El sindicat agrari reclama la correcció del valoració cadastral de les construccions agràries i més diners per assegurances i per eradicar malalties i plagues
ACN
Tortosa.-El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) ha denunciat que els pressupostos estatals de 2018 li assignin al Ministeri d'Agricultura la segona partida més baixa des de 2009. De l'assignació de 9.649,3 milions d'euros, el sindicat assenyala que l'estat espanyol només aporta el 20,3% ja que 6.910,8 d'aquests milions d'euros corresponen a les ajudes de la Unió Europea. UP proposarà als grups parlamentaris al Congrés que presentin esmenes per corregir la valoració cadastral que figura com a base liquidable de l'IBI (Impost sobre Béns Immobles), ja que els comptes estatals preveuen que es faci a cost de reposició i el sindicat ha denunciat la "inconstitucionalitat" d'aquesta valoració. També reclamaran l'augment de la partida per a assegurances agràries perquè cap cultiu es vegi relegat d'aquesta opció i més diners per a lluitar contra les malalties i les plagues, en ple canvi climàtic.
Unió de Pagesos proposarà a tots els grups parlamentaris al Congrés dels Diputats que, a través de les esmenes als pressupostos de l'Estat, reclamin "la correcció" de l'aplicació que es ve fent els últims quatre anys de la valoració cadastral de les construccions agràries i que el sindicat qualifica "d'il·legal" i "inconstitucional" perquè, a l'hora de cobrar l'IBI, té en compte el cost de reposició - que ve donat pel projecte, la construcció i l'impost municipal-. "Hi ha uns valors per metre quadrat que el valor de reposició triplica, quadruplica o quintuplica", ha denunciat Hilari Curto, coordinar territorial d'UP a les Terres de l'Ebre. El sindicat té en marxa una campanya informativa i ofereix assessorament per al·legar contra aquestes revaloritzacions però els pressupostos generals de l'Estat de 2018 li donen una "aplicació legal" que UP vol denunciar perquè fa disparar el cost de l'IBI i suposa altres perjudicis patrimonials per als agricultors i ramaders. Carles Sanz, coordinador d'UP al Baix Ebre, ha posat el seu propi exemple i ha explicat que el primer rebut que va rebre de la revisió cadastral li reclamaven 3.000 euros que després de les reclamacions es va reduir a 1.200 euros. Curto ha demanat que els pagesos no es confirmin quan rebin les notificacions, que no siguin "submisos" i reclamin perquè aquesta mesura és contrària a l’establert a l’article 31.1 de la Constitució Espanyola i als apartats 1 i 2 de l’article 3 de la Llei 58\/2003, de 17 de desembre, General Tributària, perquè "lesiona els drets dels contribuents amb construccions indispensables per al desenvolupament de les activitats agrícoles, ramaderes o forestals". Falta de suportCurto ha lamentat que en un moment en què el sector necessita un impuls, el govern espanyol li assigni un dels pressupostos mes baixos des de 2009. La partida que es destina al Ministeri d'Agricultura en els comptes generals és de 9.649,3 milions d’euros, situant-se en un 27% per sota del que hi ha haver el 2009. El 79,7% són despeses operatives aportades per la Unió Europea, és a dir, ajuts europeus, i l'Estat hi posa 1.758,8 milions d’euros, un 4,4% superior a 2017, tot i que "insuficient". "El govern espanyol fa anys que renuncia a fer una política agrària amb personalitat pròpia i només es dedica a gestionar els ajuts que arriben d'Europa", ha criticat el coordinador ebrenc. . Però a aquesta pobra aportació, s'hi suma la falta d'execució. Com ha detallat Curto, el 2015 només es va executar el 76% del pressupost agrari, el 2016 un 88% i el 2017 un 87%. Tampoc les inversions van superar el 65% del que s'havia previst inicialment i, de fet, el capítol d'inversions dels pressupostos generals ha caigut un 61% des de 2009. "D'aquesta manera difícilment podem tirar endavant i millorar les explotacions", ha dit. Més peticionsPer altra banda, el sindicat, a través del partits, també demanarà una reassignació de recursos per augmentar la dotació del Pla Nacional d'Assegurances Agràries i retornar a un nivell similar al del 2016, amb 38,7 milions d'euros més. "Considerem injust que alguns cultius per la insuficient dotació del Pla no puguin tenir-ne cobertura, davant d'un escenari de canvi climàtic com el que tenim", ha apuntat Curto. Altres peticions són els 630.000 euros per dotar a l'Agencia d’Informació i Control Alimentaris de major capacitat per fer complir les normes de la cadena alimentària, i els 5,7 milions d’euros per millorar la sanitat animal amb més dotació dels plans d'eradicació de malalties i els 2,5 milions d'euros per millorar la sanitat vegetal amb un increment de la capacitat de vigilància i control de les plagues i malalties. Una de les malalties que més preocupa actualment és la xilella que té alguns brots recents a Madrid i Andalusia però sembla que no ha afectat a les Terres de l'Ebre. Algunes oliveres que compartien símptomes sembla que han patit a causa de al sequera i la malaltia no hi tindria res a veure.Finalment, Unió de Pagesos reclamarà que els pressupostos contemplin un ajut d'Estat per poder recuperar el suport a la fruita seca, ja que tot i estar previst als pressupostos del 2016 i el 2017 no es va fer efectiu i ara ha desaparegut del projecte per al 2018. Reducció de Mòduls a l'hemidelta dretHilari Curto ha volgut justificar els motius pels quals quan es va fer una petició de reducció de mòduls de l'IRPF per als arrossaires del marge esquerra del delta de l'Ebre afectats per la plaga del caragol maçana però no es va fer per als de l'hemidelta dret perquè no es van donar les condicions. La reducció es concedeix si els cultius es veuen afectats en un 50% de superfície i més del 30% de producció. El fong que va afectar el passat estiu als arrossars va arribar a reduir la producció en algunes finques dins al 90% però en el total del municipi no ascendia a més del 23% de mitjana. Curto ha volgut recordar que si no es donen les condicions a nivell de municipi, un pagès o ramader que es veu afectat per alguna incidència i té una incidència del 30% en el conjunt de l'explotació, pot demanar a nivell particular la reducció a l'IRPF però té un mes des que s'ha produït el dany. També ha apuntat que en alguns casos d'explotacions avícoles de Lleida i Girona afectades per la crisi de la grip aviar que no se'ls havia concedit la rebaixa de mòduls, el Ministeri d'Hisenda ha reconegut errors per omissió d'alguns municipis, que es corregiran. Pendent de cobrar els ajuts mediambientals Hilari Curto també ha demanat al Ministeri d'Agricultura que el retard en el pagament dels ajuts per aplicació de les mesures agroambientals està perjudicant els arrossaires. El cobrament se sol rebre en el primer trimestre de l'any següent a la demanda de l'ajut però enguany no arriba. "La Generalitat ara només té el nom però no executa, no tenim conseller, però els controls estan fets i només falta l'ordre per pagar", ha reclamat Curto. La data límit de pagament és el 30 de juny.
