L'objectiu és lluitar contra l'estigma i donar visibilitat a una problemtica que gairebé duplica les morts per accident de trnsit
ACN
Vic.-"On he fallat? Per qu m'ha passat a mi? Qu diran els altres?". Aquestes són algunes de les moltes preguntes que passen pel cap de qualsevol persona que ha patit la mort per sucidi d'un familiar directe. Lluitar contra l'estigma que suposa i proporcionar una xarxa d'acompanyament en un moment tan difícil com aquest és un dels objectius del grup d'ajuda mútua per a supervivents a la mort per sucidi que fa gairebé un any es va crear a la comarca d'Osona. La presidenta de l'associació Després del Sucidi Associació de Supervivents de Barcelona i una de les impulsores de la creació de grups arreu del territori, la doctora Cecília Borrs, ha explicat aquest dilluns des de l'Hospital Universitari de Vic que cada vegada la gent els truca més aviat, "abans trucaven al cap d'un any de la mort per sucidi, ara ja truquen al cap de dues setmanes".
El mes d'octubre far un any de la posada en marxa del grup d'ajuda mútua per a supervivents a la mort per sucidi d'Osona. De moment, una desena de persones es troben un cop al mes per "parlar, aprendre, plorar i riure". Així ho ha explicat la Genoveva Clos, la coordinadora del grup a Osona, qui ha posat en valor la proximitat del grup de suport que hi ha a la comarca i que evita que les persones s'hagin de desplaar als grups de Barcelona. L'Oriol va perdre la seva dona aviat far un any. Ell ha explicat que el grup li ha servit per "recomenar" de nou després de la mort, en un espai desconegut i, a vegades, "insuportable". "El grup és per agafar confiana, no sentir-te sol i tenir l'oportunitat de qüestionar-t'ho tot", ha explicat. Des del seu punt de vista, "el sucidi s'hauria d'encarar com una malaltia i formar i informar la societat perqu l'aprengui a detectar i prevenir". "Estar informat m'ha ajudat a entendre-ho i a no sentir-me culpable pels meus sentiments", ha afegit. L'Encarna també va perdre la seva parella fa un parell d'anys. Ella ha explicat que en un primer moment va pensar que el seu marit era un egoista i que li havia fet "una mala passada". "En el grup de suport em van fer veure que aix no era així i que ell estava malalt", ha explicat. A més, també era important perdonar-lo, "perqu si no mai estaria tranquilla". A partir d'aquell moment, una altra emoció va aflorar, la de la culpabilitat, per no haver-se adonat que el seu marit estava malalt. De tota l'experincia n'ha tret adonar-se que no est sola i "que hi ha més gent com tu que t'ajuda i t'escolta"."Parlar del sucidi salva vides"La doctora Cecília Borrs també és una supervivent que va perdre el seu fill fa uns anys i va decidir crear una associació per a familiars. "Cal parlar sempre del sucidi, i de forma perseverant. Parlant del sucidi se salven vides", ha destacat. De fet, si es posa en context, les morts per sucidi són la primera causa per mort no natural a l'Estat. Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), corresponents al 2017, a l'Estat van morir 1.943 persones per accidents de trnsit. El total de persones que es van sucidar, en canvi, van ser de 3.679. Per Borrs és important formar la població perqu aprengui a detectar els senyals previs al sucidi i es puguin evitar morts. De fet, la conscienciació per part dels familiars és clau perqu ells també són una població de risc, ha explicat. La doctora apunta que ells també han viscut un fet "trgic i traumtic". Un dels estigmes contra els quals costa més lluitar és contra els judicis de la societat. "Ens sentim qüestionats com a cuidadors, i aix també fa que sigui molt complicat demanar ajuda", ha lamentat la doctora. Amb tot, Borrs ha animat totes les persones que es trobin en una situació així almenys "a provar-ho". "Al grup es plora per també es riu, es treballen totes les emocions. Cal tornar a sentir la vida, d'una manera diferent, per tornar-la a sentir", ha assenyalat.El proper 10 d'octubre -com ja va ser-ho el passat 10 de setembre- es dedicar a la prevenció del sucidi.
