AMPLIACIÓ:Un viatge d'aventura pels territoris d'Alaska i el Yukon obre el 37è Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló

Publicado 16/11/2019 0:06:50CET

El certamen reconeix la trajectòria de l'alpinista català Òscar Cadiach

ACN

Torelló.-La 37a edició del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló posa el focus en els territoris poc coneguts d'Alaska i el Yukon. El nou format, que posa l'accent en un indret desconegut del planeta, ja es va iniciar l'any passat amb la Patagònia com a fil conductor de moltes projeccions i activitats. Sense deixar de banda la part esportiva, la sessió inaugural ha volgut anar més enllà de l'alpinisme i ha combinat fragments cinematogràfics amb el testimoni, entre d'altres, de l'escriptor Jordi Canal-Soler o el fotògraf Oriol Alamany, que han relatat les vivències a la zona a través dels seus viatges. Aquest any l'alpinista català Òscar Cadiach serà guardonat amb la Flor de Neu d'Honor per la seva carrera alpinística i per la seva trajectòria com a realitzador de documentals.

La proposta 'Alaska i el Yukon. L'última frontera' ha inaugurat aquest divendres al vespre la primera jornada del Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló, que s'allargarà fins el proper 24 de novembre. Després d’obrir una nova etapa l’any passat amb el canvi de format del festival i la tria d'un territori per descobrir del planeta - la Patagònia-, aquesta vegada el certamen s'ha fixat en l’extrem nord-oest d’Amèrica. A través de vídeos, fotografies i entrevistes, l’acte d’obertura s'ha centrat en el territori d'Alaska i el Yukon, l'exploració de la zona per part d'aquells que l'han visitat i la història i la cultura d'aquesta regió del planeta. A banda dels testimonis de l'escriptor Jordi Canal i del fotògraf Oriol Alamany, la inauguració també ha comptat amb l'actor i creador de la cursa de trineus Pirena, Pep Parés i l'alpinista especialitzat en travesses àrtiques, Carles Gel. En declaracions a l'ACN, el fotògraf Oriol Alamany ha explicat que tot i la vessant més salvatge que tothom pugui tenir al cap sobre Alaska i el Yukon, es tracta d' un lloc "tremendament explotat per l'home durant la febre de l'or o la colonització". De fet, "hi ha zones on l'impacte dels humans és molt gran i es pot veure clarament, mentre que en d'altres zones hi ha molt poc impacte". Com Alamany, l'escriptor Jordi Canal va viatjar fa deu anys a la zona i en va escriure un llibre: 'Terres del nord'. Allà Canal hi explica el seu viatge a través d'entrevistes amb la gent que hi viu. A Alaska i el Yukon hi conviuen inuits, cercadors d'or i treballadors de petrolieres. Hi ha dies que no veuen el sol o que poden estar perfectament a 40 graus sota zero, ha explicat Canal perquè el públic es faci una lleugera idea de tot el que comporta viure a la zona. Sobre la gent, l'escriptor ha explicat que hi ha persones de tribus locals, que estan molt acostumats a aquestes condicions de vida, però també hi ha persones d'altres punts del Canadà o els Estats Units que hi van "perquè volen viure de manera desinteressada, en un lloc on la taxa de criminalitat és molt baixa i molt a prop de la natura salvatge". El director del festival, Joan Salarich, ha destacat la defensa que vol fer el certamen de territoris com Alaska i el Yukon, llocs que, com en altres parts del món, pateixen per culpa de la pressió humana. "Alaska és un país ric i immens, però la riquesa es troba sota terra. Qualsevol que vulgui explotar la terra, l'ha de maltractar", ha dit Salarich. "I nosaltres ho volem denunciar", ha afegit. Exposició sobre la febre de l'orL'exposició central del festival posarà la mirada en una de les grans problemàtiques que han castigat les regions d'Alaska i el Yukon. El 1896, en descobrir que al fons del riu Klondike s'hi amagava or, milers de persones van deixar-ho tot i de manera desfermada van anar a la recerca d'aquest metall amb unes condicions molt dures. L'exposició 'L'Or del Klondike,' produïda per la Fundació del Festival i ubicada al foyer del teatre Cirivanum, recopilarà fotogrames i fragments d'aquest material iconogràfic, però també fotografies històriques d'aquell viatge.Per la seva part, la biblioteca Dos Rius de Torelló mantindrà el programa d'activitats paral·leles durant els dies del certamen, amb propostes diàries. Entre les activitats, destaquen les conferències de l'escriptor Jordi Canal-Soler i el fotògraf Oriol Alamany.Una edició de rècordDes d'aquest divendres i fins el 24 de novembre es podran veure a Torelló els 49 millors films sobre cinema de muntanya que opten a endur-se la Flor de Neu d'Or. Enguany es tracta d'una edició de rècord, ja que s'han rebut 170 produccions de 28 països diferents. És la xifra més elevada registrada mai fins ara pel festival. Això significa un increment del 16% de la participació respecte al 2016, l’any que es va assolir el nombre més elevat d’inscrits, amb 146 films. La majoria de pel·lícules són europees: principalment de França, Espanya, Àustria o Alemanya. Però també dels Estats Units, Canadà o Austràlia. I fins i tot de països tan poc habituals com Iran, Macedònia, Kirguizistan o Mèxic.Reconeixement a Òscar CadiachL'alpinista català Òscar Cadiach serà reconegut amb el premi Flor de Neu d'Honor. Més enllà de l'ascensió dels catorze vuit mils sense oxigen, la trajectòria de Cadiach ve marcada per la qualitat de les ascensions fetes a l'Himàlaia i al Karakorum. Entre les més destacades hi figuren el Nanga Parbat el 1984, l'obertura d'una via al Broad Peak Nord al cap de sis anys, o l'obertura de la via britànica al Shisha Pangma, en només 12 dies.Novetat festival 'off'En l'espai 'off' del festival, el certamen posa en marxa una mostra de vins amb l’objectiu de donar a conèixer cellers que tenen en comú una particularitat: el cultiu de varietats de raïm amb una viticultura gairebé heroica condicionada pel terreny, ja sigui per l’alçada, com pels costers o per la impossibilitat que el procés sigui mecanitzat.

Contador