En cas d'intoxicació la mortalitat arriba al 80% i els especialistes alerten d'un increment del transport de droga en estat líquid i de menors i embarassades fent de correus
ACN
L'Hospitalet de Llobregat.-L'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) atén cada any una cinquantena de pacients amb droga amagada al seu organisme, les anomenades 'mules', provinents de l'aeroport del Prat. Zoilo Madrazo, cirurgià d'urgències de l'HUB, alerta que aquests pacients són "bombes de rellotgeria" perquè en cas que un dels paquets que transporten es trenqui -uns 100 de 10 grams de mitjana- la intoxicació és mortal entre el 60% i el 80% dels casos. El risc s'incrementa si la droga transportada té estat líquid, una tendència que va a l'alça perquè "és més difícil de detectar". Madrazo explica que cada cop és més habitual que els correus siguin menors d'edat i dones embarassades. "Rere cada pacient hi ha una història dura i colpidora", afegeix.
Per una qüestió de proximitat amb l'aeroport de Barcelona-El Prat, l'HUB és l'hospital de referència per atendre les persones detingudes per intentar entrar al país amb droga amagada al cos. El centre sanitari atén cada any una cinquantena de casos de 'mules' o 'body packers', com se'ls coneix, que transporten entre 20 i 200 paquets d'uns 10 grams de droga, cocaïna principalment. El cirurgià Zoilo Madrazo, amb anys d'experiència tractant aquest tipus de pacients, explica que majoritàriament les 'mules' s'empassen la droga per transportar-la a l'aparell digestiu. També hi ha els que opten per introduir-la al recte o la vagina i, fins i tot, els que se sotmeten a "intervencions quirúrgiques" per amagar la cocaïna en altres zones del cos. Madrazo destaca que totes aquestes persones "corren un risc molt alt" i que el temps "és un factor clau" per evitar que els paquets es puguin trencar i produir una intoxicació del pacient, que entre un 60% i un 80% dels casos és mortal perquè la cocaïna és de gran puresa. "La possibilitat que un paquet obstrueixi el tub digestiu o que es trenqui i la droga es transfereixi al torrent sanguini depèn del temps de permanència al cos. Per això es tant important expulsar els paquets el més ràpid possible", explica.El risc també és major o menor en funció del material i la qualitat dels embolcalls que aïllen la cocaïna. Aquí, assenyala que hi ha mètodes "casolans" que utilitzen dits de guants de làtex o preservatius –que són menys resistents- i d'altres més "professionals i industrials". També incrementa el risc d'intoxicació el transport de la cocaïna en estat líquid, una pràctica cada cop més habitual. Madrazo destaca que aquest sistema és més difícil de detectar amb una radiografia però també molt més perillós perquè si el paquet es trenca és molt complicat aturar la intoxicació. El cirurgià explica que el centre té establert un protocol d'actuació que s'activa tant bon punt el pacient arriba, en la major part dels casos, detingut pels Mossos d'Esquadra. Normalment amb bon estat de salut, els pacients passen a una sala específica d'observació on se'ls sotmet a una exploració complerta que inclou anàlisis de sang i tòxics en orina, radiografies d'abdomen i tòrax i un electrocardiograma. Un cop diagnosticats, s'inicia el tractament administrant-los un potent laxant "molt eficaç" que en uns dos dies fa que expulsin tots els paquets. Tot aquest procés es fa amb una estricta vigilància dels pacients que fan les seves necessitats en uns lavabos químics. Dels casos que es compliquen, entre el 8% i el 9% del total, la majoria es deuen a obstruccions intestinals, que en la majoria dels casos es poden resoldre sense cirurgia, i a intoxicacions pel trencament d'algun paquet amb droga. En aquests casos l'única solució passa per operar d'urgències els pacients per treure un a un els embolcalls dels intestins i de l'estómac. Madrazo destaca que quan els pacients arriben a l'hospital i són informats dels riscos que corren, la majoria col·laboren al màxim amb els equips sanitaris, informant dels paquets ingerits i demanant en què poden ajudar per fer més ràpid el procés d'expulsió. "Quan estableixes cert grau d'empatia amb els pacients t'expliquen històries vitals molt dures", afegeix. Tot i que el nombre de pacients s'ha mantingut més o menys estable en els últims anys, el que sí que ha anat canviant de l'inici de la crisi ençà és el perfil de les persones que fan de correus. Aquí, el cirurgià explica que el majoritari és un home d'entre 20 i 40 anys d'edat que viatja sol, però lamenta que cada cop és més habitual veure menors d'edat a qui es força a fer de 'mules' i dones embarassades que, pensant que se les controlarà menys, posen en greu perill la seva vida i la del nadó.
