Publicat 16/02/2018 20:06

Berga acull gairebé 150 refugiats al llarg del 2017

Agencia Catalana de Noticias
ACN

Els regidors de serveis socials de la comarca es marquen el repte d'aconseguir que les persones ateses no marxin després

ACN

Berga.-Creu Roja al Berguedà ha acollit un total de 143 persones refugiades al llarg del 2017, en el primer any de la iniciativa 'Ara sí a Berga acollim'. Per procedència, el 40% van arribar de Síria (40%), tot i que també de Veneçuela (26%) o Ucraïna (23%), així com l'Iraq, Geòrgia i el Marroc. El 55% eren persones joves d'entre 18 i 30 anys, 38 eren homes sols, 28 famílies i set dones soles. La presidenta de la Creu Roja al Berguedà, Montse Pont, ha reconegut "l'èxit" del primer any del programa, arrancat el desembre de 2016 amb el suport de l'Ajuntament de Berga i el Consell Comarcal del Berguedà. No obstant això, ha alertat que la xifra segueix a l'alça i ha avançat que ara el repte se centrarà en obtenir més recursos formatius, laborals, econòmics i d'habitatge per a les persones refugiades.

Entre els reptes de futur que ara afronta el programa hi ha, segons ha avançat Font, la voluntat d'aconseguir que els usuaris es quedin al Berguedà. Per aquesta raó ha donat a conèixer que dilluns vinent es durà a terme una trobada entre els regidors titulars dels serveis socials de tots els municipis del Berguedà amb l'objectiu d'anar tots a l'una. "No volem ser un lloc de pas sinó que consolidin el seu projecte de vida aquí", ha dit. De les 143 persones acollides durant el 2017, només deu s'han quedat a Berga. Set són a Manresa i la resta a ciutats com Barcelona, Mataró o Granollers.Per la seva part, el regidor de l'àrea Social de Berga, Ivan Sánchez, ha profunditzat que la trobada d'edils també ha de servir per posar en comú les inquietuds comunes i dificultats amb les quals es van trobant "sobretot tenint en compte el que ens pot venir a sobre". En aquest sentit, ha avançat que s'han començat a trobar amb "gent que s'ha quedat fora del programa perquè segons el govern espanyol no tenen dret a res", referint-se a persones que es troben en situació irregular al país i, per tant, no poden ser incloses en el programa.De la seva banda, l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ha anat un pas més enllà i ha aprofitat l'ocasió per reivindicar "un canvi radical en la política de fronteres". "Cal una exigència perquè aquestes persones no morin pel camí escapant d'un conflicte, per no donar cobertura als drets bàsics que estem veient que s'estan vulnerant", ha dit.

Contingut patrocinat