Actualitzat 20/08/2018 14:32

Barcelona destinarà aquest any més de 14 milions d'euros a la rehabilitació energètica d'edificis

Agencia Catalana de Noticias
ACN

Les intervencions realitzades l'any passat van suposar un estalvi energètic equivalent al consum de 780 famílies durant un any

ACN

Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona destinarà aquest any més de 14 milions d’euros a la rehabilitació d’edificis per millorar l’eficiència i la producció energètiques. Segons el consistori, més del 90% dels habitatges de la ciutat podria reduir el seu consum d’energia mitjançant intervencions com ara un bon aïllament de la façana i les finestres. De fet, les actuacions fetes el 2017 seguint criteris ecològics van suposar un estalvi d’1,8 GWh\/any, una xifra anàloga al consum de 780 famílies durant un any, i es preveu que generin l’equivalent al consum de 120 llars. Les rehabilitacions subvencionades el 2017 van incrementar-se un 58% respecte a l’any anterior, un "salt qualitatiu" que enguany l’Ajuntament vol "intensificar", segons Janet Sanz, tinenta d'alcaldia d'Ecologia, d’Urbanisme i Mobilitat.

La rehabilitació dels edificis és un element clau per al consistori a l’hora d’assolir la transició cap a la sobirania energètica i mitigar els efectes del canvi climàtic. D’una banda, les actuacions permeten una disminució del consum energètic i conseqüència de l’esforç de les famílies per cobrir la seva despesa en aquest àmbit.D’altra banda, l’increment de la producció energètica renovable disminueix la dependència envers l’energia d’origen fòssil. Per aquest motiu, l’Ajuntament afavoreix l’actuació privada aportant la meitat de la inversió per a la instal·lació de plaques solars. Això suposa, doncs, un impacte positiu en la salut de les persones, atès que millorar l’habitatge comporta més qualitat de vida i confort.Els ajuts de la convocatòria de 2018 van adreçats a dos tipus d’actuacions. En primer lloc, hi ha les intervencions passives i obres no estructurals, relatives a la “pell”, és a dir, als sistemes constructius dels edificis d’habitatges (façanes, patis, cobertes, mitgeres, escales i vestíbuls). En segon lloc, les obres actives actuen sobre les instal·lacions i procuren la incorporació de sistemes de generació energètica solar. Les actuacions preveuen reduir el consum energètic, apropar la fase de generació a la de consum i, per tant, disminuir les pèrdues associades als sistemes energètics convencionals (combustibles fòssils) i la democratització de l’energia. El parc d’edificis de Barcelona representa una demanda energètica al voltant del 60% del total consumit a tota la ciutat. Segons l’Ajuntament, es preveu rehabilitar el 20% dels edificis residencials de més de quaranta anys d’aquí fins al 2030.La tinenta d'alcaldia d'Ecologia, d’Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha advocat a favor d’un canvi normatiu per tal de facilitar aquesta millora ecològica. "Ara mateix tot son traves administratives i jurídiques per poder desenvolupar actuacions tant individuals com col·lectives o públiques. Una estratègia pública d’un ajuntament ha de passar milers d’inconvenients i dificultats per poder operar en aquests termes", ha comentat Sanz. La tinenta d’alcaldia ha conclòs que "s’ha de desfer la reforma energètica que va impulsar el PP i que ha portat tants problemes i fer un marc normatiu que faciliti i incentivi les propostes i actuacions".

Contingut patrocinat