L'escriptor qualifica la novel·la com la seva "obra capital", escrita durant tretze anys per fer "les paus" amb el seu passat
ACN
Barcelona.-L' escriptor Andreu Carranza (Ascó, 1957) proposa en la seva última novel·la 'Ciutat de llops' (Columna) un viatge ínim per un paisatge i una memòria perduda a través de l'Ebre que ja "no és". L'autor de la novel·la, que deambula entre el costumisme, el gènere negre i el misteri sota una espessa boira, la qualifica com la seva "obra capital" escrita durant tretze anys, que li ha permès "fer les paus" amb el seu passat i "tancar portes que tenia obertes". 'Ciutat de llops' és una novel·la "al·legòrica" que condueix el lector en un llagut amb sis tripulants a través de les aigües del riu a la recerca de respostes, fets fantàstics, llegendes i éssers mítics. "És el tancament d'una època, m'he quedat tranquil i suposo que a partir d'ara escriuré d'una altra manera", ha precisat.
El relat està protagonitzat per l'oncle Passarius, el propietari del llagut amb el que creua l'Ebre -una terra que, des del principi, es qualifica "de molta sang"- acompanyat de l'Eban, l'Abiner, la Baikar, l'Ager i l'Aranko. Envoltats de boira, se submergiran en les històries que envolten un riu ple de misteri, fins i tot pels mateixos habitants de la zona.L'obra, però, està molt influïda per la vida del mateix escriptor, que treballa com a conserge d'un institut de Flix i que es va fer amb el Premi Josep Pla l'any 2015. Segons ha explicat, es tracta d'una obra "molt al·legòrica" amb un significat "molt personal". El lector, afegeix, no hi trobarà la seva història ni la del seu pare, però sí que ha aprofitat tots els elements de la novel·la per anar a buscar el seu passat.Precisament un dels protagonistes, l'Eban, va a la recerca del seu pare pel riu, una referència amb vinculacions personals. Així, el pare de Carranza va ser el primer alcalde democràtic d'Ascó, que va prometre deixar la població i endur-se la família a Girona si es construïa una central nuclear. La lluita antinuclear i l'exili del seu poble va tenir, per un Carranza llavors molt jove, un impacte "molt fort". Així, va haver de deixar els amics i abandonar un espai conegut, una circumstància que "literàriament" l'ha "arrossegat" més de 25 anys. "Ara m'he alliberat de tot allò", ha reblat. El riu es configura com el fil conductor de l'argument, un Ebre que no només està contaminat sinó també transformat. "Les especies del riu ja no son les que jo coneixia quan era petit, el silur, el musclo zebra... hi ha una contaminació absoluta, s’ha transformat", ha precisat. En aquest sentit, busca donar "la veu" als lectors. En aquest sentit, una lectora li va donar la raó afirmant que és la novel·la que "li feia falta a l’Ebre".
