Un informe municipal xifra en 2.800 el dèficit de places públiques i un sobrecost per al consistori de 18 milions d'euros
ACN
Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha reclamat aquest divendres a la Generalitat que compleixi els seus compromisos en residències per a la gent gran a la ciutat, incompliments que han provocat un important dèficit de places residencials públiques, per sota de la ràtio de la resta de Catalunya, i importants llistes d'espera. Així, el consistori calcula que falten prop de 2.800 places públiques, cosa que suposa un estalvi anual de 28 milions per a la Generalitat i que l'Ajuntament intenta suplir amb un sobreesforç de 18 milions anuals. La tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha presentat el primer informe monogràfic sobre la qüestió, que xifra en 4.000 els ancians en llista d'espera i que estan a casa seva.
L'Ajuntament té el 40% de la representació en el Consorci de Serveis Socials de Barcelona, davant del 60% de la Generalitat, però l'estudi ha estat molt complicat de fer perquè les dades no estan unificades ni actualitzades. El consistori recorda que la legislació actual atribueix a la Generalitat les competències per construir i finançar les residències i l'Ajuntament de Barcelona ha de facilitar el sòl. El 2005 van signar un conveni que preveia la construcció de 10 residència i 1.200 places a la ciutat, però des d'aleshores s'han construït quatre residències amb 384 places.Segons el padró d'aquest 2018, la ciutat compta amb gairebé 350.000 majors de 65 anys, el, 21,5% de la població, però aquest percentatge augmentarà una dècima cada any, i el 2030 es preveu que el 8,3% de la població superi els 80 anys d'edat.Actualment la ciutat compta amb 13.051 places residencials, el 42% de les quals són de la xarxa pública, siguin pròpies (30%, 1.633), concertades o col·laboradores, el 46% són en centres privats però compten amb una prestació econòmica vinculada (pev) i el 12% restant són totalment privades. Les pev són aportacions públiques que algunes persones reben per complementar el pagament de la seva plaça, però a aquestes prestacions només hi poden accedir els ancians amb pensions mitjanes o altes.A l'abril d'aquest any hi havia 8.063 persones inscrites en llistes d'espera, amb un total d'11.273 sol·licituds, ja que cada persona en pot fer fins a tres en centres diferents, i mentre resideix en un centre pot estar esperant plaça en un altre. D'aquests, però, gairebé 4.000 estan en llista d'espera però resideixen en domicilis particulars i poden ser atesos pel Servei d'Ajuda a Domicili (SAD) o el Servei d'Atenció d'Urgències a la Vellesa (SAUD), o fins i tot estar ingressats en equipaments sociosanitaris. Per això, comptant les 5.500 places públiques actuals, caldria incrementar un 72% el parc públic per atendre totes les persones sense plaça i en llista d'espera. Si es compten les persones que cobren una pev i també esperen plaça pública, l'increment hauria de ser del 109%.Però l'informe encara va més enllà, i recorda que més de 24.000 persones, dos terços de les quals són dones, tenen reconegut els graus 2 o 3 de dependència i no estan en cap residència pública o concertada, i només el 10% rep una pev. Aquestes persones, tot i no haver sol·licitat cap plaça pública, hi tenen dret.La programació territorial dels serveis socials del 2008 al 2012 preveia que la ràtio a tot Catalunya havia de passar de 2,14 a 2,37 places públiques per cada 100 persones majors de 65 anys, amb 3.422 noves places, i a Barcelona havia de passar d'1,48 a 1,73, 2.299 places més. El 2016, la cobertura a Catalunya era de 2,5 places, mentre que a Barcelona era de 1,57, sense comptar les pev. El pla 2015-2018 situa la comarca del Barcelonès com una zona de prioritat molt alta, amb una cobertura d'1,96 places per cada 100 ancians, i estableix la necessitat d'incrementar les places entre 3.100 i 6.200, el 78% del total previst a Catalunya.Per suplir parcialment les 2.780 places públiques no creades per la Generalitat des del 2012, que suposa un estalvi anual aproximat de 28,8 milions d'euros, l'Ajuntament estima que gasta uns 18 milions d'euros extres cada any: 11 pel SAD a persones que haurien d'estar en residències i 7 pel SAUV, que el 2011 va tenir un pressupost de 2,2 milions. També es dediquen 4,5 milions a 1.384 habitatges amb serveis per a gent gran, 87 places en apartaments tutelats, 11,5 milions per a teleassistència o 600.000 euros per al descans dels cuidadors familiars, a més dels programes d'atenció i cura a la vellesa com Radars, Vincles o Àpat a domicili.La falta de places públiques, a més, també provoca que alguns ancians hagin de buscar residència fora de la ciutat.Per tot això, Ortiz considera que "el sistema està fallant", hi ha "ineficiències" i molt sovint l'administració "arriba tard", cosa que vulnera drets dels ciutadans. Per millorar la situació, l'Ajuntament i la Generalitat ja han interconnectat les dades socials i sanitàries, i el consistori vol constituir una mesa bilateral per abordar amb antelació l'envelliment progressiu de la població, un pla de xoc immediat per a les llistes d'espera i l'actualització del conveni d'equipaments per incrementar les places públiques ben aviat. També es pretén millorar la transparència i agilitat de la informació sobre places disponibles i les llistes d'espera, millorar les condicions laborals dels treballadors del sector, entre altres.
