Joves emprenedors compren lemblemtic edifici de la Licorera Vallense, on encara shi conserven bótes de vi i documentació de lpoca
ACN
Valls.-Una antiga fabrica danís de Valls es reobrir com a restaurant de calotades. Tres emprenedors locals han comprat lemblemtic edifici de la Licorera Vallense, a la zona del Portal Nou, on temps enrere shi concentrava lactivitat industrial. La destilleria va obrir lany 1918 i va estar en funcionament fins a lany 2001. Va ser la darrera licorera a abaixar la persiana a Valls. Dins limmoble, que també va ser la residncia familiar dels amos, encara shi conserven una desena de bótes, quatre tines i un cub cermic al soterrani. Els empresaris volen restaurar-ho tot i obrir de cara a lestiu vinent el que promouen com lúnic restaurant dins la ciutat on s'hi faran calots, com a alternativa a l'oferta de lextraradi. El projecte resulta engrescador fins al punt que hi ha vallencs disposats a cedir-los les escasses ampolles dantics anisats i licors que es conserven de lpoca per ambientar el local.
La Licorera Vallense és un singular edifici cantoner, de quatre nivells -soterrani, planta baixa, primera planta i golfa-, que forma part del patrimoni arquitectnic i industrial de la ciutat. El seu nom encara es pot llegir amb grans lletres majúscules a la faana lateral, tot i que era més coneguda com a Licorera Vallenca -en catal. Els emprenedors tenen clar que aquest ser el nom del nou restaurant en un ambiciós projecte de remodelació plantejat per fases.Dentrada, els empresaris rehabilitaran la planta baixa on es fabricaven i emmagatzemaven els licors -fins a més de seixanta, segons els historiadors locals. Es tracta dun espai de més de 300 metres quadrats on shi planteja un menjador per a prop de cent comensals. També es faran menjadors reservats aprofitant petites dependncies, com el cub subterrani o lantiga oficina, on encara shi guarden llibres de comptabilitat de lpoca dins unes velles vitrines.Al fons daquesta planta baixa, shabilitar la cuina i la brasa, just a lantiga sala on shi destillaven els licors. També es disposa dun petit repl que feia les funcions de laboratori. La resta de plantes de limmoble, en bon estat de conservació malgrat haver estat gairebé vint anys tancat, queden subjectes a futures fases dampliació. Els empresaris també han adquirit el pati exterior dun immoble adjacent per installar-hi una zona de terrassa per als clients.El projecte ha generat tal expectació a Valls fins al punt que diversos particulars shan ofert a cedir ampolles duns anissos i licors molt buscats que ja shan convertit en material de colleccionista. Dentre la seixantena de productes que es fabricaven en aquesta licorera, els més representatius van ser lanís Mallorquí, lestomacal i el conyac o brandi Grogués. La família que n'era propietria també cedir un dels dos únics alambins que hi havia a la fbrica.La licorera va ser fundada per Remei Grogués lany 1918. Tot i ser la propietria del negoci, la licorera se la coneixia sobretot per un dels seus productes, Anís Mallorquí, que responia al cognom del seu marit Anton. Van tenir dos fills i el negoci va prosperar. Passats els anys, la propietria va quedar viuda i més endavant es va casar amb Pere Compte Crusells, amb qui va tenir dos fills més. Els descendents van mantenir el negoci familiar fins al seu tancament.La fabricació dels licors i els anisats a Valls va ser una indústria potent, amb un gran prestigi que va anar creixent i fent-se un forat en el mercat exterior. Sexportava a Europa i fins tot per Cuba i diversos pasos dAmrica Llatina. Lpoca dor de lanís de Valls es va iniciar lany 1880 i va perdurar fins al 1930. A la dcada dels cinquanta encara hi havia set fbriques potents, per des daleshores van entrar en decadncia fins al 2001, quan va tancar la Licorera Vallense.Enric Castells, un dels socis del projecte, parteix de lexperincia que fa sis any enrere va obrir, amb els seus germans, un altre restaurant en una antiga casa remodelada que guarda certa semblana amb la licorera, a escassos 300 metres de distncia. Per abans que lespai va sorgir la idea. Sens va ocórrer que faltava un lloc on fer calots dins de Valls i vam topar amb aquesta joia, diu. Ho restaurarem perqu tingui la mateixa essncia daquella poca, conclou.
