Janet Sanz diu que es resol una "anomalia histrica" que far que el temple "pagui com tothom, sense cap privilegi"
ACN
Barcelona.-Les obres de la Sagrada Família ja estan regularitzades davant l'Ajuntament de Barcelona, i la Comissió de Govern ha concedit la llicncia dobres a la Junta Constructora de la basílica, que estableix les condicions per a la construcció de l'emblemtic edifici de l'Eixample. Aquest permís culmina el procés que el Govern municipal ha dut a terme al llarg del mandat per regularitzar un assumpte pendent des que es va sollicitar la llicncia a lAjuntament de Sant Martí de Provenals el 1885, fa més de 130 anys. La llicncia costar 4,6 milions d'euros, i la junta constructora pagar 36 milions més en deu anys per millorar la mobilitat i el manteniment de l'entorn.
La tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, ha dit que "per fi" s'ha acabat amb una "anomalia histrica" que far que el temple pagui "com tothom, sense cap privilegi".El cost inicial de la llicncia d'obres era de 12 MEUR, per, en ser un equipament públic i una entitat sense nim de lucre, la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família ha tingut una bonificació del 65%, fet que ha redut el preu de la llicncia a 4,6 MEUR. Es tracta de la llicncia d'obres més cara de la histria democrtica de la ciutat. La més cara, fins ara, va ser la de la reforma de l'Hospital de Sant Pau, per la qual es van pagar 1,9 MEUR. La segona llicncia d'obres més cara fins ara havia estat la de Diagonal Mar, que va tenir un cost de 1,8 MEUR.La llicncia és fruit de lacord histric signat entre lAjuntament i la Junta Constructora loctubre passat segons el qual la Sagrada Família es compromet a aportar 36 milions deuros per finanar les despeses municipals que generen les seves activitats. El pacte es va formalitzar després de dos anys de feina conjunta entre les dues institucions, en la qual també es va avanar en la redacció dels dos instruments urbanístics necessaris una Modificació del Pla General Metropolit (MPGM) i un Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) per regularitzar les obres. Els dos plans es van aprovar el febrer passat en el marc del plenari municipal.Seguidament, el patronat va sollicitar el permís dobres que sha concedit ara i que sha tramitat a partir dels parmetres dels documents urbanístics. En concret, la llicncia preveu una gran rehabilitació amb augment de volum i lexecució de les obres dedificació del temple, que consta de ledifici principal, diverses torres dalades diferents i dues plantes soterrani.El sostre mxim edificable a la parcella és de 53.495,61 metres quadrats, si bé la superfície construda sobre rasant és inferior, de 41.026,69 metres quadrats. L'alada mxima ser de 172 metres, corresponent a la torre principal, la de Jesucrist. Pel que fa a les dues plantes soterrani, la -2 ocupa parcialment els xamfrans de Mallorca amb Sardenya i Marina, i conté magatzems i installacions de ledifici. A la planta -1 hi consta la cripta, galeries sota la nau principal i installacions. La llicncia també descriu una construcció del temple per etapes, i preveu un termini dexecució total que finalitzar lany 2026 i un pressupost de 374 milions d'euros.Per obtenir la llicncia dobres, la Junta Constructora haur de pagar a lAjuntament un total de 4.627.074,03 euros. Aquest import surt de lImpost de Construccions, Installacions i Obres (ICIO), que suposa 4.385.341,94 euros, i la taxa de llicncia dobres, que són 241.732,09 euros.En parallel a la llicncia dobres, lAjuntament també ha tramitat els permisos dactivitat pel que fa als usos de la basílica. Així, lactivitat principal de ledifici és de centre de culte visitable, obert al públic més enll de lhorari dels actes litúrgics. I inclou una part de museu, per la qual cosa lús és religiós i cultural.Shi inclouen, a més, usos compatibles relacionats amb el funcionament i ladministració del centre, com la sagristia, oficines o tallers de manteniment. Alhora, shi fa constar lús comercial com a complementari, ubicat a les plantes soterrani. Aquest últim estar restringit a la categoria de petit establiment de venda al detall de productes relacionats amb el temple, amb una superfície mxima de 378 metres quadrats, una mica menys que ara, i tindr accés només des de linterior de la prpia basílica.Tant la llicncia dobres com els plans urbanístics aprovats estableixen lordenació urbanística de la parcella que ocupa actualment el temple, delimitada pels carrers Provena, Sardenya, Marina i Mallorca. Així doncs, no shi aborda la possibilitat de la continutat del projecte amb lescalinata daccés a la faana de la Glria pel carrer de Mallorca. No obstant, ara que ja shan tramitat i concedit les llicncies corresponents, el proper pas un cop constitut el nou govern municipal ser promoure una comissió de treball per estudiar i obrir el debat sobre les possibles solucions per resoldre lafectació urbanística. Aquesta comissió tindr participació del patronat, vens i entitats de la ciutat.Coresponsabilitat del temple en la millora de serveis i manteniment de lespai públicEls permisos dobres i dactivitat sintegren en lacord que estableix que la Sagrada Família aportar 36 milions deuros en els propers deu anys per millorar aspectes vinculats a la urbanització, la mobilitat, el transport públic i el manteniment de lespai públic de lentorn.Es tracta dun pas indit des de linici de la construcció de la basílica, ara fa més de 130 anys. Ara en fa dos, el govern municipal i el patronat van crear una comissió de treball per trobar el millor encaix de les obres del temple i del seu funcionament en el seu entorn immediat, tenint en compte la singularitat de ledifici i, alhora, els efectes que es deriven de la seva activitat sobre la mobilitat urbana i lespai públic.La Sagrada Família és un dels edificis més concorreguts de Barcelona, amb 4,5 milions de visites anuals a linterior i al voltant de 20 milions que lobserven des de fora. Aquesta intensitat dús de lespai públic que envolta el temple i també del transport públic de lentorn ha portat a rubricar uns compromisos enfocats a millorar els serveis ciutadans i el manteniment de lespai.Pels visitants que rep, la Sagrada Família genera una important mobilitat en transport públic. A partir dara, el patronat nassumir part del cost i aportar 22 milions deuros durant 10 anys, a raó de 2,2 milions per any, que es destinaran a la millora del transport públic. La xifra sha calculat en funció del número de visitants que té el temple cada any, al voltant de 4,5 milions.A més daix, la Sagrada Família invertir 7 milions deuros en la millora de laccessibilitat amb Metro. Per decidir com es concretar, lAjuntament i el patronat crearan una comissió de treball que estudiar les mesures més adequades per millorar laccessibilitat del temple des del Metro, a fi de disminuir el nombre de visitants que utilitzen els actuals accessos de lestació de Sagrada Família. Les solucions podran consistir a crear un accés directe al temple; un nou accés a lexterior; millorar i ampliar els accessos existents, o qualsevol altra actuació que la comissió de treball i els organismes implicats considerin adequada.El condicionament dels entorns de la Sagrada Família és clau per millorar la qualitat de vida del venat i per facilitar una millor gestió de lafluncia turística. Per aix, la Junta Constructora contribuir amb 4 milions deuros a reurbanitzar els carrers que envolten el temple. Els trams dactuació, els projectes específics i el seu desenvolupament es definiran a través dun procés participatiu amb el venat. I per contribuir a les despeses municipals derivades de lactivitat del temple, el patronat aportar 3 milions deuros durant 10 anys 300.000 cada any. Es destinaran al manteniment de serveis com la neteja, la vigilncia i els agents cívics.
