Raig Verd publica 'Les tombes d'Atuan' després d'Els despossets', 'La m esquerra de la foscor' i 'Un mag de Terramar'
ACN
Barcelona.-La traductora Blanca Busquets (Torredembarra, 1988) viu immersa en el món de l'escriptora d'Ursula K. Le Guin des que Raig Verd va decidir publicar les obres de l'autora. La darrera, 'Les tombes d'Atuan', després de la publicació d'Els despossets', 'La m esquerra de la foscor' i 'Un mag de Terramar'. En una entrevista amb l'ACN, Busquets explica que intenta posar-se a la pell d'Ursula K. Le Guin en cada traducció de les seves obres. De l'autora nord-americana en remarca que escrivia cincia ficció que no era tecnolgica amb armes ni naus espacials: "Fa servir el gnere per explorar-nos".
El darrer llibre publicat per Raig Verd d'Ursula K. Le Guin és 'Les Tombes dAtuan'. Busquets reconeix que és dels llibres que més li han agradat de moment. La traductora volia que Le Guin tingués una protagonista femenina i aix passa en aquest llibre, ella és la Tenar, "una noia que quan acaba de néixer i és escollida per ser sacerdotessa de les tombes d'Atuan". El llibre, afegeix Busquets, debat sobre qu és el poder i sobre si la protagonista té poder sobre si mateixa. Busquets, qui reconeix ser una gran seguidora de Le Guin, va iniciar-se en el món de l'autora amb la novella 'Els despossets' i admet que va haver de posar-hi molt de part seva i va créixer la seva obsessió per l'autora. A 'Els despossets', ressalta, "hi ha tota la creació lingüística a més de la histria en si que em va enganxar molt i també em va costar". Després d'Els despossets' ha tradut de l'autora, 'La m esquerra de la foscor', 'Un mag de Terramar' i ara recentment 'Les tombes d'Atuan'. Busquets va comenar l'any 2017 a endinsar-se com a traductora en l'univers de Le Guin, per aquest viatge encara est a la meitat. Busquets ha de traduir quatre obres més que publicar Raig Verd del cicle de Terramar i un de l'univers d'Ekumen, que es titular 'El nom del món és bosc', i un conte posterior a 'La m esquerra de la foscor'. Busquets admet que és una mica complicat traduir-la per intenta posar-se a la pell d'Ursula K. Le Guin quan hi treballa. A 'Els despossets', explica, va traduir-ne una part al despatx de Raig Verd i es donaven converses "molt surrealistes" sobre com diria una paraula Le Guin si la seva llengua fos catal. "Ella fa servir la llengua d'una manera molt personal i intento pensar si la seva llengua materna no fos l'angls i fos el catal, com ho faria?" Explica que quan s'enfronta a una traducció de Le Guin intenta documentar-se molt, llegir molt sobre ella i textos que ha escrit més enll dels llibres que tradueix. "Intento fer-me-la meva el més possible". "Si l'hagués de traduir algú que no llegís o no li apassionés el gnere no el gaudiria de la manera que jo el gaudeixo. Els altres llibres que he tradut en general m'han agradat i sempre aprens molt, per no hi ha comparació com traduir cincia ficció i fantasia". Destaca que Le Guin no escriu cincia ficció tecnolgica amb armes i naus, sinó que fa servir el gnere "per explorar-nos. El gnere fantstic dona una llibertat bruta per aix". A vegades, reconeix, avana molt rpid en la traducció, "pargraf rere pargraf" i a vegades pot passar una hora en un pargraf. "Le Guin escrivia molt bé i a vegades és fins i tot una mica complicada". "Amb 'Les tombes d'Atuan' recordo quan la protagonista és dins un laberint i em vaig perdre dins..., anava seguint les indicacions al mapa per estar segura que ho tradua bé i em vaig perdre i ja no sabia on era". Apunta que una de les grans característiques de l'autora és que es dona molt d'espai per rectificar i per desenvolupar el que explica. "Escriu sobre una cosa i anys després ho reprn i ho torna a explorar". Assegura que un llegeix Terramar i s'adona que Le Guin "mai escriu el mateix, sempre busca una perspectiva nova i temes nous, i aix és una altra cosa que m'atrau molt d'ella".
