Amb tot, els científics adverteixen que els nivells de metalls pesants a la zona han de disminuir més i que cal mantenir aquesta tendència la baixa.
ACN
Barcelona.-Un estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, en col·laboració amb l'Agència Catalana de l'Aigua i de la UAB, constata la disminució de metalls pesants en els sediments de la desembocadura del Besòs i de la platja de la Barceloneta. El treball, publicat a 'Science of Total Environment', evidencia que la contaminació per metalls pesants va experimentar un augment molt important entre els anys 30 i els 80 del segle passat, mentre que a partir de la dècada dels 90 es va produir una davallada dràstica. Els investigadors atribueixen la reducció de la contaminació a la implantació de les normes reguladores i a la construcció i entrada en servei, a partir del 1979, de les depuradores a la conca del riu Besòs. Amb tot, els científics adverteixen que els nivells de metalls pesants a la zona han de disminuir més i que cal mantenir aquesta tendència la baixa.
En la investigació s'han analitzat els nivells de contaminació per mercuri, crom, zinc, plom, cadmi i coure en els sediments superficials. Per fer-ho s'han pres mostres en els mateixos punts de control entre els anys 1987 i 2008, així com en altres testimonis (columnes cilíndriques) de sediments acumulats durant el darrer segle. Les anàlisis d'aquestes mostres a diferents profunditats permeten obtenir informació de l'evolució històrica. Així, s'ha evidenciat que els nivells màxims de contaminants es va produir entre els anys 70 i 80, mentre que hi ha hagut una davallada dràstica a partir dels anys 90.L'anàlisi de les mostres preses el 1987 posen de manifest concentracions de mercuri fins a 490 vegades superiors a les naturals. En el cas del plom i el cadmi, fins a 40 vegades superiors a les naturals, i 17 vegades superiors en altres metalls com el zinc, el crom i el coure.Canvi de tendència a partir dels anys 90Contràriament, les mostres de sediment acumulat a partir de la dècada dels anys 90, presenten uns nivells màxims de mercuri i cadmi entre 20 i 30 vegades superiors a les naturals; i de zinc, crom, plom i coure entre 5 i 12 vegades superiors.És a dir, s'ha registrat una reducció molt notable dels nivells de contaminació per metalls pesants en els sediments de la zona estudiada a partir de la dècada dels 90, la qual cosa implica que el riu Besòs i els col·lectors de la ciutat transporten molta menys càrrega contaminant cap al mar.Els investigadors atribueixen la reducció de la contaminació a la implantació de les normes reguladores i a la construcció i entrada en servei, a partir del 1979, de les depuradores a la conca del riu Besòs. Actualment hi ha 24 plantes de tractament d'aigües residuals a la conca, que tracten més de 840.000 metres cúbics d'aigua al dia, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua, abans d'abocar-la al mar. A això, cal afegir altres factors que també han incidit positivament en la reducció de la contaminació com ara la restauració ambiental i la construcció dels aiguamolls del riu Besòs a la dècada dels 90; els canvis urbanístics que van suprimir la indústria pesant al voltant de la costa abans de les Olimpíades del 1992; o la implementació de la Directiva marc de l'aigua l'any 2000, que va suposar la incorporació de plans molt rigorosos de monitoratge de l'estat de les aigües i mesures de tractament de l'aigua.Els científics afirmen que cal seguir treballant per mantenir i millorar la qualitat de l'aigua i del sediment, buscant solucions més eficients per als episodis de pluja torrencial, quan el volum de l'aigua a tractar excedeix la capacitat de les plantes depuradores.L'estudi ha estat liderat pel professor d'investigació de l'ICM-CSIC Albert Palanques i ha comptat amb els científics Laura López, Jorge Guillén i Pere Puig de l'ICM-CSIC, així com Pere Masqué, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
