ACN
Barcelona.-La consellera de Cultura, Maringela Vilallonga, ha apostat aquest dilluns perqu els fons d'Anagrama tinguin la seva seu a la Biblioteca de Catalunya. La consellera ha replicat a Jorge Herralde que la Biblioteca és un "ens viu i vivíssim" després que fa uns dies va mostrar en un acte els seus recels sobre dipositar el fons de l'editorial a la Biblioteca, tal com van recollir alguns mitjans: "Si considera que la Biblioteca de Catalunya és un cementiri perqu hi ha els autors que ens estimem, benvinguda sigui la comparació, per si ho diu d'una manera pejorativa em sap greu que pensi aix". Vilallonga ha fet aquestes declaracions en l'acte en el qual l'Editorial Barcino dona el seu arxiu histric a la Biblioteca. El fons inclou més dun centenar de capses que principalment són d'entre els anys setanta i noranta.
En l'acte de donació de l'arxiu histric de l'Editorial Barcino a la Biblioteca de Catalunya, la consellera Vilallonga ha fet especial mfasi en qu la Biblioteca "és realment el lloc en el qual han d'anar a raure tots aquells fons editorials, editors i també els editats perqu és el lloc que els pot conservar i difondre i pot fer que s'estudin". La consellera ha reconegut que ha sentit "veus de tots colors" que posen en qüestió el fet de la conservació i la promoció que fa la Biblioteca de Catalunya dels fons. "De cap manera hem de dubtar del valor que es dona a tots els editors i editats i que aix es fa molt ben fet. Vetllarem perqu tot aix sigui una vertadera estructura d'Estat i vol dir dotar-ho amb una srie de recursos de tota mena". En aquest context ha fet una crida a que "tots aquells editors que estan ara mateix dubtant sobre si 'sí' o 'no', que apostin per la Biblioteca de Catalunya". Reunió amb HerraldeA preguntes dels periodistes sobre els recels mostrats per Jorge Herralde a deixar el llegat d'Anagrama a la Biblioteca, la consellera ha explicat que s'ha reunit amb ell a la conselleria per parlar del seu fons. Ha detallat que no té originals manuscrits dels seus escriptors, per sí conserva una correspondncia mplia segons li va traslladar. "Si considera que la Biblioteca de Catalunya és un cementiri perqu hi ha els autors que ens estimem, benvinguda sigui la comparació, per si ho diu d'una manera pejorativa em sap greu que pensi aix, és un ens viu i vivíssim". Vilallonga ha explicat que es van comprometre a visitar Anagrama i aquest fons i que després des de l'editorial anessin a la Biblioteca de Catalunya per ensenyar-los-hi com es conserven els fons. "L'intentarem convncer perqu ens agradaria que Anagrama que té seu a Catalunya pugui tenir la seu dels seus fons a la Biblioteca de Catalunya perqu és el seu lloc al costat d'Edicions 62 i de Grijalbo", ha afegit la consellera. Editorial Barcino L'Editorial Barcino ha fet donació aquest dilluns del seu arxiu histric a la Biblioteca de Catalunya per posar-lo a labast dels seus usuaris i investigadors. El fons est constitut per més dun centenar de capses que principalment daten d'entre els anys setanta i noranta. El contingut de la donació aplega principalment documentació generada per l'editorial, de carcter administratiu, comptable i de gestió; com ara pressupostos, correspondncia amb els subscriptors, fitxes de gestió de drets d'autor, de l'ISBN; també conté catlegs histrics de l'editorial o altra documentació que exemplifica el procés de producció de les obres. Així mateix, conté un petit conjunt de documentació del fundador de l'editorial, Josep Maria de Casacuberta i Roger, i altres materials com ara fullets polítics clandestins que sembla que eren recopilats per ell mateix, com també alguns números de revistes o diaris. El fons s'ha integrat en el portal 'Patrimoni d'Editors i Editats de Catalunya', que inclou informació sobre quaranta-vuit editorials, i quan finalitzi el procés tcnic d'ordenació i descripció del fons, la Biblioteca far una exposició sobre l'editorial, que sempre ha mantingut l'objectiu de difondre la cultura i la literatura catalanes. Per la seva part, el director de l'editorial Barcino, Oriol Magriny, ha indicat que "tot el material servir per conixer la histria de la Barcino i conixer millor com funcionava el sector editorial catal a finals de segle". Ha recordat que el primer llibre que va publicar Barcino va ser 'Lo somni' de Bernat Metge. La primera tirada de 2.000 exemplars, ha dit, es va exhaurir en 15 dies. Nova etapa Així mateix, Magriny ha explicat que l'editorial arrenca una nova etapa amb ganes i l'obligació de donar-li un nou impuls. "Volem recuperar el paper de referent en el món de la cultura i tornar a ser un actor d'importncia en aquest país mantenint-nos fidels a la nostra missió fundacional que és la recuperació, difusió i la divulgació dels clssics catalans", ha detallat. L'editorial Barcino va ser fundada, lany 1924, pel filleg i editor Josep Maria de Casacuberta i Roger (Barcelona, 1897-1985). Es tracta duna entitat de referncia del sector editorial catal amb una tasca extraordinria en la difusió de la cultura catalana. Des de la seva fundació compta amb uns 900 títols publicats. Amb lobjectiu de divulgar la cultura catalana i recuperar la literatura catalana medieval, va crear la collecció 'Els nostres clssics', que continua activa actualment, i la 'Collecció popular Barcino'. El treball de leditorial es va distingir des dels seus inicis pel rigor i cura en ledició de textos i, així, Casacuberta va comptar amb la collaboració de notables figures com ara Ramon dAls-Moner, Pere Bohigas, Pompeu Fabra, Lluís Nicolau dOlwer o Jordi Rubió i Balaguer.
