Publicat 02/03/2017 14:09

Bassa anuncia un nou model dels centres residencials d’acció educativa amb menys places i una atenció personalitzada

El pla de xoc que ha de permetre la transformació dels CRAE s’executarà en centres propis de la DGAIA quan s’aprovin els pressupostos

ACN

Barcelona.-La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha anunciat aquest dijous un pla de xoc que ha de permetre dur a terme un canvi de model dels centres residencials d’acció educativa (CRAE). En aquest sentit, el Departament està treballant en un nou model d’aquests centres amb menys places i de dimensions reduïdes, amb habitacions individuals o dobles, “que permeti una atenció més personalitzada, amb una vocació d’integració comunitària”, segons ha apuntat el Departament. Aquest pla de xoc, inclòs als comptes del 2017, s’executarà en centres propis de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) quan s’aprovin els pressupostos, segons ha indicat el Departament.

Aquest anunci arriba després que aquest dimecres la consellera realitzés diverses visites d’aquests centres, unes trobades amb educadors i professionals s’emmarquen en el procés de disseny i implementació del pla de xoc. Bassa va anar acompanyada pel director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Ricard Calvo. Durant les visites als centres residencials d’acció educativa M. Assumpta de Badalona i El Calamot de Cornellà, Bassa es va reunir amb el personal per conèixer de primera mà les seves inquietuds i necessitats. La consellera remarca que el pla de xoc “s’ha de concebre des del consens, aprofitant l’expertesa i el bagatge dels professionals que hi treballen”. Bassa ha destacat que el sistema de protecció ha patit de forma creixent una transformació pel que fa al perfil dels joves i infants atesos. La corba de la població tutelada no s’ajusta a la piràmide de la població menor d’edat a Catalunya, de manera que, segons el Departament, primera infància està infrarepresentada i es comprova una incidència major de les situacions de desemparament en l’adolescència en proporció a la resta de la població menor d’edat, amb una major presència del sexe masculí. Per això, segons la consellera, “cal dissenyar un sistema de protecció que permeti una intervenció segmentada per edats i, per tant, més especialitzada”. Bassa ha afegit que es tracta d’un model basat en les “cinc pes”: la prevenció, la participació, la protecció, la promoció dels drets i la provisió.La consellera ha aprofitat per posar en valor la tasca dels educadors que des dels centres residencials ofereixen atenció a infants i adolescents que no poden estar amb les seves famílies. “Una feina d’acompanyament que exigeix responsabilitat i compromís, a qui cal reconèixer el seu esforç i la seva dedicació plena en un àmbit complex, que reclama professionalitat, empatia i assumpció de valors humans a parts iguals”, ha remarcat la consellera. Precisament, aquest matí la consellera ha escoltat les demandes de treballadors de la DGAIA que s’han concentrat davant la seu del Departament.Els treballadors han denunciat la “precarietat” de les plantilles i el “desballestament” dels serveis públics que han d’oferir i han lliurat un manifest a la consellera per exigir-li solucions “immediates” en aquest sentit, segons ha indicat la UGT. Segons el sindicat, la responsabilitat directa és la “manca d'inversions” en infraestructures, recursos humans i materials en aquests centres de la DGAIA i això repercuteix, asseguren, en el servei que donen als diferents col·lectius.A més, el sindicat denuncia un increment de les agressions als treballadors, que van créixer, segons apunten, de les 135 el 2015 a les 200 el 2016, prop d’un 50%. També apunta que el personal forma part d’un col·lectiu envellit, amb una mitjana que supera els 55 anys i “que porta molts anys amb un desgast físic i emocional absolut, fruit de la seva tasca objectiva com a professional i agreujada per la situació de retallades”. Actualment el sistema de protecció de la Generalitat atén 6.927 infants i adolescents. D’aquests, més de la meitat continuen vivint en família extensa o família acollidora, mentre que la resta es troben en centres residencials (2.975).

Contingut patrocinat