"El BEI tenia indicis suficients per aturar el finanament del projecte Castor i requerir més informació"

Publicado 11/2/2019 20:00:35CET

Experts qüestionen el paper de l'organisme financer comunitari en la Comissió d'Investigació del Parlament sobre el fiasco del magatzem de gas submarí

ACN

Barcelona.-El Banc Europeu d'Inversions (BEI) tenia "indicis suficients" per aturar el finanament del projecte Castor i "requerir més informació" sobre el seu desenvolupament i viabilitat. La representat de l'Observatori del Deute en la Globalització, Mnica Guiteras, ha recordat, així, davant la Comissió d'Investigació del Parlament sobre el cas, com l'organisme financer públic comunitari va incomplir la seva responsabilitat donant suport financer al fracassat magatzem de gas submarí. El BEI no només va comprar 300 milions d'euros de deute subordinat amb diners públics i va habilitar una línia de liquiditat de 200 milions per garantir l'xit financer de l'operació sinó que va exigir el retorn als bonistes sense assumir cap responsabilitat per un fiasco tcnic que no va voler estudiar prviament.

El BEI, com va denunciar el Parlament Europeu i va reconixer amb la boca petita el mateix organisme en un informe, es va desvincular totalment de les responsabilitats tcniques del projecte a l'hora de finanar-lo, sense valorar els possibles efectes sobre la població i el medi ambient. Per contra, es va esforar per garantir que els inversors que havien comprat els bons snior tenien la inversió assegurada i, va ser així, com no van perdre "ni un cntim", únicament els futurs beneficis. Emparat en una suposada necessitat estratgica per garantir el subministrament de gas que la caiguda de la demanda posterior i la crisi energtica han tirat pel terra-, el Castor va passar el seds per al finanament de projecte que no s'adeqüen al canvi de model energtic i lluny de l'economia real. I, malgrat que els mercats i inversors no eren aliens als riscos, la seva actuació va permetre que s'acabessin carregant als consumidors. "El BEI havia d'haver pagat els bonistes amb deute subordinat i no carregar els costos a la ciutadania", ha explicat Guiteras, qui ha recordat que, en altres casos, com a Itlia, ha finanat projectes vinculats a casos de corrupció.De fet, i segons ha recordat, aquests inversors havien estat informats de la possibilitat que la compensació no es materialitzés -"sabien més que nosaltres", ha precisat- si el govern espanyol renunciava sota l'argument que la concessionria no havia complert les seves obligacions. En aquest escenari havia de ser ACS qui retornés els 1.440 milions d'euros dels bons. Al final, l'executiu del PP, en un temps rcord, va ordenar el pagament dels 1.350 milions a la constructora amb aquest objectiu: ho va fer amb un crdit sollicitat per Enagás que els consumidors havien de tornar en 30 anys mitjanant la factura del gas. Suspesos els pagaments pel Tribunal Constitucional, els jutjats hauran de decidir sobre la demanda dels bancs creditors Santander, Bankia i Caixabank- al respecte. Una nova patata calenta del govern espanyol als tribunals.Anteposar l'inters generalLa maniobra del llavors executiu conservador va elevar fins els 3.280 milions d'euros el cost del Castor. Guiteras ha criticat que el govern espanyol acceptés la renúncia de l'exconccessionria Escal UGS sense haver valorat opcions com aplicar una moratria del pagament del deute, un judicis de responsabilitats i exigir el tancament de les installacions. En aquest sentit, una altra de les compareixents, l'advocada Asun Cirera, que va portar el cas d'un grup d'empresaris que van presentar una denúncia per la indemnització del Castor davant la Unió Europea ha remarcat que el govern espanyol podia " anteposar l'inters general per sobre del particular i el govern tenia base jurídica" per haver descartat el pagament d'una indemnització d'una infraestructura que mai va arribar a entrar en funcionament.Des de l'Aliana contra la Pobresa Energtica, Maria Campuzano ha recordat l'impacte sobre la població vulnerable que té el pagament de la factura del que considera un "desastre" i una "estafa". Ha recordat que fins la sentncia del Tribunal Constitucional el fiasco del magatzem de gas submarí s'enduia 100 milions d'euros dels costos fixos, que suposen més d'un 50% del valor de la factura del gas. En aquest sentit, ha recordat que encara és incert si els bancs i Enagás tornaran els diners cobrats. "Molt clarament veiem amb quina facilitat es transfereix un deute d'un projecte fracassat a la ciutadania i com impacta a les famílies amb pobresa energtica, com impacta sobre els que tenen més a perdre: s'asseguren els negocis dels més rics apuntalats sobre les esquenes dels més pobres", ha denunciat. Així, calcula que del deute de 3.280 milions d'euros, Catalunya n'hauria de fer-se crrec, proporcionalment, 931. Una xifra que contrasta, ha recordat, amb el deute de les famílies en situació de pobresa energtica que les grans companyies de "l'oligopoli energtic" es neguen a assumir. Sense notícies de les injeccionsEn la sessió d'aquest dilluns de la Comissió d'Investigació han comparegut també responsables de l'Observatori de l'Ebre, que s'han limitat a exposar les dades del seguiment de la crisi sísmica. La tcnica encarregada de la secció de sismologia del centre, Estefania Blanch, ha explicat que van avisar els responsables d'Escal UGS el dia 10 de setembre davant l'increment anmal del nombre de sismes que tenia lloc entorn la plataforma marina fins aquell moment, assegura, els estudis histrics apuntaven que a la zona del Castor es podien produir uns deu sismes anuals habitualment inferiors a 2,5 graus-. "Desconeixíem que en aquell moment s'hi feien treballs", ha precisat. Fins i tot, ha assegurat, tampoc van saber que les injeccions havien comenat ja a mitjan juny, sense que fins llavors es detectés cap terratrmol. Va ser el dia 13 de desembre quan van suggerir la paralització o reducció de les injeccions després de detectar els primers terratrmols el dia 5 amb l'inici de la tercera fase dels treballs "Vam tenir una trucada d'Escal informant-nos que les autoritats pertinents estaven informades de l'activitat. Aquesta va ser la informació que vam tenir", ha apuntat. L'empresa, davant del jutjat número 4 de Vinars que investiga els terratrmols, que just aquell mateix dia havia ja redut els cabals per no va deixar d'injectar efectivament fins el dia 17 de setembre. Malgraat aix, els sismes, ha confirmat Blanch, van continuar incrementant-se en nombre i magnitud: 1021 fins el 4 de novembre, amb un mxim de 4,3 graus el dia 1 d'octubre.L'any 2008, tres anys després que un informe de l'Observatori advertís del perill potencial de les injeccions de gas i la necessitat d'elaborar un estudi sísmic que mai es va encarregar, l'exconcessionria Escal UGS va contractar l'organisme científic per 58.000 euros anuals amb l'objectiu de monitoritzar els terratrmols a la zona. L'empresa va finanar també la installació de dos sismgrafs a Alcanar i Alcalá de Xivert per millorar la xarxa i la detecció de terratrmols per sota dels dos graus a l'escala de Richter. Tot i aix, segons ha revelat Blanch, no es va tenir en compte la proposta d'un sismgraf submarí prop dels pous d'injecció que, segons han apuntat diversos experts, hauria aportat més dades.

el més llegit

  1. 1

    L'Església va recaptar 284,4 milions el 2019 amb el 0,7% de l'IRPF, el seu màxim històric

  2. 2

    Sánchez i Torra pacten celebrar la primera reunió entre governs el 26 de febrer

  3. 3

    Un grup d'independentistes d'esquerres impulsa un manifest de suport a Puigdemont

  4. 4

    Puigneró veu improvisació en la taxa Google i apunta a "pressions" de Podem

  5. 5

    Terrassa (Barcelona) farà un diagnòstic dels polígons industrials per definir una estratègia