Publicado 07/03/2019 08:33CET

Arrs 'residu zero' i diversificació: els grans reptes de la Cambra Arrossera del Montsi

Agencia Catalana de Noticias
ACN

L'entitat va produir 41 milions de quils aquesta passada campanya i continua buscant solucions a problemes com la salinització dels camps, la regressió o el caragol maana

ACN

Amposta.-Aconseguir un arrs "residu zero", que pugui donar resposta a les exigncies actuals dels consumidors, i diversificar la producció per poder fer front als reptes competitius del sector. Aquests són alguns dels grans reptes que té sobre la taula la Cambra Arrossera del Montsi els prxims anys, segons reconeix el seu president, Marcel Matamoros, en una entrevista amb l'ACN. L'entitat nascuda de la fusió de les antigues cooperatives de l'hemidelta dret de l'Ebre, que acaba de sortir d'una collita excellent, amb una producció de 41 milions de quilos d'una elevada qualitat, per amb l'ull posat a les amenaces que suposen el caragol maana, la salinització dels camps i la regressió de l'espai natural.

"El futur ser fer arrs residu zero", diu convenut Matamoros, que va assumir el crrec fa tres anys i el compatibilitza amb les tasques prpies del camp. Davant la dificultat de poder garantir una producció qualificada com ecolgica per la dificultat que generen les rotacions conreus al Delta per la salinitat, considera més factible focalitzar els esforos cap a garantir que l'arrs produt no contingui rastres de "cap matria, fins i tot les que estan autoritzades". Un pas més enll del que es coneix com a "producció controlada", similar a la integrada, amb l'assessorament i acompanyament que la Cambra presta als seus associats a l'hora d'abordar el conreu de varietats específiques. Es tracta, ha precisat, d'un procediment que és "fcil" i que obliga a una major cura de la "prevenció" de possibles afectacions sanitries, fent ús de productes d'agricultura ecolgica en el "moment idoni" i "amb dosis concretes" perqu el pags es pugui avanar als problemes. "A partir d'aminocids naturals es fan plantes fortes", exemplifica.Un dels fronts que manté obert la Cambra Arrossera del Montsi passa també per treballar en la recerca de noves varietats que permetin adaptar la producció d'arrs als efectes del canvi climtic, les plagues com el caragol maana o la salinització del terreny. En aquest context s'inscriu la implicació en el projecte internacional Neurice, com a única cooperativa estatal que hi pren part juntament amb l'IRTA, la Universitat de Barcelona, la de Mil i la de Glasgow, i entitats i instituts de recerca com CRAG, Cirad, Crea, Indear, el xins CAAS, la Cambra Arrossera de Montsi, el centre francs RIZ i la societat italiana Sementi. Aquest 2019 ser el segon any de proves al camp i els resultats, de moment, són "molt bons" . Finanat per la UE amb 4,6 milions d'euros el seu objectiu, recorda Matamoros, és "desenvolupar varietats resistents a la salinitat", protegint el sector dels efectes del canvi climtic i de plagues com el caragol maana, a partir de tcniques que s'estan introduint al Delta, com la sembra en sec. Una plaga que, apunta, es troba estabilitzada en unes 200 hectrees. Hi influeix, indica, la menor densitat de població al riu i les mesures de control que s'apliquen a les infraestructures de regadiu i els camps: l'assecament, els guarets i els tractaments amb saponines o la inundació amb aigua salada dels desguassos. "L'estem controlant fora", assegura. Regenerar les llacunesL'altre gran maldecap que preocupa el sector és la regressió del Delta, amb la salinització del terreny i algunes de les llacunes litorals agreujant-se amb l'increment dels efectes del canvi climtic. "Encara estem a temps de solucionar el problema: no se si és aportació de sediments, per per exemple, l'Encanyissada s'hauria de sanejar, aportant aigua dola", apunta. Matamoros valora positivament accions com la nova guarda costanera a la badia dels Alfacs, per lamenta que s'hagi expropiat als pagesos s'hauria pogut construir uns metres més endins de la badia per generar un reservori d'aigua dola per a la fauna i la vegetació autctones. "Era una molt bona oportunitat per fer-ho. Calia ser més ambiciosos", sosté.Per més enll d'aquests reptes sobre el terreny, Matamaros és conscient que el futur del sector al delta de l'Ebre passa per diversificar la producció i les formes de negoci. "És evident. Estem buscant altres coses: no pot ser només lo típic paquet d'arrs. La distribució est cada cop més concentrada i és més complicat fer volum. La marca blanca domina mercat i al final has de buscar variar. Estem en aix: aquest estiu quedar definit el que fem", ha anunciat el president de l'entitat, sense voler precisar més.Malgrat tot, creu el president de la cooperativa que el sector va perdre una gran oportunitat descartant la fusió final de les dos cooperatives de segon grau dels dos hemideltes Arrossaires, a l'esquerra, i la Cambra del Montsi, a la Dreta- en una única entitat. "Segueixo pensant que és una llstima que les cooperatives no estiguin fusionades. Faríem una empresa molt potent i de territori molt important", insisteix Matamoros, que nega l'existncia actual de moviments en aquest sentit sense descartar que aquesta opció torni a prendre cos en un futur. "Cada cooperativa ha agafat una línia: Arrossaires s'ha decantat per Nomen, la marca i la seva visió i nosaltres tenim la nostra", ha precisat.Campanya de "molta qualitat"Aquesta última campanya, els socis de la Cambra Arrossera del Montsi van produir 41.000 tones d'arrs de "molta qualitat". Una collita també quantitativament molt elevada, malgrat els efectes que una calamarsada a principis de setembre va tenir sobre la producció d'unes 1.000 hectrees entre Amposta i Sant Carles de la Rpita. Els preus, en la línia dels últims cinc anys. S'han mantingut estables i amb una certa tendncia a pujar. Gairebé dos terceres parts d'aquesta producció es comercialitza a través de marques blanques en cadenes com Dia, el Corte Inglés i Bon Preu, entre d'altres- i un 12% a través de la marca prpia, que segueix una línia ascendent els últims anys, d'acord amb l'impuls que li dona l'entitat. La resta es distribueix a l'engrs, als mercats estatals i a l'exportació com la mateixa marca-. El negoci de trencats o farina d'arrs complementa els pilars principals i contribueix a fer arribar la facturació anual de la cooperativa als 40 milions d'euros.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés