Publicado 9/6/2019 10:04:02 +02:00CET

Barcelona tria les deu escoles que seran 'refugis climàtics' a partir de l'estiu del 2021

Agencia Catalana de Noticias
ACN

La UE finançarà amb 4 MEUR obres per a punts d'aigua, ombra i millores energètiques per mitigar l'increment de temperatures

ACN

Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ja ha triat les deu escoles que a partir de l'estiu del 2021 funcionaran com a 'refugis climàtics' i estaran obertes durant les hores de calor a tota la ciutadania perquè s'hi pugui refugiar. Els centres comptaran amb punts d'aigua de diversos tipus i espais d'ombra als patis, i se'n millorarà l'aïllament o generaran energia, depenent del cas. Des del curs que ve, 2019-2020, es començarà a debatre i dissenyar els nous espais entre les comunitats escolars, amb més de 5.000 famílies, i els diversos intervinents als projectes, i es formarà al professorat i l'alumnat de 5è de Primària perquè aprofitin pedagògicament la iniciativa. L'estiu del 2020 es faran les obres pertinents, per no interferir en el curs, i l'estiu següent, el del 2021, ja es podran començar a utilitzar els patis arranjats per part de tota la població.

El Consorci d'Educació de Barcelona va fer una convocatòria extraordinària a totes les escoles públiques de la ciutat. S'hi van presentar 45 centres, dels quals se n'han elegit deu, un per cada districte. Els criteris de selecció s'han basat en el grau d'exposició a la calor o la cobertura de verd, la intensitat d'ús de les instal·lacions, l'estat de l'edificació i dels patis o el consum energètic, entre altres. En concret, les deu escoles seleccionades són la Cervantes, al carrer de Sant Pere més Baix; els Llorers, a la Nova Esquerra de l'Eixample; el Ramon Casas, a la Marina del Port; l'Ítaca, a Les Corts; el Poeta Foix, al Putget; el Rius i Taulet, a Vallcarca i Penitents; la Font d'en Fargues, al mateix barri; l'institut escola Antaviana, a Les Roquetes; el Can Fabra, a Sant Andreu; i l'escola Poblenou, al mateix barri. A més, també s'actuarà a l'escola Vila Olímpica, que és sòcia del projecte des de la seva redacció.El projecte ha rebut una subvenció dels fons FEDER de la Unió Europea de 4 milions d'euros, i el consistori n'aportarà un milió més. Al projecte també hi participen Barcelona Cicle de l'Aigua, l'ICTA-UAB, l'IS Global, entre altres. Diversos centres de recerca avaluaran científicament els resultats de les intervencions pel que fa a la salut i el rendiment escolar.La Urban Innovation Action (UIA) de la Comissió Europea ha reconegut el projecte barceloní i ha incentivat la col·laboració amb el projecte OASIS de París, que tindrà un objectiu similar. El projecte vol servir d'assaig per altres escoles de la ciutat i de l'àmbit mediterrani.Segons ha explicat el comissionat d'Ecologia de l'Ajuntament de Barcelona, Frederic Ximeno, el projecte 'refugis climàtics' s'emmarca en el programa 'Escola Respira' que aposta per la reducció de la contaminació i la sensibilització de la població escolar en aquest àmbit, i també en el Pla Clima de Barcelona. Aquest pla té en compte les previsions climàtiques que diuen que abans del 2030 es pot actuar per evitar un augment "catastròfic" de la temperatura. El 2018 va ser el quart més càlid des del 1850 i en els propers cinc anys es preveuen temperatures de rècord a les grans ciutats.Segons el consistori, si no es fa res, el 2050 la temperatura mitjana haurà augmentat 2 graus i el 2100, tres, i plourà un 26% menys. Si s'actua a nivell mundial, la capital catalana tindrà un augment d'1,6 i 1,7 graus respectivament, i unes precipitacions un 14% inferiors. De fet, plourà menys però més concentrat. De fet en l'últim any hi ha hagut un episodi de pre-alerta per sequera, deu episodis de pluges intenses, quatre de pluges torrencials i set per insuficiència drenant, a més de dos episodis d'onada de calor. Això afecta sobretot les persones més grans i els infants.El pla municipal pretén reduir un 45% els gasos d'efecte hivernacle l'any 2030 respecte els emesos el 2005, ser neutre en l'emissió de diòxid de carboni el 2050, incrementar 1,6 quilòmetres quadrats la vegetació, eliminar la pobresa energètica i invertir 1,2 milions d'euros en projectes col·laboratius ciutadans.