Prop de 4.400 dones han millorat durant el 2017 la seva situació laboral gràcies als diferents programes municipals de formació i contractació
ACN
Barcelona.-Barcelona avança en la seva aposta per reduir la feminització de la pobresa i la precarietat durant els pròxims anys. Segons l'Ajuntament de la capital catalana, prop de 4.400 dones han millorat durant el 2017 la seva situació laboral a través dels diferents programes municipals d'assessorament, formació i contractació. Aquest dijous s’ha presentat el balanç anual de l’Estratègia contra la feminització de la pobresa i la precarietat (2016-2024), que va sorgir entre la Regidoria de Feminismes i LGTBI i la Taula contra la feminització de la pobresa, que suma associacions, entitats, ONG, sindicats i institucions.
Aquesta estratègia està dividida en tres eixos diferenciats de treball -dades i sistemes d’informació; economia de la vida i organització del temps i ciutat de drets- i es va presentar amb 71 actuacions, de les quals ja s’estan executant el 85%, segons ha indicat l'Ajuntament. Pel que fa a les actuacions destinades a l’àmbit laboral i econòmic, entre les més destacades executades l’any passat es troben el Pla de Xoc contra l’atur de molt llarga durada, que ha comptat amb la participació de 670 dones; els dispositius d’inserció sociolaboral del projecte Treball als Barris que han atès a 922 dones interessades en orientació professional i formació per a l’ocupació i, a través del Programa Labora, que l’any passat ja va incorporar la perspectiva de gènere i va contractar 1.027 dones, que suposa un 54% el total de les contractacions. També, a través dels projectes integrals que inclouen formació, orientació i contractació directa s’han contractat a 1.273 dones, que ha significat el 50% del total. A més, el programa ‘Barcelona es compromet’ ha beneficiat a 475 dones, que representa el 60% de les persones que han obtingut ajuts. Des de la Regidoria de Feminismes i LGTBI, enguany s’ha treballat per assessorar i facilitar eines a les empreses que vulguin disposar d’equips professionals amb criteris d’equitat de gènere, un requisit necessari per optar a la contractació pública vinculada a l’Ajuntament. Un d’aquests recursos és l’Equitest, un test en línia que les empreses poden consultar i que ja ha comptat amb més de 550 visites. En aquesta línia, i en relació als nous criteris de contractació endegats per l’Ajuntament de Barcelona a través de les clàusules socials, des de juliol del 2017 fins a la data d’avui 79 nous contractes han incorporat clàusules de gènere. Més feina i amb més dretsSegons l'Ajuntament, entre el 2017 i 2018 s’ha treballat per posar en funcionament Punts de Defensa dels Drets Laborals per lluitar contra la precarietat laboral i detectar situacions de vulneració dels drets laborals de les persones treballadores, especialment en els sectors feminitzats del turisme i de les cures. Un d'aquests ja es troba ubicat a Ciutat Vella i, en les properes setmanes, n’hi haurà un altre a Nou Barris i a Sants-Montjuïc. Aquests espais serveixen. També, al llarg d’aquest darrer any, s’han treballat programes concrets per facilitar la incorporació en el món laboral de dones. Concretament, 20 dones i 20 projectes han participat en el marc del programa ‘Construïm en femení altres economies’, que té per objectiu impulsar projectes d’emprenedoria femenina. D’altra banda, 65 dones i 28 projectes han participat del programa ‘Camí de la Solidesa’, desplegat entre el 2016 i 2017 i que fomenta les organitzacions d’economia cooperativa i social gestionades majoritàriament per dones. Així mateix, 7 dones en situació d’atur o treballadores amb precarietat laboral han participat del projecte ‘La Marina Dona empenta’, en el que se les ha format en conducció de camions i, amés, 8 dones han participat al taller ‘Claus per a promoure projectes d’emprenedoria de dones en Economia Social i Solidària’. Les cures, "el gran repte de ciutat"El segon grup d’accions de l’Estratègia contra la Feminització de la pobresa i la precarietat van dirigides al treball domèstic, de cures i afectes. L'Ajuntament subratlla que el 90% de les cures que es necessiten es proveeixen des de la xarxa familiar i dins d’aquesta xarxa familiar en un 90% dels casos són les dones les que se’n fan càrrec. “Per això, tots els serveis públics que ofereixen ajuts i serveis de cura tenen un gran impacte en la vida de les dones, en tant que els permet més temps personal, millor estat de salut i majors oportunitats d’inserir-se al mercat formal” ha explicat la regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez.Durant el 2017 serveis clau en aquest sentit han augmentat en pressupost i cobertura: el SAD (Servei d’Atenció Domiciliària) ha augmentat un 28% el seu pressupost, la teleassistència un 23%, les escoles municipals un 14% i el programa Respir un 20%. Així mateix, els serveis del SAD i de Teleassistència tenen com a usuàries principalment les dones en un 72% i un 71,24% de dones, respectivament. Garantir drets bàsics per reduir la precarietat Els ajuts socials són també una eina que permet a moltes dones fer front a la precarietat. En aquest sentit, l'Ajuntament apunta que del total de 2.065 ajuts destinats a famílies monoparentals, 2001 han estat concedits a dones amb un import total de 1.785.400 euros; mentre que a homes s’ha destinat un import de 57.600 a repartir entre 64 famílies.També destaca l’ampliació de serveis com els ajuts per a berenars als centres oberts i diaris que han beneficiat 3.133 infants, amb un pressupost de 646.206 euros, a concessió de 13.621 ajuts a la pràctica d’activitats esportives, fora d’horari lectiu, per a famílies amb infants i joves d’entre 6 i 17 anys, i els 3.670 ajuts pels casals d’estiu concedits amb un pressupost de 726.587 euros. En l’àmbit dels ajuts a l’alimentació a persones usuàries de centres socials, el 75,32% dels 10.085 ajuts, amb un pressupost total de 1.676.611,20 euros, ha estat destinat a dones. Pel que fa al tercer àmbit d’actuacions, dedicades als drets de les dones, entre les accions més destacades hi ha les adjudicacions de 229 pisos destinats a dones en situació de violència i a famílies monoparentals. Concretament, 117 han estat atorgats a dones; 10 a famílies monoparentals i 2 a dones que patien situació de violència masclista.Per últim, en matèria d’ajuts a l’habitatge, un anàlisi fet amb perspectiva de gènere dels diferents ajuts al pagament de l’IBI concedits el 2017 (pocs recursos, vídues, monoparentals i famílies nombroses) ha revelat que les dones representen un 76% de les persones beneficiàries i reben un 77% del volum econòmic dels ajuts per pagar el rebut que atorga l’Ajuntament. Així, el consistori ha remarcat que aquests ajuts són "una eina més, significativa i amb impacte real" que contribueix a anar reduint la feminització de la pobresa i la precarietat.
