El candidat de Més Riba-roja refora la majoria absoluta amb sis regidors sota el paraigües de la FIC, després d'abandonar el PDeCAT
ACN
Riba-roja d'Ebre.-Antoni Surez va acabar el seu segon mandat amb bona part dels seus homlegs a la comarca pressionant per aturar el dipsit de residus que va autoritzar, cessat dels seus crrecs al govern territorial i abandonant el seu partit, el PDeCAT, pel qual es va sentir desemparat. Amb un equip renovat i l'abocador en marxa, l'alcalde de Riba-roja posava a examen el 26 de maig les seves decisions. Surez, ara sota les sigles de la FIC (Federació d'Independents de Catalunya), ha revalidat i ampliat la majoria absoluta amb sis regidors. "S'ha premiat la posició de defensa al dipsit i centre valorització per m'agradaria destacar que ha estat un premi a tota una línia de treball d'una quatre anys", ha assenyalat l'alcalde de Riba-roja.
Antoni Surez ha assegurat que ell i el seu equip se senten "més que satisfets" amb els resultats electorals, "un aval", ha dit, a la gestió al capdavant del consistori dels dos últims mandats, i no només per la defensa del projecte del dipsit de residus industrials no perillosos i el centre de valorització que ja construeix la UTE Lestaca a la zona de les Valls. "Hem revertit la situació econmica de la casa i l'Ajuntament est gairebé sanejat. S'han fet inversions i obres que han perms millorar la vida dels ribarojans", ha assenyalat. De fet, de més de prop de 2,5 MEUR de deute en préstecs o de romanent negatiu i deutes a provedors, l'Ajuntament ha situat el romanent en 660.000 euros positius i un deute als bancs de menys de mig milió d'euros. Respecte a l'abocador, Surez reconeix que no hi ha hagut una candidatura contrria al projecte, ja que la Candidatura de Progrés (CP) liderada per José Luís Aparicio també hi ha donat suport. Ara bé, de 990 votants, 650 vots han estat per Més Riba-roja i CP. "No hi ha marge de dubte", ha assegurat l'alcalde. La unanimitat amb qu l'Ajuntament va defensar el projecte en la recta final d'aquest últim mandat, fa que Surez i el seu equip estiguin debaten "una oferta" per al grup d'Aparicio, amb la intenció de "trobar vies de collaboració entre les dues forces polítiques" els propers quatre anys. "No hi ha res descartat per soc partidari de continuar collaborant en el projecte del dipsit i en altres implantacions industrials que, de forma imminent, hi haur a casa nostra", ha assegurat. Més enll de la segona planta de despolimerització catalítica que s'ha comproms a construir Lestaca a Riba-roja d'Ebre, Surez ha assegurat que també "est avanant" la revisió del projecte de la central hidroelctrica reversible que es va projectar l'any 2011 i que podria convertir-se "en la gran reserva enrgica d'Europa". L'alcalde ha explicat que la central "va ser declarada projecte d'inters comunitari fa un any i mig" i "que es troba en tramitació ambiental". D'altra banda, Surez, que ser conseller per la FIC del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, insisteix en qu la comarca ha de definir un model de desenvolupament que faci "compatibles" l'agricultura, el turisme i la indústria, incloent la gestió de residus i l'economia circular. "És tot un nínxol de creació d'ocupació i riquesa, marcat per la Unió Europea, que no ens veiem en cor de menystenir", ha defensat. L'alcalde de Riba-roja d'Ebre confia que, passats dos períodes electorals "solapats", s'acabin els posicionaments "exagerats i hiperventilats" d'alguns i es faci una "lectura reposada" dels resultats. L'Ajuntament de Riba-roja d'Ebre, ha dit, segueix disposat a asseure's per debatre el model comarcal per també est disposat a parlar amb el Govern. En concret, Surez ha demanat reunir-se amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Dami Calvet, qui va liderar l'intent d'aturar el dipsit de Riba-roja, iniciant una revisió de la llicncia ambiental, i qui el va cessar com a director dels serveis territorials a les Terres de l'Ebre, després que el consistori atorgués la llicncia d'obres de l'abocador. "Hem d'abordar la gestió i la posada en marxa del centre de valorització i del dipsit", ha recordat. Les obres avancen al ritme previst. La construcció del vas de la primera cella del dipsit est "molt avanada", com també la nau, el taller i altres infraestructures complementries. "Res fa pensar que el 17 de juliol no tinguem la infraestructura en marxa i l'empresa pugui fer la comunicació responsable al Departament de Territori i a l'Agncia de Residus per comenar l'activitat", ha assenyalat Surez. De la revisió de l'autorització ambiental que va exigir Territori, emparat en un informe de la Confederació Hidrogrfica de l'Ebre (CHE), n'han sortit noves mesures complementries per augmentar la seguretat del projecte que l'empresa promotora ja ha assumit. Entre altres, la depuradors d'aigües residuals haur de tenir també un sistema d'osmosi inversa per millorar les característiques fisicoquímiques de l'aigua que s'ha d'abocar. "Si d'alguna cosa ha servit la pressió que ha rebut l'Ajuntament i l'empresa ha estat per millorar les concessions de seguretat per al medi ambient i per a la salut de les persones. És la lectura positiva de tot all que ha passat", ha defensat l'alcalde ribaroj. A més a més, Lestaca també contribuir econmicament en la creació d'un reg de suport, per a la nova comunitat de regants que s'ha comenat a constituir, i que estar formada per propietaris agraris afectats per les obres d'accés al nou centre de valorització. S'ha signat un compromís entre els propietaris, l'empresa i l'Ajuntament. El nou reg abastiria entre 120 i 123 hectrees del marge esquerre.
