Lexposició La realitat transformada, a la Fundació Vila Casas, aporta noves mirades sobre el discurs de lartista
ACN
Barcelona.-Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas inauguren aquest dijous la primera gran exposició antolgica dedicada a Josep Guinovart (Barcelona 1927-2007) després de la seva mort. La realitat transformada és una exposició XXL diu orgullosa la filla de lartista, Maria Guinovart- que de manera no cronolgica repassa els moments més importants de la seva trajectria. El comissari, Lluci Homs, ha comptat amb la mirada de deu crítics dart de generacions diferents que lany ajudat a configurar un relat sobre la vigncia de Guinovart sense Guinovart. Guino com lanomenen els més propers- va ser un gran alquimista de la matria, tal i com subratlla la seva filla i es fa evident a través de la vuitantena de pintures, escultures, installacions i obra grfica que presenta lexposició.
Lexposició desborda lAny Guinovart, que formalment va acabar el desembre de 2018. Lexpressió, de Maria Guinovart, es refereix també a la dimensió de lexposició als Espais Volars. Un lloc excellent que ens ha perms desplegar el Guinovart XXL, que és un fermall perfecte per aquest Any Guinovart, constata en declaracions a lACN. Guinovart. La realitat transformada, comissariada per Lluci Homs, vol aprofundir en el fet que lartista, dotze anys després de la seva mort, segueix connectant amb les diferents generacions de crítics i comissaris. Si més no, amb els deu crítics que han ajudat Homs a confegir una mostra que no fa un viatge cronolgic per sí temtic per lobra de Guinovart, des dall més local fins a all més universal i infinit. De Barcelona a Agramunt, dAgramunt a Barcelona, i de Barcelona al món, exposa la filla de lartista des de la sala dedicada a les connexions entre lAgramunt dinfantesa de Guinovart amb el nord dfrica. Dos mons que per a lartista eren un de sol. Del local a luniversal, lexposició recorda perqu alguns es refereixen a lartista com lalquimista i dóna sentit al nom que bateja la mostra (La realitat transformada). Ell era un gran transformador de la matria. Per ell, un llen era una cosa ja feta, i el que li agradava era com li parlaven els materials, exposa. El seu homenatge recurrent a lofici del pintor de paret (la tradició familiar) amb llenos on inclou pales, escales o brotxes; el treball amb materials orgnics, uralites o, els més tardans, amb plstics que cremava per donar-los-hi vida. Són exemples daquesta vocació transformadora de Guinovart. Lluci Homs té clar que Guinovart és un artista clau de la segona meitat del segle XX a Catalunya i lEstat, per també amb incursions al mercat internacional. El barceloní va irrompre en el període posterior al grup Dau al Set, veu de les fonts de linformalisme per és molt plural quant a les seves influncies, des de la pintura clssica catalana fins a lensamblage, repassa Homs. Homs dona valor al fet que aquesta és la primera gran mostra dedicada a Guinovart des que va morir lartista. És una continutat, diu, de les exposicions que a lpoca li van dedicar tant La Pedrera com la Tecla Sala de lHospitalet de Llobregat. És significatiu, perqu ell era un artista que sempre intervenia en les seves exposicions, fins a lúltim detall, afirma Homs.A més, el comissari reitera que la mostra es planteja com un projecte coral. No és la mirada dun comissari, sinó dun coordinador de mirades que volen analitzar com és Guinovart a deu anys de la seva mort. Una exposició, doncs, de Guinovart sense Guinovart, conclou.
