per garantir la protecció dels menors i evitar continguts que incitin a l’odi en les plataformes d’intercanvi de vídeos. Pel que fa a la promoció i difusió d’obres audiovisuals europees, el nou text proposa que els serveis a la carta hagin de reservar una part dels seus catàlegs, el 20%, a obres audiovisuals europees. També, el nou text obre la porta al fet que es puguin establir contribucions financeres als prestadors no lineals establerts en un altre estat membre, però dirigits al seu públic nacional.
