L'Ajuntament invertirà 9,6 milions d'euros en renovar i mantenir els arbres de la ciutat fins al 2037
ACN
Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona invertirà 9,6 milions d'euros en renovar i mantenir l'arbrat de la ciutat en els propers 20 anys. El Pla director de l'arbrat (2017-2037), titulat "Arbres per viure", fa una aposta per potenciar la varietat d'espècies, reduir aquelles que tenen més problemes sanitaris i plantar arbres més preparats per afrontar el canvi climàtic. Així, es previst reduir el nombre de plàtans, molt sensibles a l'estrès hídric, i continuar retirant palmeres, que estan afectades per diversos fongs des de fa anys. L'objectiu del pla és incrementar en un 5% la superfície arbrada de la ciutat. En l'elaboració de la nova estratègia hi ha participat més de 700 professionals i tècnics, segons ha informat l'Ajuntament.
L'àmbit del Pla Director de l'Arbrat de Barcelona és tot el patrimoni arbori de la ciutat, estimat en més d'1,4 milions d'arbres. Aquesta xifra aproximada, inclou tots els arbres de la ciutat: els dels espais forestals de Collserola, Montjuïc i els Tres Turons, els arbres de carrer, els de parcs i jardins públics i privats, i els de totes les entitats i institucions. L'arbrat cobreix el 25,20% de la superfície de la ciutat i constitueix una gran biomassa que esdevé un patrimoni natural de gran valor.El Pla té un pressupost de 9,6 milions d'euros anuals i d'aquests, 8,3 milions estaran dedicats al manteniment de l'arbrat de la ciutat. Això suposa un 16% més de la inversió actual. L'objectiu és disposar d'un "arbrat biodivers, en bon estat, protegit, segur, i identitari", adaptat al clima i preparat per fer front al canvi global, així com millorar la convivència entre l'arbrat i la societat i promoure'n el coneixement, especialment entre nens i nenes.El patrimoni arbori municipal gestionat per Parcs i Jardins, on se centra aquest pla, és de 313.783 unitats: 201.283 arbres en trama urbana, 39.000 arbres en parcs i jardins i 73.500 arbres en zones forestals.Per a la redacció del Pla, a més de l'equip de treball municipal d'Espais Verds i Biodiversitat, Urbanisme i Planejament, s'han realitzat 54 sessions de participació amb les aportacions de 715 professionals i tècnics a més d'entitats del Consell de Sostenibilitat i associacions i experts del sector.Els arbres més comuns dins l'àrea urbana de Barcelona són el plàtan (Platanus x acerifolia), amb 18.744 exemplars (8.8% de la població de verd urbà), el xiprer de Lambert (Cupressus macrocarpa) amb 15.620 exemplars (7.4% de la població de verd urbà), la troana (Ligustrum lucidum), amb 13.668 peus (6.4% de la població de verd urbà) i el lledoner (Celtis australis), amb 11.715 exemplars (5.5% de la població de verd urbà). Més enllà de la ciutat, a Collserola, l'alzina i el pi blanc són els arbres més comuns.L'arbrat públic de Barcelona compta amb 170 espècies. Si es compta els cultivars, varietats o híbrids diferents, la dada augmenta fins a més de 300 espècies.Aquest projecte permetrà també augmentar la biodiversitat introduint espècies més vistoses en color i floració, i amb major atracció de fauna, així com disposar d'arbres més resistents a les condicions urbanes –sequera, salinitat, altes temperatures, contaminació...- i reduir la presència d'aquelles espècies mal adaptades, segons l'Ajuntament.El pla proposa seguir reduint el nombre de plàtans, que el 1992 representava la meitat dels arbres de la ciutat, fins al 15%. Aquest arbre, el més representatiu de la ciutat, està sotmès a plagues com el tigre del plàtan i és molt sensible a l'estrès hídric; controlar el nombre de lledoners; limitar els tarongers als carrers més ben ventilats i assolellats, seguir substituït les palmeres, afectades greument per l'insecte morrut.Alguns arbres autòctons com pins, oliveres, alzines o roures no són les millors espècies per l'arbrat de carrer perquè tenen un creixement lent, un port massa obert, la contaminació ennegreix el tronc, les fulles són perennes. La introducció de noves espècies en l'arbrat viari de Barcelona té com a criteris bàsics la tolerància a la sequera, a la contaminació ambiental i a la salinitat i la resistència a altes temperatures, així com la maximització dels serveis ambientals (fixació de contaminants i de C02, estructuració urbana, atenuació de l'efecte illa de calor, ombra...)De les noves espècies provades, destaquen: arbre del foc (Brachychiton acerifolium), chitalpa (Chitalpa x taschkentenis), auró blanc (Acer campestre), tamariu rosa (Tamarix ramossisima), i perera de Chanticleer (Pyrus calleryana ‘Chanticleer)'. Aquestes espècies es caracteritzen pel seu bon desenvolupament, manca de problemes fitosanitaris i bona adaptació a l'entorn urbà, tenint un creixement moderat en el qual conserven el seu port.
