El programa conclou que tenir ingressos mínims garantits augmenta el benestar i no redueix la recerca de feina
ACN
Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona ha posat fi al projecte pilot europeu B-MINCOME, que s'ha desenvolupat durant 2 anys en 10 barris de l'Eix Bess amb l'objectiu de testejar l'eficincia i l'eficcia d'una política que combini una transferncia monetria amb polítiques actives d'inclusió laboral. Un total de 952 unitats familiars han participat en el projecte, 550 de les quals encara cobraven l'ajut actualment, de 480 euros de mitjana cada mes. Entre les conclusions, es constata que tenir ingressos mínims garantits augmenta el benestar i la felicitat i no s'aprecia un canvi significatiu en la recerca de feina. El consistori ha reclamat a la Generalitat desplegar "amb més intensitat" la Renda Garantida de Ciutadania.
Aquest mes es far la última transferncia per les famílies podran fer ús dels diners de l'ajuda fins al 31 de desembre. "El projecte B-Mincome ha lluitat contra la pobresa a l'eix besos i tenia per objectiu assegurar l'entrada diners mensuals juntament amb mesures sociolaborals", ha explicat la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Feminismes, LGTBI i Justícia Global, Laura Pérez.El projecte ha tingut un cost de gairebé 16 MEUR, 10,9 a crrec de l'Ajuntament i 4,9 de la Unió Europea (UE). Daquest pressupost, s'han destinat 8,4 MEUR a finanar l'anomenat Suport Municipal dInclusió (SMI) a través de l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) i 2,5 milions per sufragar els plans d'ocupació que ha desenvolupat Barcelona Activa.La quantitat econmica de les transferncies als 952 nuclis familiars ha variat en funció d'una estimació prvia de cobertura de les necessitats bsiques, habitatge i dels ingressos que disposava prviament cada llar. De fet, els imports de renda que es pagaven al principi han anat baixant un 40%, tot i que no han concretat quina part correspon a haver trobat feina. El 84% de nuclis familiars tenien una dona com a titular i, en total, sumaven unes 3.700 persones. Les últimes transferncies corresponents al mes d'octubre les rebran un 60% dels nuclis familiars participants, segons ha explicat el director d'Innovació Social del consistori, Lluis Torrens.Entre els resultats preliminars del projecte pilot, s'observa "un efecte significatiu en la millora del benestar o la reducció de les privacions materials de les famílies, encara que en l'mbit de la pobresa habitacional o energtica no hi ha canvis significatius". També s'ha concls un "efecte positiu en les famílies pel fet de participar en activitats socials i comunitries", ja que "els ha perms reduir situacions d'allament socials i incertesa financera". Un altre resultat, tot i que remarquen que és prematur, és que no s'aprecia un canvi estadístic en la participació laboral. "No desincentiva tenir una renda a la recerca de feina", ha dit Pérez. També han destacat que "es redueix la possibilitat de patir malalties mentals i hi ha un increment de la satisfacció amb la vida, millorant relacions socials i familiars".La intenció ara és fer un acompanyament individual de les famílies participants, que faran els diferents centres de Serveis Socials i l'Oficina de Prestacions Socials i Econmiques. Així, es redirigiran aquestes persones cap als recursos més adients en cada cas i assessorar-les en el procediment de sollicitud de prestacions a les quals puguin assolir.Tant Pérez com la comissionada d'acció social, Sonia Fuertes, han remarcat que la competncia d'aquestes tipus d'ajuts correspon a la Generalitat. Per aix, el consistori han emplaat el Govern a "desplegar amb més intensitat" la Renda Garantida de Ciutadania amb l'objectiu que no només "ajudi a reduir situacions de vulnerabilitat, sinó també perqu ajudi a una transformació dels serveis socials cap un servei més d'acompanyament".
