La Perla 29 inaugura el Grec Festival de Barcelona amb aquesta epopeia sumèria
ACN
Barcelona.-'El poema de Guilgamesh, rei d'Uruk', dirigida per Oriol Broggi, retrata la clàssica història d'un rei que volia ser Déu, anhelava la immortalitat i que amb el temps va aprenent sobre la inutilitat d'aquesta recerca. Aquest és un dels temes d'aquesta epopeia sumèria, una de les ficcions més antigues de la humanitat, que serà l'encarregada d'inaugurar el Grec Festival de Barcelona 2018. Jeroni Rubió, qui s'ha encarregat de la versió del text d'El poema de Guilgamesh, ha dit que és una història amb un esperit civilitzador i que parla de déus, però sempre a escala humana. "Tracta els temes dels clàssics com els sentiments, la mort, l'amistat, la por i el sexe". Aquest muntatge de gran format, que es podrà veure en tres funcions del dilluns 2 al dimecres 4, és una coproducció del Grec 2018 Festival de Barcelona i La Perla 29, i compta amb les coreografies de Marina Mascarell.
Aquesta és una epopeia sumèria que recrea les vivències, cap al 2700 abans de Crist, de Guilgamesh, rei de la ciutat d’Uruk. Entre les tauletes de fang que van aparèixer a les restes de l’antiga Nínive i altres zones de l'Orient Pròxim hi havia fragments de l'obra 'El poema de Guilgamesh', que conté algunes de les històries més populars del món occidental, entre les quals el cèlebre episodi del diluvi universal. També és una història d’amistat i de descens als inferns que ha passat per moltes mans i té moltes versions. Fa uns sis mil·lennis, ha explicat Broggi, hi havia la cultura mesopotàmica i es van crear les primeres ciutats i una de les primeres és Uruk, que es diu que tenia una muralla i allí hi va viure el rei Guilgamesh i "era un gran heroi". Segons ha apuntat, aquest rei que "volia ser Déu expressa les idees de l'home de trobar-se al mig del món viu però sense saber quines són les fronteres de la vida i del seu món". El protagonista, a partir de la mort d'Enkidu, busca la immortalitat, busca respostes i "se n'adona que la resposta és intentar perviure a través de la civilització, de la cultura i que el recordin". Rubió ha destacat que entre altres temes el muntatge parla dels sentiments, de la mort, de l'amistat, de la por i el sexe. També, ha explicat, es mostra "un gran esperit civilitzador en l'obra. Comença el muntatge en una ciutat i acaba en una altra ciutat, la d'Uruk". Ha citat, en aquest context, que l'alter ego del protagonista, Enkidu, ve "dels boscos salvatges". Per la seva part, l'actor Lluís Soler ha destacat la simplicitat del muntatge. Ha dit que no hi ha gaire moral i ha fet broma que com que hi ha molts déus "no hi ha el problema de tenir només un Déu i tot és molt més fàcil de resoldre. L'únic problema que tenen, que jo no tinc, és que s'han de morir". Ha reiterat que és "un text d'una gran simplicitat i senzillesa i no hi ha tot el món tecnològic que tenim a sobre".Proposta escènica Broggi ha explicat que la proposta escènica és un espai diàfan, ple de sorra amb elements que apareixen i desapareixen "depenent de les necessitats de l'escena". Ha reconegut que és difícil definir l'escenografia perquè l'espai acaba formant part de l'espectacle. "No hi ha una construcció física que tapi l'espai del Teatre Grec", ha afegit. L'actor Ernest Villegas ha destacat que "el text té imatges visuals tant inabastables que hem intentar explicar-les a través de símbols com per visualitzar-les". Marina Mascarell és la coreògrafa i Jeroni Rubió Rodon, ha realitzat adaptació del text. L'obra comptarà amb els actors Màrcia Cisteró, Toni Gomila, Sergi Torrecilla, David Vert, Ernest Villegas, Marta Marco, Clara Segura, Lluís Soler i Ramon Vila, amb la participació especial d’un cor d’actors i actrius afins a La Perla29. La interpretació musical és a càrrec Yannis Papaioannou.
