El Consell Municipal d'Immigració elabora un document amb 68 propostes per acabar amb situacions que "freguen l'esclavitud"
ACN
Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona, a través del Consell Municipal d'Immigració, ha elaborat un document amb 68 propostes per dignificar la feina de les treballadores de la llar i de les cures, entre les quals hi ha la petició a l'Estat perquè sigui el conveni 189 de la Organització Internacional del Treball i així poder donar unes garanties mínimes de protecció a aquest col·lectiu, de forma que pugui tenir unes condicions laborals equiparables a les de la resta de la població treballadora. El consistori es compromet a incentivar la seva contractació a través de deduccions fiscals. Bessy Ponce, de l’associació Mujeres Migrantes y Diversas i treballadora de la llar, ha denunciat que té companyes que estan treballant d'internes de diumenge a diumenge i sense dia de festa o temps personal per 500 i 600 euros, situacions, ha dit, que "freguen l'esclavitud".
El consistori reclama una revisió de la normativa laboral perquè aquest col·lectiu treballi en condicions dignes, ja que ara mateix es troba en una situació de desprotecció quan necessita una baixa mèdica o de maternitat, quan no pot cotitzar o accedir a l'atur (que s'agreuja en el cas de les dones migrades que han de renovar papers) o quan se la fa fora sense motiu. Es calcula que hi ha més de 700.000 persones vivint així a l'Estat, que representen un 5% de l'ocupació. Més del 90% són dones i entre el 50 i el 60% d'origen estranger. Carles Bertran, de CCOO-CITE (Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers), ha explicat que les reformes del 2011 i del 2012 van reconèixer el treball de la llar però no van equiparar les seves condicions laborals a les de la resta, creant un sistema especial dintre del règim general. Això provoca que sigui un col·lectiu "subprotegit", ja que no està inclòs en la Llei de riscos laborals, no se l'indemnitza quan la família no pot pagar o es troba amb problemes per cotitzar, especialment quan treballa per hores en diferents cases. En aquest punt, ha apuntat que ha desaparegut la figura de les fixes discontínues, que permetia que aquestes dones poguessin cotitzar per la feina en diferents llars, una qüestió clau per regularitzar la seva situació en el cas de persones migrades. Ara han de fer un contracte amb cada ocupador. "I al davant no tenim empreses, tenim famílies i dificultats per entendre aquests tràmits. Això ha fet que moltes d'aquestes treballadores s'hagin quedat sense contracte per por i desconeixement i ha afectat la seva renovació de papers", ha explicat. El fet que el centre de treball sigui també el domicili de l'ocupador provoca que la inspecció no pugui actuar, perquè no pot entrar en els domicilis, i per molt que hi hagi un salari mínim o unes condicions bàsiques reconegudes sobre vacances o horari laboral, a la pràctica no hi ha cap manera per controlar si això es compleix. Tampoc hi ha manera de negociar cap conveni col·lectiu perquè no hi ha contrapart, no hi ha cap patronal amb qui asseure's a parlar. Fins i tot hi ha situacions d'agressions i assetjament. Norma Veliz, de l'entitat Mujeres Pa’lante, ha explicat que les vacances normalment signifiquen traslladar-se amb la família a la segona residència. Hi ha coincidit Bessy Ponce, que ha apuntat que no hi ha cap tipus de negociació sobre sous o horaris. "No es parla mai de vacances o de pagues, però la persona ho agafa perquè ho necessita. I si ho deixa hi ha una altra persona per cobrir-la", ha argumentat Ponce, que ha afegit que quan alguna treballadora s'atreveix a demanar algun dels seus drets sovint se li recorda que està en situació irregular. 68 propostes dirigides a diferents administracionsLa comissionada d'Immigració de l'Ajuntament, Lola López, ha constatat que hi ha bona part de la societat que fins i tot té problemes a l'hora de considerar aquesta feina com a treball, i que no li dona la importància que té. En aquest sentit, ha opinat que l'Ajuntament pot treballar precisament per visualitzar aquesta tasca a la llar i de les cures. Les 68 mesures acordades pel Consell Municipal d'Immigració s'adrecen a diferents administracions en funció de les seves competències, i el consistori es compromet a buscar la dotació pressupostària per executar les que li pertoquen. Aquestes són, entre d’altres, realitzar un estudi i diagnòstic de la situació del sector i de les condicions laborals de les persones treballadores de la llar i les cures, posant èmfasis en les internes; incentivar la contractació de les persones treballadores de la llar i les cures amb polítiques de deducció fiscal, oferint copagament des de Serveis Socials i finançant una part o la totalitat de l’alta de la Seguretat Social; promoure la creació d’un servei especialitzat que ofereixi atenció integral a aquest col·lectiu i que incorpori la possibilitat de denúncia de tot tipus d’abusos i millorar l’assessorament jurídic en matèria d’estrangeria; garantir l’accés a la formació de persones en situació irregular i promoure que Barcelona Activa els faciliti la inserció laboral.De cara a l'Estat, a més de la ratificació del conveni de l'OIT, el consell aposta per reformar la Llei d’Estrangeria i flexibilitzar els requisits i tràmits per a l’obtenció i renovació de les autoritzacions de residència i treball; destinar els recursos necessaris a la Llei de la Dependència per poder cobrir les necessitats de moltes famílies que no reben suport i que han de contractar persones en condicions molt precàries; eliminar el Sistema Especial dintre de la Seguretat Social per a les persones treballadores de la llar i la seva incorporació immediata al Règim General de la Seguretat Social per gaudir dels mateixos drets que el conjunt de les persones treballadores; establir taules salarials que garanteixin sous dignes, a partir del Salari Mínim Interprofessional, i explorar la viabilitat d'altres alternatives de contractació, com els xecs-servei, el règim d'autònoms o la constitució d'empreses. Els xecs-servei ja funcionen a països com Bèlgica o França. Les famílies compren un talonari gestionat per una empresa pública i l'utilitzen per pagar a la treballadora, que després ho bescanvia. Així es poden establir unes mínimes condicions laborals i un cert control.
