L'obra, guanyadora del Pulitzer de Biografia 2020, descriu la pensadora com "una nina russa amb diversos personatges"
ACN
Barcelona.-L'escriptor, editor i traductor Benjamin Moser retrata la intellectual novaiorquesa Susan Sontag com una "reina total" de la cultura nord-americana a la biografia 'Sontag', mereixedora del Premi Pulitzer de Biografia 2020. Segons ha explicat Moser, "la noia Sue era com una nina russa amb diversos personatges", una diversitat de capes que trasllada a les més de 800 pgines de la biografia, "molt curta" per al seu bigraf si es té present "el que ella va significar en tantes rees" i el seu abast mundial. Després d'endinsar-se en el seu univers, Moser ha assegurat que va sortir amb una nova mirada sobre ella, i ha considerat que el seu llibre és com cursar "vuit doctorats".
"Em produeix tendresa saber que hi havia aquella noia insegura a dins que estava sempre intentant i fracassant, sempre insegura, el que la feia més humana", ha dit. Per a l'autor, Sontag no era excepcional en moltes coses, per es va fer excepcional a fora de desenvolupar-se d'una manera brutal i espantosa". Moser ha lamentat que no va arribar a conixer la protagonista, el que el "frustra molt".Moser ha reivindicat que Sontag forma part de la histria folklrica americana: "Vaig descobrir moltes coses. Una cosa que vaig descobrir és que ningú l'ha llegida. Va ser la decepció més gran que vaig tenir", que la gent tenia un coneixement molt superficial de la seva obra i s'enfocava a la seva personalitat.Pel que fa al motor de Sontag, Moser ha assenyalat la inseguretat com a "fora molt positiva", que la va dur a treure "aquella noia d'Arizona del seu carrer provinci i la va deixar com a icona nacional", davant de la vida que li van donar els seus pares. En el seu cas, ha destacat, "la inseguretat va ser un desig d'anar més lluny, d'assolir noves fites", mentre que, ha remarcat, molta gent infeli no fa el que va fer Sontag i "es queda al seu barri veient la televisió i no arriba a ser ningú".Una fama plena de "crítiques"Ha avisat aque una persona d'aquesta popularitat sempre aixeca crítiques: "Com més gran és la figura, més es critica. Aquella seriositat que ella projectava tenia relació amb qu havia estat durament criticada des de l'inici", ha dit Moser, que ha assegurat que aix passa a tots els escriptors i artistes i en certa manera els pot fer mal. De fet, ha recordat que Sontag va rebre crítiques enormes i "va ser rebutjadíssima darrere d'aquella faana de poder". A més, ha destacat que era l'única dona als Estats Units que tenia el poder que tenien els homes."La fama que va tenir és una cosa que mai ningú ha tingut ni ha tornat a tenir", ha afegit. Per a Moser, aquella fama va ser per als americans "una cosa molt francesa" que va comenar a partir de 'Notes on Camp', que li van fer "mantenir aquella posició fins a la mort".Un dels seus secrets va ser que va saber escandalitzar la gent, ja que a parer seu, "cal saber escandalitzar la gent correcta". A més, ha alabat la seva capacitat d'intuir a qui podia ofendre, i l'ha comparada amb la capacitat que ha assolit Madonna, "que va saber ofendre el Papa"."Sempre hem tingut intellectuals respectats i figures així, per amb aquesta cosa hollywoodiana és molt estrany", ha dit Moser sobre eventuals successors de Sontag, i ha posat com a exemple de referent similar al món hisp Gabriel Garcia Mrquez, "que tenia els seus opositors, admiradors, escndols polítics i vides amoroses".La mentida, part de la biografiaPel que fa al procés d'escriptura, Moser ha afirmat: "Tothom menteix. És una cosa que he descobert. Per en la vida de bigraf he descobert que tothom menteix sobre certes coses". En el cas de Sontag, ha detallat que mentia sobre la seva sexualitat públicament, mentre que la seva orientació estava molt oberta als seus diaris. Davant d'aix, l'autor ha explicat: "hi ha una diferncia molt gran entre la persona pública i la privada"."Ella dona varies versions de la mateixa cosa, i veus com est construint la seva versió ", ha remarcat Moser. L'autor ha assenyalat que aquest fet va sorprendre molta gent perqu només havia vist la reina i emperadriu de la cultura americana i no s'havia adonat de l'altre costat.Ha explicat que molts bigrafs, quan acaben d'escriure sobre el seu protagonista "l'odien", cosa que a ell no li ha passat, "una sort" tant amb Sontag com amb la seva anterior biografiada, Clarice Lispector, tot i que ha remarcat que Sontag "podia ser terrible"."És una persona extrema. No és una persona senzilla i simptica. És una diva com els seus grans models", i si bé tothom pensa que va créixer a París, va créixer a Hollywood: "Li fascinaven les grans dones, i més que res Greta Garbo, la lesbiana més famosa de l'poca". A més, Sontag "és plena de Maria Callas, Joana d'Arc i Medea", i a ell li feia molta illusió escriure d'una dona que "es veia en aquella genealogia".Món actualMorta el 2004, Moser ha assenyalat que Sontag ja comenava a quedar com una figura de llegenda, per amb un llegat molt present: "M'ha cridat l'atenció com els seus temes han tornat a ser actuals, com el feminisme, que estava en total descrdit".Tanmateix, ha defensat que va ser visionria davant de la pandmia: "Té diversos llibres sobre la malaltia, sobre com es retrata la malaltia", i va predir aquesta pandmia, no en el sentit biolgic, sinó pel que fa al llenguatge, que té un ús "espantós". Ha criticat que viu en un país on el president li ha donat un passaport al virus i es refereix a la covid-19 com a "virus xins". Ha lamentat que "els asitics als Estats Units han estat atacats als carrers pel llenguatge racial", i que Sontag ja va predir que "la malaltia és motiu de vergonya i de cstig".
