David Verdaguer (Josep) i Mar Ulldemolins (Pilar) mantenen una relació clandestina que els reuneix cada any el mateix dia al mateix hotel durant 25 anys
ACN
Barcelona.-La comèdia romàntica i nostàlgica 'Un cop l'any' és el retorn a la direcció teatral d'Àngel Llàcer després de l'èxit de 'Molt soroll per no res' i 'El Petit Príncep'. En l'obra, David Verdaguer (Josep) i Mar Ulldemolins (Pilar) són dues persones casades i amb fills que mantenen una relació clandestina que els reunirà cada any el mateix dia al mateix hotel durant un quart de segle, del 1975 al 2000. Durant el transcurs d'aquests 25 anys, hauran de fer front a l’evolució que experimentaran les seves respectives llars i, al mateix temps, adaptar-se als canvis socials i històrics que també afectaran les seves vides. L’original de Bernard Slade –'Same time, Next year', aquí adaptat per Hèctor Claramunt- va triomfar als anys 70 a Broadway i es va popularitzar gràcies pel·lícula del mateix títol protagonitzada per Ellen Burstyn i Alan Alda. 'Un cop l'any', que s'estrena el proper 13 de novembre al Teatre Poliorama de Barcelona, és una producció de Minoria Absoluta i Cow Theatre.
"El nostre 'Un cop l'any' narra la història d'una parella jove que es coneix quan té vint-i-pocs anys en un parador de la Rioja i s'enamora. Cadascú té la seva família, casats i amb fills, però decideixen no renunciar a aquest amor que neix l'any 1975", detalla el propi Àngel Llàcer. "Així, pacten trobar-se cada any, a la mateixa hora i el mateix dia, a l'habitació de l'hotel on es van conèixer. I això al llarg de 25 anys", continua Llàcer. "En aquest quart de segle veiem tota l'evolució d'ells dos en la seva relació personal, però també amb les seves respectives famílies i la societat. És un viatge preciós", reflexiona en veu alta el director teatral, que considera 'Un cop l'any' alguna cosa més que una comèdia romàntica. "En aquesta obra hi ha de tot, comences rient però després et toca molt profundament", avisa Llàcer a l'espectador. "A l'inici tot és molt innocent, estàs molt a gust i agafes afecte als personatges. Però els passen coses, i les seves alegries són les teves i els seus patiments, també", afirma el director barceloní. "És una obra bonica però hi ha un plor nostàlgic i emotiu", puntualitza Llàcer, que també ha justificat la necessitat de traslladar l'original de Bernard Slade (que passa als Estats Units del 1950 al 1975) a la realitat catalana. "Jo preferia que passés aquí perquè per la gent és més fàcil identificar l'espai, el temps i el territori", ha comentat el director d'Un cop l'any', que també fa un salt temporal i aquí transcorre del 1975 al 2000. "Es tracta d'un període clau perquè acaba la dictadura i comença un nous temps, amb democràcia i més llibertats", assenyala Llàcer, que posa especial èmfasi en el paper de Mar Ulldemolins (Pilar). "L'obra explica molt l'evolució de la dona i ella canvia moltíssim. Comença essent una dona casada molt jove a una dona que decideix agafar les regnes de la seva vida", avança enigmàtic el director, que no mostra dubtes en la tria de David Verdaguer i Mar Ulldemolins pel seu 'Un cop l'any'. "Necessitava dos molt bons actors. En l'obra hi comèdia, però també drama. Hi ha molta veritat", afirma Llàcer, que recorda que a l'inici de la funció els dos personatges tenen 20 anys i, en finalitzar, voregen els 50. "Han de fer una construcció de personatge, han d'estar molt diferents", ha reblat el director barceloní. "De fet, jo els vaig dir quan vam començar a assajar que fem aquesta obra per retrobar el plaer de fer teatre. I això és el que hem fet", ha conclòs amb satisfacció Llàcer.
