Publicado 14/11/2019 11:10

ANULLA L'ANTERIOR:Els pagesos del Xerta-Sénia volen comenar a regar en tres zones compactades que sumen 1.400 hectrees

El president de la Comunitat de Regants remarca l'oposició de l'assemblea a utilitzar el regadiu per a un transvasament

ACN

Santa Brbara.-La Comunitat de Regants del canal Xerta-Sénia vol iniciar el desplegament del regadiu en tres zones compactades que sumen prop de 1.400 hectrees de les 16.500 en total per a les quals est previst el projecte. Segons el nou president de l'entitat, Josep Lluís Gimeno, el Departament d'Agricultura , que porta invertits més de 100 milions d'euros en l'obra, far públic a finals del mes de gener el calendari d'arribada de l'aigua a les finques dels pagesos adherits, que hauran de fer front a un cost de 2.436 euros per hectrea, en el cas del regadiu complert, i 1.231 euros per hectrea, en el de suport. Gimeno també ha fet públic l'acord d'oposició de l'assemblea de la Comunitat a l'ús del regadiu per a un possible transvasament.

(Aquesta notícia substitueix la publicada el 13 de novembre del 2019 a les 15:14 hores on, per error, s'informava que els pagesos adherits haurien de fer front a un cost de 2.436 euros per hectrea i any, en el cas del regadiu complert, i 1.231 euros per hectrea i any, en el de suport, quan es tracta únicament d'euros per hectrea. La notícia original ja ha estat corregida)La viabilitat del regadiu del Xerta-Sénia, en el qual la Generalitat ha abocat 100 milions d'euros de recursos públics amb 24 dels 36 quilmetres de canal construts- sense que encara s'hagi pogut posar en marxa després de dcades de projectes i intents frustrats, ha sembrat tradicionalment dubtes sobre la possible utilitat real de l'aigua que ha de portar el canal. Així ho ha manifestat en nombroses ocasions la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que ja ha demanat una reunió a Gimeno per abordar aquests extrems, per qui el projecte és "imprudent" perqu es basa en l'oferta d'una aigua que es fa arribar molt prop del País Valenci, tradicionalment sollicitant del transvasament del riu.La nova junta directiva dels regants, per, ha comparegut públicament aquest dimecres per intentar esvair tots els dubtes al voltant d'un projecte que consideren necessari no només per evitar que la sequera acabi condemnant les collites d'olives o cítrics dels prxims anys, sinó també com una qüestió d'"equilibri" territorial entre la costa i les planes interiors de les Terres de l'Ebre. "No podem deixar que dintre de deu quinze anys no quedi aquí ningú, s'ha de donar una oportunitat", ha indicat.A més, han recordat, el primer acord aprovat en l'última assemblea de la Comunitat de Regants compromet a l'entitat a "no participar en projectes transvasistes". "Hem de posar fi al mantra que no es para de repetir que el Xerta-Sénia és un transvasament i de que no reguem per culpa de la PDE. No és cert", ha sentenciat Gimeno, tot reiterant el seu agrament al moviment antitransvasament pel seu "treball en defensa del riu" i manifestant la seva voluntat de reunir-se amb els seus representants.Segons ha precisat el president, la sequera persistent ha ajudat a disparar l'inters dels pagesos pel canal, passant de les 380 hectrees adherides el passat 2017, a partir de l'aprovació del full de ruta per materialitzar el projecte, a les 4.712 actuals. Una xifra que suposa encara una mica per sobre de la quarta part de la superfície total prevista de 16.500 hectrees a les quals no renuncien a assolir i que, segons el president, ha estat possible en bona mesura grcies al suport, l'any passat, del sector de l'oli i de la Federació de Cooperatives Agrries de Catalunya que va disparar el nombre d'hectrees fins les 2.300 el passat 2018.Per posar fil a l'agulla, la Comunitat es va basar en aquesta última xifra de superfície per "orientar els objectius" del regadiu a partir de tres zones compactades, amb una taca més delimitada de finques adherides concentrades, per facilitar el desplegament inicial. Serien, concretament, 91,27 hectrees de la zona 1, als termes d'Aldover i Xerta; 382 hectrees de la 2, que abasta únicament el terme de Roquetes; i 905 de la 3, entre Roquetes, Santa Brbara, la Galera i Mas de Barberans. Tot i que creuen que facilitar l'expansió inicial, creuen que, tractant-se d'un projecte "d'utilitat pública", no hi hauria problemes per estendre la xarxa per finques que no es trobin adherides.Els costos per poder accedir al regadiu, segons precisa Gimeno, "no han variat des de 2017". En el cas del regadiu complert, amb una dotació de 4.357 metres cúbics per hectrea i any limitada en mesos de mxima demanada a 1.997- el cost és de 1.800 euros per hectrea més IVA, als quals se sumen 636 euros per a obres auxiliars i asfaltats de camins. En el cas del regadiu de suport, amb una dotació de 1.987 metres cúbics per hectrea i any amb limitació de 787 els mesos de mxim demanda- el cost de portar l'aigua se situa en 1.231 euros més IVA per hectrea, ats que no se'ls carrega el cost de les infraestructures auxiliars per compensar aquesta menor disposició. A tot aix cal sumar la tarifa lineal de consum d'aigua de 0,09 euros més IVA i un manteniment fix anual de 130,17 euros per hectrea. La posada en marxa inicial requerir activar una de les quatre bombes cadascuna pot abastir unes 2.000 hectrees- de l'estació que capta l'aigua de l'Ebre.Amb aquesta aigua, sostenen els regants, es podran conrear cítrics, oliveres també de forma "superintensiva"- o també ametllers. Creuen que, difícilment, pot permetre alternatives com els alvocats, que requereixen una despesa molt elevada d'aigua. "La Declaració d'Impacte Ambiental redueix al mínim les possibilitats de transformació", explica el president. En aquest sentit, apunta que les dotacions de reg complert, que farien possible les transformacions, s'han limitat en espais que requereixen protecció com la zona de la falda dels Ports a Roquetes o els Secans de l'interior del Montsi.La Comunitat de Regants no tem que els elevats preus de portar l'aigua a les finques, combinat amb els baixos preus que registren les collites els últims anys, puguin fer decaure l'inters en el projecte per apart dels possibles interessats. "Perdre seria no produir. El pags no vol perdre més diners, vol invertir perqu s'ha de veure com una inversió de futur", apunta Gimeno tot i reconixer que es tracta de xifres econmiques considerables. Neguen que la superfície adherida sigui massa baixa per poder posar en marxa el regadiu: "qualsevol projecte ha arrencat amb aquestes xifres. Si hi ha suficients hectrees per comenar, els objectius s'han assolit". Per contra, assegura que "una perforació un pou- és més car que aix". Considera que els pagesos es troben ara en la fase de buscar fórmules per fer front a aquesta despesa, sense precisar si existiran ajuts públics o formes flexibles de finanament. Unes condicions que haur de fer públiques també la Generalitat a finals de gener.Un dels altres aspectes controvertits que plantejava el projecte era la situació en la qual deixaria els pous que es troben a la zona irrigable. En aquest sentit, la PDE havia manifestat dubtes sobre la possibilitat que es forcés la integració d'aquests pous a la nova comunitat. Gimeno ha assegurat que aquests regants tenen "llibertat" per adherir-se o no i que, en qualsevol cas, és la Confederació Hidrogrfica de l'Ebre la que els aprova i regula. "Si s'integren com a regants nous, no perden la concessió", ha explicat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés