Raig Verd publica 'Les tombes d'Atuan' després d'Els desposseïts', 'La mà esquerra de la foscor' i 'Un mag de Terramar'
ACN
Barcelona.-La traductora Blanca Busquets (Torredembarra, 1988) viu immersa en el món de l'escriptora d'Ursula K. Le Guin des que Raig Verd va decidir publicar les obres de l'autora. La darrera, 'Les tombes d'Atuan', després de la publicació d'Els desposseïts', 'La mà esquerra de la foscor' i 'Un mag de Terramar'. En una entrevista amb l'ACN, Busquets explica que intenta posar-se a la pell d'Ursula K. Le Guin en cada traducció de les seves obres. De l'autora nord-americana en remarca que escrivia ciència ficció que no era tecnològica amb armes ni naus espacials: "Fa servir el gènere per explorar-nos".
El darrer llibre publicat per Raig Verd d'Ursula K. Le Guin és 'Les Tombes d’Atuan'. Busquets reconeix que és dels llibres que més li han agradat de moment. La traductora volia que Le Guin tingués una protagonista femenina i això passa en aquest llibre, ella és la Tenar, "una noia que quan acaba de néixer i és escollida per ser sacerdotessa de les tombes d'Atuan". El llibre, afegeix Busquets, debat sobre què és el poder i sobre si la protagonista té poder sobre si mateixa. Busquets, qui reconeix ser una gran seguidora de Le Guin, va iniciar-se en el món de l'autora amb la novel·la 'Els desposseïts' i admet que va haver de posar-hi molt de part seva i va créixer la seva obsessió per l'autora. A 'Els desposseïts', ressalta, "hi ha tota la creació lingüística a més de la història en si que em va enganxar molt i també em va costar". Després d'Els desposseïts' ha traduït de l'autora, 'La mà esquerra de la foscor', 'Un mag de Terramar' i ara recentment 'Les tombes d'Atuan'. Busquets va començar l'any 2017 a endinsar-se com a traductora en l'univers de Le Guin, però aquest viatge encara està a la meitat. Busquets ha de traduir quatre obres més que publicarà Raig Verd del cicle de Terramar i un de l'univers d'Ekumen, que es titularà 'El nom del món és bosc', i un conte posterior a 'La mà esquerra de la foscor'. Busquets admet que és una mica complicat traduir-la però intenta posar-se a la pell d'Ursula K. Le Guin quan hi treballa. A 'Els desposseïts', explica, va traduir-ne una part al despatx de Raig Verd i es donaven converses "molt surrealistes" sobre com diria una paraula Le Guin si la seva llengua fos català. "Ella fa servir la llengua d'una manera molt personal i intento pensar si la seva llengua materna no fos l'anglès i fos el català, com ho faria?" Explica que quan s'enfronta a una traducció de Le Guin intenta documentar-se molt, llegir molt sobre ella i textos que ha escrit més enllà dels llibres que tradueix. "Intento fer-me-la meva el més possible". "Si l'hagués de traduir algú que no llegís o no li apassionés el gènere no el gaudiria de la manera que jo el gaudeixo. Els altres llibres que he traduït en general m'han agradat i sempre aprens molt, però no hi ha comparació com traduir ciència ficció i fantasia". Destaca que Le Guin no escriu ciència ficció tecnològica amb armes i naus, sinó que fa servir el gènere "per explorar-nos. El gènere fantàstic dona una llibertat bruta per això". A vegades, reconeix, avança molt ràpid en la traducció, "paràgraf rere paràgraf" i a vegades pot passar una hora en un paràgraf. "Le Guin escrivia molt bé i a vegades és fins i tot una mica complicada". "Amb 'Les tombes d'Atuan' recordo quan la protagonista és dins un laberint i em vaig perdre dins..., anava seguint les indicacions al mapa per estar segura que ho traduïa bé i em vaig perdre i ja no sabia on era". Apunta que una de les grans característiques de l'autora és que es dona molt d'espai per rectificar i per desenvolupar el que explica. "Escriu sobre una cosa i anys després ho reprèn i ho torna a explorar". Assegura que un llegeix Terramar i s'adona que Le Guin "mai escriu el mateix, sempre busca una perspectiva nova i temes nous, i això és una altra cosa que m'atrau molt d'ella".
