L'objectiu és que mig milió de desplaaments en cotxe o moto passin a fer-se en transport públic, a peu o en bici
ACN
Barcelona.-Barcelona vol que el vehicle privat perdi protagonisme en la mobilitat a la ciutat. Si ara un 26% dels desplaaments es fan amb cotxe o moto, la proposta que fa el govern municipal és que d'aquí a quatre anys només suposin el 18%, és a dir, que s'utilitzi en menys de 2 de cada 10 desplaaments. A efectes prctics, suposa reduir en mig milió els trajectes no essencials que ara es fan en cotxe o moto i aconseguir que s'utilitzi principalment el transport públic o altres modes sostenibles com ara caminar o anar amb bicicleta. Es tracta dels eixos bsics del Pla de Mobilitat Urbana 2024 que l'executiu municipal ha presentat a organitzacions i entitats en la sessió plenria del Pacte per la Mobilitat, presidida per l'alcaldessa Ada Colau.
L'objectiu del pla és arribar al 82% de la mobilitat sostenible a la ciutat, és a dir, que el vehicle privat només ocupi un 18% i la majoria de trajectes es facin amb transport públic, a peu i en bicicleta. Actualment la mobilitat sostenible és un 72% del total. "No podem esperar més", ha indicat la tinenta d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, en una trobada amb periodistes abans de la sessió plenria del Pacte per la Mobilitat."Cal actuar més i millor i garantir que la ciutat s'adapta a la nova mobilitat i evita la vella contaminació", ha concls. A més, Sanz ha defensat que tots els serveis associats a la mobilitat són "un lloc de creació d'ocupació brutal" i ha destacat que cal reindustrialització orientada a la mobilitat "sostenible": "Cada vegada que fem infaestructura, canviem els carrers...tot aix genera ocupació".Així, en l'escenari ideal proposat pel govern d'Ada Colau per al 2024 el transport públic continuaria sent el mitj més utilitzat per desplaar-se per passaria de significar el 37% dels desplaaments a actual a ser el 41%; seguit d'anar a peu, del 34 al 35%; amb vehicle privat, del 26 al 18%; i amb bici, del 2 al 5%. Amb tot, la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, ha matisat en la mateixa sessió tcnica per a la premsa que el pla és un paper inicial "que marca les bases" i que no anir a aprovació fins que hi hagi "un mínim consens". "És un pla ambiciós", ha reconegut. Formen part del Pacte per la Mobilitat més d'un centenar d'entitats i organitzacions molt diverses, com ara el RACC, Foment del Treball, Glovo, la Plataforma Stop Pujades Transport, la FAVB o la Plataforma Carrers per a Tothom, entre altres. Més carrers per al vianant i menys obstacles Per tal d'aconseguir aquests reequilibris en el repartiment de la mobilitat a Barcelona, es proposen diverses actuacions en cada mbit. Per als vianants, per exemple, es planteja la construcció de 32 quilmetres més de carrers o fer 100% accessibles les voreres eliminant obstacles que destorbin el pas. Alarcón ha explicat que quan parlen d'obstacles parlen d'eliminar pals d'electricitat o telefonia de les voreres, igual que treure motos, bicicletes o patinets, per facilitar el pas del vianant. Els pals, ha assegurat, estan presents en zones com Horta-Guinardó o Montbau, i molesten per caminar en voreres estretes. A més, es vol promoure la mobilitat vertical amb la installació d'escales mecniques i ascensors en carrers amb desnivells. "Si volem que la gent camini hem de facilitar-los el caminar", ha afirmat la regidora. Millores al transport públic i més carrils biciEn lmbit del transport públic el pla preveu l'extensió dels carrils-bus de connexió a l'mbit metropolit; la construcció d'estacions intermodals de bus i ferroviries (Sants i la Sagrera); la construcció de 70 nous quilmetres de carrils bus; l'extensió del bus a la demanda i assolir "la mxima accessibilitat, comoditat i seguretat al metro". Sanz ha fet referncia a la importncia de resoldre qüestions pendents com ara acabar la L9 del metro o fer realitat la unió del tramvia per també ha reivindicat mesures "rpides i gils" a Rodalies perqu hi hagi més freqüncia de trens, per exemple. Sobre el tramvia ha assegurat que en dos anys pot estar "en marxa". "S'han de prioritzar aquestes actuacions", ha insistit convenuda de l'horitzó marcat en el pla de mobilitat. A més, el pla planteja incrementar en un 40% la xarxa de carrils bici i extendre la xarxa de bici i motosharing elctrics a l'mbit metropolit. Fre al vehicle privatEntre les mesures per reduir l'ús del vehicle privat hi ha consolidar la Zona de Baixes Emissions i obrir el debat sobre altres propostes que contribueixin a reduir les emissions, com ara el peatge urb o "altres maneres". També regular el 90% de l'aparcament en superfície -actualment ho est el 56%- i instaurar a tota la ciutat la velocitat 30km\/h exceptuant grans vies de connectivitat. La mesura, ja implantada en moltes vies, ha dit Sanz, ha vingut "per quedar-se i expandir-se per tot Barcelona". Quant al taxi, el pla contempla la posada en funcionament d'una APP pública i l'extensió de la xarxa de microparades de taxi, per evitar que hi hagi molts vehicles buits en circulació. 'Taxa Amazon'En relació a la distribució urbana de mercaderies es vol regular el servei amb la creació d'una micro-plataforma de distribució per districte i l'impuls de la legislació duna taxa "d'última milla urbana" per a les grans distribudores. Sanz s'hi ha referit com a la necessitat "d'endrear" el repartiment de mercaderies a la ciutat mitjanant un impost, al qual s'ha referit com 'taxa Amazon'. Mesures postcovid: "Són estructurals"A més, la tinenta d'alcaldia s'ha refermat en les accions desenvolupades en plena pandmia, com ara la pacificació d'alguns carrers i zones escolars. "Clarament no hem improvisat", ha reblat davant la polmica per algunes estratgies de pacificació de carrers amb pintura o altres elements. "Les mesures no són provisionals, són estructurals, per el disseny respon a un carcter d'urgncia i volem que sigui estructural amb obra", ha indicat. De fet, davant l'excepcionalitat que s'est vivint arran de la covid-19 i també per com aix pot afectar a les prospeccions de mobilitat, l'Ajuntament de Barcelona far una revisió daquí un any de la situació de la mobilitat a la ciutat per tal d'avaluar si cal ajustar les mesures previstes en el pla de mobilitat.
