Publicado 17/01/2019 17:37

Andorra aprova la reforma de la llei de la Funció Pública amb el rebuig de l'oposició i els sindicats de funcionaris

L'executiu del Principat demana que es doni "una oportunitat" al nou text

ACN

Andorra la Vella.-El Consell General dAndorra ha donat llum verda aquest dijous a la reforma de la llei de la Funció Pública, amb els 15 vots a favor de l'equip de govern de Demcrates per Andorra i els 13 en contra de la resta de grups. Des de l'oposició han lamentat que no hi hagi hagut consens per tirar endavant aquesta norma, que també han titllat de "nyap". Mentre, des de l'executiu han demanat als sectors crítics que donin "una oportunitat" al nou text. De fet, aquest dimecres al vespre els sindicats que representen als treballadors públics van convocar una nova mobilització de protesta al centre dAndorra la Vella, a la qual hi van assistir centenars de persones.

La ministra andorrana de Funció Pública i Reforma Administrativa, Eva Descarrega, ha exposat, durant el debat previ a la votació de la llei, la necessitat que s'aprovés el text, el qual ha qualificat com de llei "d'oportunitats" i ha destacat que cal que se li doni temps per demostrar que així és. En aquest sentit, ha defensat que la modificació de la norma suposa una millora de les condicions de treball i fa que l'administració sigui "més gil, més eficient i més sostenible". A més, ha argumentat que aporta millores en la mobilitat dels treballadors i que, pel que fa als complements, ha emfasitzat que es tingui en compte no només l'antiguitat sinó també la productivitat i la carrera professional. Quant als retrets sobre la manca de consens, Descarrega ha entonat el 'mea culpa' i ha destacat que els hagués agradat arribar a un acord sobre la llei, lamentant que no hagi estat possible. I és que tots els grups de l'oposició han coincidit en assenyalar que no s'han tingut en compte els treballadors i han posat en dubte que pugui ser una bona llei quan els qui l'han de complir han mostrat la seva oposició al text. El president del grup parlamentari liberal, Jordi Gallardo, ha destacat que sigui una llei "contra la funció pública i contra els treballadors" i ha acusat Demcrates per Andorra (DA) d'haver "desmantellat" aquesta funció pública. En aquest sentit, ha assegurat que el govern andorr fa diferncies en les negociacions segons qui sigui l'interlocutor. A més, els ha retret la "manca de cintura política" en la negociació del text. Des del Partit Socialdemcrata (PS), la consellera Rosa Gili ha destacat que aquesta llei demostra el "fracs estrepitós" de vuit anys de governs demcrates i els ha acusat d'haver empitjorat les condicions laborals dels treballadors públics i també d'haver "destrossat" tant la seva imatge com la motivació. "Es podran penjar la medalla", els ha etzibat Gili al govern, d'haver "provocat" dues vagues dels funcionaris en vuit anys. Al seu torn, el conseller d'Unió Laurediana Independents de la Massana, Josep Pintat, ha destacat que el text és un "nyap" que s'ha fet "sense consens i sense saber quina administració es necessita". En aquest sentit, ha subratllat que la llei no permeti "consensos". Ha afegit el fet que aquest redactat hagi provocat "crispació" i ha defensat que "un país sense una funció pública eficient est condemnat a la mediocritat". Tant Pintat com el conseller de Socialdemocrcia i Progrés (SDP) Víctor Naudi han arribat a demanar directament als consellers de l'equip de govern que no donessin suport a la llei, mentre que la consellera independent Sílvia Bonet ha posat en dubte que aquest sigui el millor moment per tirar endavant el text. Altres crítiques de l'oposició han anat en el sentit que els treballadors públics perdin la categoria de funcionaris, que es toqui la política retributiva sense que hi hagi una justificació clara al darrere o que, en general, s'empitjorin les condicions dels treballadors. La ministra Eva Descarrega ha justificat que el nou model retributiu, passant de triennis a quinquennis i afegint els dos complements de carrera i productivitat, suposar en una projecció de 25 anys 20,7 milions, mentre que el sistema de triennis hauria comportat 17 milions. En aquest sentit, ha reiterat la "sostenibilitat" del sistema que es proposa.Des de Liberals shavien presentat cinc reserves desmena a la llei i des del PS quatre i altres quatre vots particulars, referents a qüestions com que hi hagi participació sindical vinculant en el comit dorganització i gestió; els plans laborals; leliminació dels triennis o el fet que es perdi la categoria de funcionari per a aquells treballadors que no siguin els dels cossos especials. En el debat daquestes reserves sha produt un enfrontament entre els membres del PS Rosa Gili i Pere López i el cap del govern d'Andorra, Toni Martí, que els ha acusat de demaggia i populisme. Durant el debat de la llei, que sha allargat tot el matí, hi han estat presents representants dels sindicats, que aquest dimecres van convocar una protesta amb l'objectiu de manifestar el seu rebuig tant a aquest text com a daltres lleis laborals, a més de per defensar els drets socials dels habitants del Principat andorr. A la mobilització, que es va dur a terme a lespai que havia docupar ledifici de The Cloud, al centre dAndorra la Vella, hi van assistir centenars de persones.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés