La ciutat intenta revertir el desequilibri entre homes i dones en la denominació de places, carrers i parcs
ACN
Barcelona.-La Ponència del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona ha tramitat la denominació de sis espais de la ciutat amb noms de sis dones, representants de la memòria de l’activisme veïnal, polític i sindicalista i també de la cultura de la ciutat. D’aquests sis espais, un correspon a l’actual carrer de l’Almirall Aixada, a la Barceloneta, que la Ponència ha acordat que passi a prendre el nom d’Emília Llorca Martín, una figura reconeguda al barri pel compromís amb els drets dels veïns. La resta de denominacions reten homenatge a les figures de Conxa Pérez Collado (Eixample), Consol Casals i Genover (Gràcia), Teresa Boronat i Fabra i Isabel Domínguez Paniagua (Sant Andreu) i Irena Sendler (Sant Martí).
Amb aquests acords, l’Ajuntament de Barcelona aprofundeix en el compromís de revertir el desequilibri i la poca presència de noms de dona i noms populars al nomenclàtor de la ciutat, una estratègia iniciada ja al mandat anterior. La presència femenina és encara avui escassa, i quan les dones estan representades als carrers i places, majoritàriament es tracta de personatges relacionats amb l’Església, la monarquia o l’aristocràcia, a causa de l’hegemonia dels homes privilegiats en el relat de construcció de la ciutat.L’informe favorable de la Ponència és un tràmit imprescindible per fer efectiva la denominació d’un espai públic, impulsada ja sigui pel teixit social o qualsevol agent. El procés també requereix el posicionament del consell plenari del districte corresponent, i culmina amb el corresponent decret d’alcaldia. Emília Llorca Martín, activista social i veïnal de la BarcelonetaEl canvi de nom del carrer de l’Almirall Aixada, tinent general de les galeres de l’emperador Carles I (segle XVI), pel d’Emília Llorca va ser aprovat el 19 de març de 2019 pel Plenari de Ciutat Vella. Amb l’informe favorable de la Ponència, ara s’obrirà el període d’exposició pública per rebre al·legacions, i un cop conclòs, s’elevarà per al pertinent decret d’alcaldia.Emília Llorca (Barcelona, 1948 - 2009) va néixer i viure a la Barceloneta, on a finals dels anys 80 començà a fer-se molt popular per la seva participació a la Comissió de Festes del carrer Pescadors i la recuperació de festes populars que s’havien perdut, com la de l’Enterrament de la Sardina o la Castanyada. A principis dels 2000, Llorca es va involucrar en problemes que afectaven al veïnat del barri, amb campanyes per millorar el sistema de gestió i d’atenció del centre d’atenció primària. Un altre reclam veïnal on va prendre part va ser la recuperació de l’escola Mediterrània (antiga escola Lepant) que, a causa del seu mal estat va ser enderrocada el 2007.Amb l’Associació de Veïns de l’Òstia, creada el 2005, Emília Llorca es va erigir com una de les primeres activistes veïnals en la lluita contra l’expulsió de veïns fruït de l’especulació immobiliària. Un dels moments més significatius va ser la lluita contra el Pla d’Ascensors del 2007, que implicava la desaparició de molts habitatges i la conseqüent expulsió de veïns. Conjuntament amb Miles de Viviendas, l’Associació de Veïns de l’Òstia va aconseguir aturar el pla i evitar-ne les conseqüències.A banda d’aquest canvi de denominació, la Ponència també ha informat favorablement de batejar cinc espais que no tenen nom.Es tracta de la plaça Conxa Pérez Collado, a la confluència dels carrers de Tamarit i del Comte Borrell, a la placeta urbanitzada amb la superilla de Sant Antoni, al districte de l’Eixample. Pérez Collado (Barcelona, 1915 – 2014), nascuda a les Corts, als 13 anys va començar a treballar en fàbriques i molt aviat va ser una sindicalista destacada i militant de la CNT i de la FAI. Durant la Guerra Civil es va implicar en la defensa de la República, tant al front com a la reraguàrdia. Després de la guerra, va passar pel camp de concentració d’Argelers, i va tornar a Barcelona el 1942. Durant 50 anys va estar al capdavant d’una parada als Encants del mercat de Sant Antoni, on amagava companys, propaganda i material clandestí, i punt de trobada de militants anarquistes.També s'ha denominat el mirador de Consol Casals i Genover, al Park Güell, a la intersecció entre la baixada de la Glòria i de l’avinguda del Coll del Portell, barri de la Salut, districte de Gràcia. Casals (Barcelona, 1942 – 2012), nascuda a l’Eixample, va ser professora de secundària i una destacada activista feminista, comunista, ecologista, pacifista i internacionalista. Va participar en diferents espais feministes, com les Jornades Catalanes de la Dona del 1976, la Coordinadora Feminista, Ca la Dona i el grup Dones Antimilitaristes, des d’on va participar en diferents campanyes contra l’OTAN i les guerres de Bòsnia o del Golf. També va militar en diferents organitzacions independentistes d’esquerres com Bandera Roja o el Moviment de Defensa de la Terra, i va impulsar i col·laborar en diferents entitats de Gràcia.El carrer de Teresa Boronat i Fabra està situat a la cantonada amb el passeig de Torras i Bages i davant del carrer Víctor Colomer, a les antigues casernes, al barri i districte de Sant Andreu. Boronat (Barcelona, 1904 – Sant Antoni de Calonge, 1983), nascuda a Sant Andreu del Palomar, va ser una destacada artista, actriu i ballarina de la primera meitat del segle XX. Formada al Gran Teatre del Liceu, l’Escola Catalana d’Art Dramàtic i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, va adquirir fama i prestigi al París dels anys 20 i va inspirar obres de diversos artistes, com el dramaturg Ignasi Iglésias, l’escultor Pau Gargallo, el pintor Pere Pruna i l’escriptor Carles Soldevila. Durant la Guerra Civil, es va significar a favor de la República i no va tornar a viure a Catalunya fins a la mort de Franco, retirant-se de manera modesta a la Costa Brava. Els jardins d’Isabel Domínguez Paniagua són a l’espai limitat pels carrers de Sant Adrià, Llinars del Vallès i el passeig d’Enric Sanchis, al barri del Bon Pastor, districte de Sant Andreu. Domínguez Paniagua (Cabezabellosa de la Calzada, Salamanca, 1947 – Sabadell, 2005), va ser una activista social i política, veïna del Bon Pastor. Veïna del barri des del 1969, de seguida va significar-se en reclamar millores de les condicions de vida dels veïns, com millores urbanístiques, l’arribada del servei d’autobús, o la construcció d’un ambulatori. A causa de la seva activitat sindical clandestina, va patir acomiadaments i fins i tot va arribar a passar per les presons de la Trinitat Vella i Alcalá de Henares durant els últims anys del franquisme. El 1976 va participar activament en la creació i impuls de l’Associació Catalana de la Dona i les seves primeres jornades. A Sabadell va treballar d’educadora de carrer i treballadora social i va crear el Centre d’Atenció a la Dona de l’ajuntament de la localitat vallesana.El carrer d’Irena Sendler està situat entre el carrer d’Àlaba i els jardins d’Elisava, a sota de la plaça de les Glòries, al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou, districte de Sant Martí. Sendler (Varsòvia, 1910 – 2008), coneguda com l’Àngel del Gueto de Varsòvia, va ser una infermera polonesa que durant l’ocupació nazi en la Segona Guerra Mundial va aconseguir treure del gueto jueu milers d’infants, salvant-los de l’Holocaust, a qui proveïa de documentació falsa i refugi amb la col·laboració de famílies poloneses, orfenats i convents, entre d’altres. El seu nom és un dels reconeguts com els Justos entre les Nacions, reconeixement d’Israel a les persones no jueves que durant l’Holocaust van col·laborar en salvar vides jueves de l’extermini nazi. Nova senyalització de memòria de la ciutatLa Ponència del Nomenclàtor també ha aprovat nova senyalització de memòria de la ciutat. Així, s’ha aprovat instal·lar una placa en homenatge a l’escriptor Manuel de Pedrolo a la façana de la finca on va viure, a Sarrià-Sant Gervasi; un faristol de memòria a Sant Martí sobre la figura de Berta Cáceres, la líder indígena lenca hondurenya, per la seva lluita activista feminista i en defensa del medi ambient; i la renovació i homologació amb els faristols de memòria de l’Ajuntament de Barcelona, del que recorda al Castell de Montjuïc el president de la Generalitat Lluís Companys, afusellat per la dictadura franquista el 1940.
