Publicado 1/2/2019 14:12:26CET

Barbet Schroeder: "Vull sorprendre'm amb el cinema i sorprendre el públic"

ACN

La Filmoteca de Catalunya dedica un cicle al director de 'La virgen de los sicarios' i 'Mujer blanca soltera busca'

ACN

Barcelona.-El director de 'La virgen de los sicarios' i 'Mujer blanca soltera busca', Barbet Schroeder, ha assegurat que vol seguir sorprenent-se amb el cinema i sorprendre a la vegada al públic. Ho ha dit al manifestar que un director es torna "presoner" de la seva imatge i les seves frases quan dona explicacions de per què li interessa un personatge i després tothom espera alguna cosa d'ell. El cineasta ha fet aquestes declaracions a la Filmoteca de Catalunya, on ha presentat el cicle 'Barbet Schroeder, mostrar sense jutjar' i que consta de 13 llargmetratges i un curtmetratge. Schroeder obrirà aquesta tarda el cicle, que durarà fins a finals de març, amb una conversa amb el director de la Filmoteca, Esteve Riambau, i la projecció de 'Maîtresse'.

En roda de premsa, Schroeder ha afirmat que explicar la seva obra seria la pitjor cosa que podria fer. Ha rebutjat explicar per què està interessat en personatges inquietants. "Si entro en això no en podria sortir i no estaria bé... No vull entrar en el joc del director que diu que li interessen uns personatges per unes raons i dona explicacions". Ha declarat que no li agrada perquè un es torna "presoner d'aquesta imatge i d'aquestes frases i després tothom espera" alguna cosa d'ell. "Jo vull sorprendre'm cada vegada i sorprendre el públic si puc". El cineasta és de nacionalitat suïssa, nascut a Teheran, de mare alemanya, criat a Colòmbia, i educat a França, ha estat productor a Luxemburg, i ha rodat sovint als Estats Units. Schroeder, com ha assenyalat la Filmoteca, li agrada treballar l'obra dels altres, fer remakes o filmar documentals. Ha estat productor d’Eric Rohmer, del millor Rivette o de Néstor Almendros, col·laborador fidel en les seves pel·lícules com a director de fotografia, i també ha acceptat ser actor per a Tim Burton, John Landis, Patrice Chéreau o Wes Anderson. Ha estat seleccionat per als Oscar i ha dirigit episodis de 'Mad Men'.'More', el film de debut de debut de Schroeder, rodat el 1969 a Eivissa, on havia viscut 15 anys, es va convertir en una obra de culte. A partir dels 11 anys, el cineasta va viure molts els estius a Eivissa i ha assegurat "molt del que va descobrir a la vida" ve d'allà. Ell va rodar la pel·lícula 'More' i Pink Floyd era el seu grup preferit i els hi va mostrar el muntatge sense gairebé so. "A ells els hi va interessar més del que jo pensava". El rodatge es va fer al setembre i octubre del 68 i el grup de rock psicodèlic van passar l'estiu del 68 a Formentera. "Tenien bon record d'aquell estiu". Van començar a fer la música i la van tenir enllestida en 15 dies. "Va ser molt intens veure'ls treballant, tenien una energia fantàstica".L'amor lliure, l’alliberament sexual i les substàncies al·lucinògenes tornaven a ser ingredients del seu següent projecte, 'La Vallée' (1972), on ja va coincidir amb la seva dona, Bulle Ogier. Amb ella va rodar el 1975 el títol escollit per inaugurar la retrospectiva, 'Maîtresse', una història d’amor sadomasoquista. Schroeder i Ogier tornarien a coincidir a 'Tricheurs' (1985), una altra passió fatal marcada aquest cop per l’addicció al joc. Trilogia del malLa Filmoteca ha remarcat que una de les constants de Schroeder és l'exploració del llenguatge documental per oferir contundents retrats del costat més fosc de l'ésser humà, amb 'Général Idi Amin Dada: Autoportrait' (1974) o 'L'avocat de la terreur' (2007), sobre l’advocat Jacques Vergès, defensor entre d’altres de l’exterminador nazi Klaus Barbie. La trilogia es tanca amb l'obra més recent de Schroeder, 'Le vénérable W.' (2017), que presentarà personalment a la Filmoteca aquest dissabte, centrada en Wirathu, un líder budista de Myanmar que promou l'odi racial i la islamofòbia. Ha explicat que després del rodatge de 'Le vénérable W.' que ja no pot tornar a Birmània i que quan finalitzaven la policia l'estava vigilant. Ha fet referència a Aung San Suu Kyi, ministra Myanmar i premi Nobel, i ha criticat que fa propaganda. "Ara vivim en un temps on les coses falses es multipliquen per totes bandes i va ser un gran espant trobar-me amb aquesta pel·lícula", en referència a 'Le vénérable W.' "Jo volia fer una pel·lícula per intentar entendre com un budista pot ser responsable d'un genocidi i em vaig trobar al lloc on es veien les coses més urgents que vivim a Europa i Estats Units. Es va tornar una pel·lícula molt actual". Schroeder també es va aproximar a un dels seus millors amics, el creador del realisme brut Charles Bukowsky, a través d’una llarga sèrie d’entrevistes televisives del 1985. Als anys 90 la trajectòria del director s'instal·la a la indústria americana, amb films com 'Reversal of Fortune' ('El misterio Von Bullow') (1990), 'Mujer blanca soltera busca' (1992), 'Kiss of Death' ('El sabor de la muerte') (1995), 'Antes y después' (1996), o 'Medidas desesperadas' (1997). L'any 2000 Schroeder realitza una mena de tornada als orígens amb una modesta producció rodada amb actors no professionals a la Colòmbia on es va criar: 'La virgen de los sicarios', adaptació d'una novel·la del seu amic Fernando Vallejo que retrata el submón de drogues, violència i prostitució juvenil de Medellín. Al parlar de la seva pel·lícula 'La virgen de los sicarios', ha assegurat que la història més gran d'amor del cinema és 'Vértigo' de Hitchcock. Del film 'La virgen de los sicarios', ha assenyalat que hi havia masses morts a la novel·la en la qual es basa. "Una mort en cinema pesa diferent que una mort en l'escriptura", ha recalcat. Després d'una negociació de cinc dies, van passar de 18 morts a 5.Films programats S'han programat en aquest cicle 'Maîtresse', 'El venerable W.' (en la projecció del 5 de febrer també és projecta el curt autobiogràfic 'Où en êtes-vous, Barbet Schroeder?'), 'Mujer blanca soltera busca', 'More', 'Tricheurs', 'La virgen de los sicarios', 'Général Idi Amin Dada: Autoportrait', 'El misteri Von Bulow', 'El borracho', 'Amnesia', 'L’advocat del terror', 'El sabor de la muerte' i 'Inju: la Bête dans l’ombre'.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.