La ciutat intenta revertir el desequilibri entre homes i dones en la denominació de places, carrers i parcs
ACN
Barcelona.-La Ponncia del Nomencltor de lAjuntament de Barcelona ha tramitat la denominació de sis espais de la ciutat amb noms de sis dones, representants de la memria de lactivisme venal, polític i sindicalista i també de la cultura de la ciutat. Daquests sis espais, un correspon a lactual carrer de lAlmirall Aixada, a la Barceloneta, que la Ponncia ha acordat que passi a prendre el nom dEmília Llorca Martín, una figura reconeguda al barri pel compromís amb els drets dels vens. La resta de denominacions reten homenatge a les figures de Conxa Pérez Collado (Eixample), Consol Casals i Genover (Grcia), Teresa Boronat i Fabra i Isabel Domínguez Paniagua (Sant Andreu) i Irena Sendler (Sant Martí).
Amb aquests acords, lAjuntament de Barcelona aprofundeix en el compromís de revertir el desequilibri i la poca presncia de noms de dona i noms populars al nomencltor de la ciutat, una estratgia iniciada ja al mandat anterior. La presncia femenina és encara avui escassa, i quan les dones estan representades als carrers i places, majoritriament es tracta de personatges relacionats amb lEsglésia, la monarquia o laristocrcia, a causa de lhegemonia dels homes privilegiats en el relat de construcció de la ciutat.Linforme favorable de la Ponncia és un trmit imprescindible per fer efectiva la denominació dun espai públic, impulsada ja sigui pel teixit social o qualsevol agent. El procés també requereix el posicionament del consell plenari del districte corresponent, i culmina amb el corresponent decret dalcaldia. Emília Llorca Martín, activista social i venal de la BarcelonetaEl canvi de nom del carrer de lAlmirall Aixada, tinent general de les galeres de lemperador Carles I (segle XVI), pel dEmília Llorca va ser aprovat el 19 de mar de 2019 pel Plenari de Ciutat Vella. Amb linforme favorable de la Ponncia, ara sobrir el període dexposició pública per rebre allegacions, i un cop concls, selevar per al pertinent decret dalcaldia.Emília Llorca (Barcelona, 1948 - 2009) va néixer i viure a la Barceloneta, on a finals dels anys 80 comen a fer-se molt popular per la seva participació a la Comissió de Festes del carrer Pescadors i la recuperació de festes populars que shavien perdut, com la de lEnterrament de la Sardina o la Castanyada. A principis dels 2000, Llorca es va involucrar en problemes que afectaven al venat del barri, amb campanyes per millorar el sistema de gestió i datenció del centre datenció primria. Un altre reclam venal on va prendre part va ser la recuperació de lescola Mediterrnia (antiga escola Lepant) que, a causa del seu mal estat va ser enderrocada el 2007.Amb lAssociació de Vens de lstia, creada el 2005, Emília Llorca es va erigir com una de les primeres activistes venals en la lluita contra lexpulsió de vens frut de lespeculació immobiliria. Un dels moments més significatius va ser la lluita contra el Pla dAscensors del 2007, que implicava la desaparició de molts habitatges i la conseqüent expulsió de vens. Conjuntament amb Miles de Viviendas, lAssociació de Vens de lstia va aconseguir aturar el pla i evitar-ne les conseqüncies.A banda daquest canvi de denominació, la Ponncia també ha informat favorablement de batejar cinc espais que no tenen nom.Es tracta de la plaa Conxa Pérez Collado, a la confluncia dels carrers de Tamarit i del Comte Borrell, a la placeta urbanitzada amb la superilla de Sant Antoni, al districte de lEixample. Pérez Collado (Barcelona, 1915 2014), nascuda a les Corts, als 13 anys va comenar a treballar en fbriques i molt aviat va ser una sindicalista destacada i militant de la CNT i de la FAI. Durant la Guerra Civil es va implicar en la defensa de la República, tant al front com a la reragurdia. Després de la guerra, va passar pel camp de concentració dArgelers, i va tornar a Barcelona el 1942. Durant 50 anys va estar al capdavant duna parada als Encants del mercat de Sant Antoni, on amagava companys, propaganda i material clandestí, i punt de trobada de militants anarquistes.També s'ha denominat el mirador de Consol Casals i Genover, al Park Güell, a la intersecció entre la baixada de la Glria i de lavinguda del Coll del Portell, barri de la Salut, districte de Grcia. Casals (Barcelona, 1942 2012), nascuda a lEixample, va ser professora de secundria i una destacada activista feminista, comunista, ecologista, pacifista i internacionalista. Va participar en diferents espais feministes, com les Jornades Catalanes de la Dona del 1976, la Coordinadora Feminista, Ca la Dona i el grup Dones Antimilitaristes, des don va participar en diferents campanyes contra lOTAN i les guerres de Bsnia o del Golf. També va militar en diferents organitzacions independentistes desquerres com Bandera Roja o el Moviment de Defensa de la Terra, i va impulsar i collaborar en diferents entitats de Grcia.El carrer de Teresa Boronat i Fabra est situat a la cantonada amb el passeig de Torras i Bages i davant del carrer Víctor Colomer, a les antigues casernes, al barri i districte de Sant Andreu. Boronat (Barcelona, 1904 Sant Antoni de Calonge, 1983), nascuda a Sant Andreu del Palomar, va ser una destacada artista, actriu i ballarina de la primera meitat del segle XX. Formada al Gran Teatre del Liceu, lEscola Catalana dArt Dramtic i a lEscola Municipal de Música de Barcelona, va adquirir fama i prestigi al París dels anys 20 i va inspirar obres de diversos artistes, com el dramaturg Ignasi Iglésias, lescultor Pau Gargallo, el pintor Pere Pruna i lescriptor Carles Soldevila. Durant la Guerra Civil, es va significar a favor de la República i no va tornar a viure a Catalunya fins a la mort de Franco, retirant-se de manera modesta a la Costa Brava. Els jardins dIsabel Domínguez Paniagua són a lespai limitat pels carrers de Sant Adri, Llinars del Valls i el passeig dEnric Sanchis, al barri del Bon Pastor, districte de Sant Andreu. Domínguez Paniagua (Cabezabellosa de la Calzada, Salamanca, 1947 Sabadell, 2005), va ser una activista social i política, vena del Bon Pastor. Vena del barri des del 1969, de seguida va significar-se en reclamar millores de les condicions de vida dels vens, com millores urbanístiques, larribada del servei dautobús, o la construcció dun ambulatori. A causa de la seva activitat sindical clandestina, va patir acomiadaments i fins i tot va arribar a passar per les presons de la Trinitat Vella i Alcalá de Henares durant els últims anys del franquisme. El 1976 va participar activament en la creació i impuls de lAssociació Catalana de la Dona i les seves primeres jornades. A Sabadell va treballar deducadora de carrer i treballadora social i va crear el Centre dAtenció a la Dona de lajuntament de la localitat vallesana.El carrer dIrena Sendler est situat entre el carrer dlaba i els jardins dElisava, a sota de la plaa de les Glries, al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou, districte de Sant Martí. Sendler (Varsvia, 1910 2008), coneguda com lngel del Gueto de Varsvia, va ser una infermera polonesa que durant locupació nazi en la Segona Guerra Mundial va aconseguir treure del gueto jueu milers dinfants, salvant-los de lHolocaust, a qui provea de documentació falsa i refugi amb la collaboració de famílies poloneses, orfenats i convents, entre daltres. El seu nom és un dels reconeguts com els Justos entre les Nacions, reconeixement dIsrael a les persones no jueves que durant lHolocaust van collaborar en salvar vides jueves de lextermini nazi. Nova senyalització de memria de la ciutatLa Ponncia del Nomencltor també ha aprovat nova senyalització de memria de la ciutat. Així, sha aprovat installar una placa en homenatge a lescriptor Manuel de Pedrolo a la faana de la finca on va viure, a Sarri-Sant Gervasi; un faristol de memria a Sant Martí sobre la figura de Berta Cáceres, la líder indígena lenca hondurenya, per la seva lluita activista feminista i en defensa del medi ambient; i la renovació i homologació amb els faristols de memria de lAjuntament de Barcelona, del que recorda al Castell de Montjuc el president de la Generalitat Lluís Companys, afusellat per la dictadura franquista el 1940.
