ACN
Sant Joan de Vilatorrada.-Unes 2.000 persones, segons la policia local i els Mossos, s'han congregat aquest vespre a l'esplanada de Lledoners per fer una crida a la unitat i a la no violncia per assolir la Independncia. "Acabarem el que vam comenar", ha exclamat la presidenta de l'ANC Elisenda Paluzie, organitzadors de l'acte. Paluzie ha assegurat que s'ha d'aprendre de les "febleses" del 2017. I ha insistit en la necessitat de la "no violncia" que "també és no cooperar amb aquest Estat". Segons Paluzié, "la independncia arribar quan tinguem un govern disposat i un poble que compensi el que no es pot fer des de les institucions".
Quatre columnes procedents de diferents punts del Bages s'han unit a Lledoners. Cadascuna amb una part de la paraula "Unitat". I entre crits a la llibertat dels líders independentistes i clams a la unitat, Paluzie ha volgut reivindicar la necessitat de "seguir lluitant".Coincidint amb l'aniversari del referndum, la presidenta de l'ANC ha apellat a aquella gesta per derrotar un Estat "que no és invencible". De l'1-O, ha insistit, es va aprendre sobre la "fortalesa" que pot tenir el "poble catal", malgrat que no es va ser "capa de culminar-ho". I per aquesta raó, ha assegurat, se n'han tret llions de "les febleses" com ara "confiar en falses ofertes de dileg". "No ens hem de tornar a deixar enganyar", ha assegurat.Crida a la no violnciaPaluzie ha insistit en la no violncia, malgrat que ha dit que aix "no vol dir estar callats", són també "protestes i mobilitzacions". "Vam derrotar l'Estat espanyol una vegada i ho tornarem a fer". A parer seu, la independncia arribar "quan tinguem un govern disposat a tirar endavant per la independncia i a un poble que compensi el que no es pot fer des de les institucions".Cartes de Snchez i GabrielL'acte ha comptat també amb els parlaments del president d'mnium Bages, Jordi Corrons, i de familiars dels líders independentistes empresonats i a l'exili Berta Gabriel neboda d'Anna Gabriel, Blanca Bragulat dona de Jordi Turull i de Xavier Snchez, germ de Jordi Snchez.La neboda de Gabriel ha llegit una carta de l'exdiputada de la CUP on ha instat als assistents a no "abandonar la lluita" davant d'un Estat espanyol que "colpeja, humilia i estar disposat a seguir-ho fent".També el germ de Snchez ha volgut llegir una carta del seu germ on denunciava la repressió i feia una crida a "la no violncia" com ara fa dos anys. "El procés, si el seguim fent junts, donar el fruit de la llibertat", ha llegit.Per la seva part, Bragulat ha llegit un pargraf en nom de tots els líders empresonats i a l'exili on feien una crida a "tornar-hi a ser".L'acte també ha comptat amb els parlaments de Jordi Corrons, president d'mnium al Bages, que, en nom de Jordi Cuixart, ha demanat als assistents que evitin caure "en els paranys de l'Estat". "Cap presó aturar les aspiracions de la societat catalana", ha dit tot llegint les paraules del president d'mnium.L'acte estava organitzat per set seccions territorials de l'ANC al Bages. No obstant aix, hi ha assistit alguns polítics com ara la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borrs. En declaracions als mitjans, la diputada ha assegurat que l'1-O va ser "el millor acte de desobedincia de la histria contempornia de Catalunya". I que dos anys després, l'Estat espanyol segueix qüestionant "el moviment catal de manera inadmissible". "Som a Lledoners perqu se'ls acusa de violncia i per demostrar que es tornar a fer", ha assegurat.Testimonis de l'1-OUn dels moments més emotius s'ha viscut quan testimonis de les crregues policials al Bages de l'1-O algun dels quals en van resultar ferits- han pujat a l'escenari per llegir el mateix manifest que es va pronunciar a molts municipis catalans el 3 d'octubre de 2017. El text, escrit per la Taula per la democrcia, condemnava les crregues "inadmissibles" i feia una crida al conjunt de "forces polítiques i socials de l'Estat Espanyol i d'Europa perqu facin tot all que sigui necessari per garantir els drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania de Catalunya". A més, feia una crida a sortir al carrer i donar "una resposta pacífica, contundent i democrtica".
